Pseudaphritis urvillii
El congolli (Pseudaphritis urvillii) és una espècie de peix perciforme que viu en Austràlia. És l'única espècie de la família Pseudaphritidae i del gènero Pseudaphritis, encara que inicialment va ser classificat com a membre de la família Bovichthyidae.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Va ser descrit formalment per primera volta baix el nom de Aphritis urvillii en 1832 per Achille Valenciennes, pero el nom Aphritis era un sinònim del gènero Microdon nomenat per Pierre André Latreille en 1805. El gènero Pseudaphritis va ser descrit pel zoólogo francés Francis de la Porte Castelnau en 1872. Pseudaphritidae va ser nomenada per primera volta pel ictiólogo australià Allan Riverstone McCulloch en 1929.[2] Pseudaphritidae és família germana de Bovichtidae i Eleginopidae, i tots ells són germans del restant de les famílies dels nototenioides que s'ubiquen en la superfamilia Cryonotothenioidea.[3] També és una de les dos famílies de l'suborden Notothenioidei en una distribució principalment no antàrtica.[4] És l'única espècie del seu gènero i família.[5]
El nom del gènero Pseudaphritis és una paraula composta: pseudo, que significa «fals», i aphritis, un nom que es remonta a Aristóteles, qui ho va utilisar per a nomenar un tipo d'anchova o pejerrey. Valenciennes va utilisar originalment Aphritis com a nom del gènero, pero este nom no estava disponible perque Pierre Andre Latreille lo havia utilisat per a un gènero de mosques cridat Microdon en 1804. Lev Berg va propondre un nom substitut, Phricus, pero va terminar sent sinònim del nom anterior propost per Castelnau, Pseudaphritis. El seu nom específic actual es va elegir en honor a l'explorador Jules Dumont d'Urville, líder de la expedició Astrolabe, en la qual es va recolectar el holotip del peix. Eleginus bursinus, propost per Georges Cuvier, també és un sinònim antic de Pseudaphritis urvillii pero ha segut descartat per l'us predominant del nom actual.[6]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]El congolli es troba en aigua dolça, salobre i marina al voltant del surest d'Austràlia, inclosa Tasmania, i és endèmic de dit país. Viu principalment en aigües de moviment llent d'estuaris, rius i rieres.[7] La temperatura de l'aigua en el seu hàbitat varia entre 5 a 20 °C. Este peix viu en àrees en obstàculs de troncs, bancs eixints i #fulleram.[7]
En 2017, un proyecte realisat per el Departament de Mig ambient, Aigua i Recursos Naturals, i portat a terme per voluntaris, va registrar eixemplars de congolli en 5 rius de la Illa Cangur en Austràlia Meridional per primera volta.[8] Estos peixos s'han recuperat en el riu Glenelg, en el suroest de Victoria, despuix d'anys d'absència.[9]
Descripció
[editar | editar còdic]És un peix prim, de coloració blanc plateado en la part inferior i motejat. El seu cap és llaugerament aplanada, en els ulls disposts cap a la part superior i el morro puntagut. Té dos aletes dorsals separades.[7] El color varia segons el lloc a on viu: pot ser azulado, violáceo o marró rojós, jaspeado de marró verdoso en la part superior o d'un color blanc groguenc a plateado en la part inferior. Els alevines tenen taques negres en la seua superfície dorsal.[7]
Per lo general, els adults creixen fins a 17 cm de llarc. L'eixemplar més gran trobat medix uns 36 cm de llarc.[5]
Alimentació i reproducció
[editar | editar còdic]És un depredador carnívor d'emboscada i s'alimenta d'insectes (majorment en aigua dolça), peixos, crustacis (majorment en estuaris), cucs, moluscs i uns atres invertebrats.[5][7][10]
Els congolli són catádromos: habiten en cossos d'aigua dolça quan són adults i migran riu avall cap als estuaris per a desovar.[7] Els adults migran al sur cap als estuaris i es reproduïxen a fins d'abril i agost.[5][10] Les larves són transportades fins a la mar i es desplacen llentament ric dalt mentres creixen; els adults viuen més dalt.[7] Generalment s'enterra en el substrat.[5]
Importància per a l'home
[editar | editar còdic]Els pobles aborigen d'Austràlia s'alimentaven de congolli, i hui en dia la seua carn es considera «un aliment excelent». No obstant, rara volta són lo suficientment grans per a la peixca comercial,[5] encara que alguna volta varen ser una part menor de la peixca en el Baix Murray.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Copeia.2002(2)
- 433–440.doi:10.1643/0045-8511(2002)002[0433:hpnban]2.0.co;2.
- ↑ «Family-group names of Recent fishes» (en en). Zootaxa. doi:10.11646/zootaxa.3882.1.1. Consultat el 10 de giner de 2025.
- ↑ Near et al., 2019, p. 943-952.
- ↑ Eastman, 1993.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Pseudaphritis urvillii» (en en). FishBase. Consultat el 2025-01-10.
- ↑ «Order Perciformes: Suborder Notothenoididei: Families Bovichtidae, Pseaudaphritidae, Elegopinidae, Nototheniidae, Harpagiferidae, Artedidraconidae, Bathydraconidae, Channichthyidae and Percophidae» (en en). The ETYFish Project Fish Name Etymology Database. Christopher Scharpf and Kenneth J. Lazara. Consultat el 10 de decembre de 2025.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 «Pseudaphritis urvillii» (en en). Fishes of Austràlia. Consultat el 10 de decembre de 2025.
- ↑ «Congolli (Pseudaphritis urvillii) discovered in five freshwater rivers across Kangaroo Island» (en en). Marine Life Society of South Austràlia Inc.. Consultat el 10 de decembre de 2025.
- ↑ Johnson. «Australian grayling found in Glenelg River after 'vanishing' a century ago» (en en). ABC News. Australian Broadcasting Corporation. Consultat el 10 de giner de 2025.
- ↑ 10,0 10,1 «Species: Pseudaphritis urvillii (Congolli)» (en en). Atles of Living Austràlia. Consultat el 10 de decembre de 2025.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2019).Polar Biology.42(5)
- 943–952.doi:10.1007/s00300-019-02489-1.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFEastman1993">Eastman, Joseph (1993). «Pseudaphritidae», Antarctic Fish Biology: Evolution in a Unique Environment (en en), Academic Press Inc. Sant Diego, Califòrnia. ISBN 978-0122281402.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pseudaphritis urvillii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.