Construcció de pau

La construcció de pau, també coneguda com a consolidació de la pau, és el conjunt d'accions dissenyades per a, per un costat, enfortir les capacitats nacionals de gestió de crisis en la finalitat de previndre els conflictes violents, i per un atre, crear les condicions polítiques, socials i econòmiques necessàries per a una pau duradora.

Signe de la pau humana: representa simbòlicament un enfocament holístico per a la consolidació de la pau.

La construcció de pau és un concepte ampli que comprén normalment les iniciatives que s'emmarquen dins de dos eixos principals que formen part del mateix procés:

1. La prevenció i la gestió dels conflictes: implica un anàlisis de les causes de la violència i les intervencions necessàries per a evitar que un conflicte es transforme en guerra, aixina com les iniciatives realisades durant un conflicte armat. Dins d'este eix es troben les estratègies per a posar-li fi als conflictes existents o que permeten que les tensions existents es resolguen a partir de diferents mecanismes com les accions de diplomàcia que puguen contribuir a detindre l'escalada de la violència, la mediació, i la negociació d'acorts de pau.
2. La rehabilitació postconflicto: en el curt determini, implica un conjunt de mecanismes de justícia transicional, de reconstrucció de la memòria històrica, de reparació de les víctimes, de desmovilisació, desarme i reintegrament (DDR) dels excombatientes, etc. En el mig i llarc determini, les mides que permeten abordar les causes que varen originar el conflicte armat i assentar els fonaments socials, polítics i econòmics per a conseguir una pau duradora. En este sentit, la rehabilitació postconflicto és també una forma de previndre els conflictes.

Referències

• “Peacebuilding: What Is in a Name?” (2007). Global Governance 13: 35–58.
• Bendaña, Alejandro. (2005). From Peacebuilding to Statebuilding: One Step Forward and Two Steps Back?. Development, 48 (3), pp. 5-15.
• (2004) Building Sustainable Peace, Canada: United Nations University Press and The University of Alberta Press. ISBN 92-808-1101-0.
• Lederach, Jean Paul (1998). Construint la pau. Reconciliació sostenible en societats dividides, Bilbao, Bakeaz.
• Mac Ginty, Roger (2011). International Peacebuilding and Local Resistance, United Kingdom: Palgrave Macmillan. ISBN 978-0-230-27376-4.
• Taula Manuela (coord.) (2008). Nacions Unides, la prevenció de conflictes i la construcció de la pau: de les paraules a l'acció en Escenaris de crisis: fractures i pugnes en el sistema internacional. Anuari CEIPAZ 2008-2009. CEIPAZ/Icària, Barcelona. págs. 45-68.
• Porter, Elisabeth (2007). Peacebuilding: Women in International Perspective, Oxon, UK: Routledge. ISBN 978-0-415-39791-9.
• Rettberg, Angelika (2003). Dissenyar el futur: una revisió dels dilemes de la construcció de pau per al post conflicte. Revista d'Estudis Socials 15: 15-28.
• Rettberg, Angelika (comp.) (2012). Construcció de pau en Colòmbia, Bogotà: Edicions Uniandes.
• Rettberg, Angelika (2013). La construcció de pau baix la lupa: una revisió de l'activitat i de la lliteratura acadèmica internacional. Estudis Polítics, 42, Institut d'Estudis Polítics, Universitat d'Antioquia, 15-36.
• Richmond, Oliver (2011). A Post-Lliberal Peace, UK: Routledge.
• Sandole, Dennis (2010). Peacebuilding, Cambridge, UK: Polity Press. ISBN 978-0-7456-4165-2.
• Schirch, Lisa (2006) Little Book of Strategic Peacebuilding. PA: Good Books.
• Schirch, Lisa (2013) Conflict Assessment & Peacebuilding Planning. CO: Lynn Reinner Press.
• Ugarriza, Juan Esteban (2013). La dimensió política del postconflicto: discussions conceptuals i alvanços empírics. Colòmbia Internacional (77): 141-176. ISSN 0121-5612.