Conectivitat paisagística

La conectivitat paisagística fa referència a la forma i estructura del paisage, aixina com a la capacitat del mateix per a permetre el moviment dels individus de determinades espècies entre distints pegats de recursos.

Es pot dividir en:

• Conectivitat estructural: Engloba l'organisació espacial dels elements que componen el paisage i la relació que presenten.

• Conectivitat funcional: Esta conectivitat ve definida per l'estructura espacial i per la capacitat dels animals per a desplaçar-se en el paisage. La conectivitat funcional també és mencionada, en algunes ocasions, com a conectivitat paisagística. L'element principal que permet la conectivitat entre pegats són els corredors, que són estructures que faciliten el moviment entre els distints pegats. En conservar certa estructura i tamany poden ser mijos menys hostils per a que els organismes puguen utilisar-los per a desplaçar-se en un paisage.

Hi ha varis tipos de corredors que permeten el desplaçament dels organismes.

Podem classificar-los segons la seua estructura i segons la seua funció. En el cas dels corredors segons la seua estructura, podem trobar-nos en tres tipos de corredors: llineals, stepping stones i de paisage. Segons la funció que realisen, trobem corredors de migració, de dispersió o de desplaçament.

Tipos de corredors segons la seua estructura

• Corredor llineal: Es tracta d'una estructura contínua que permet el desplaçament als individus de les distintes espècies sense que estos tinguen que travessar zones hostils. La capacitat de desplaçament dels individus en este tipo de corredors és molt gran, pero poden presentar-se problemes ya que alguns individus pot quedar-se ocupant el corredor en lloc d'utilisar-ho solament per al desplaçament i no aplegar a àrees de major calitat per a l'espècie. Quedarien aixina ocupant àrees subóptimas per a eixa espècie.

• Corredor stepping stones: és un corredor discontinu. En este tipo de corredors trobem unes zones òptimes rodejades d'elements hostils per als individus, pero que poden ser travessats per la curta distància entre els pegats.

• Corredor de paisage: són un tipo de corredor especial, espacialment es tracta d'un corredor llineal, pero està format per pegats de distinta naturalea, que disposts uns junt a uns atres actuen funcionalment com un corredor stepping stones.

Tipo de corredors segons la seua funció

• Corredors de migració: Són utilisats per espècies que realisen un desplaçament migratori anual.

• Corredors de dispersió: les espècies els utilisen en una única direcció des de les zones d'orige cap a noves zones en recursos. Tenen una gran importància per al fluix genètic i per a mantindre el número d'individus en les poblacions aïllades.

• Corredors de desplaçament: Són els utilisats de manera freqüent pels individus per a realisar alguna de les seues activitats, com la busca de niu, d'aliment.

Bibliografia

• Meiklejohn, K., Ament, R. & Tabor, G. 2009. Habitat corridors & Landscape connectvity: Clarifying the Terminology. Center for large landscape conservation.
• Baguette, M., Blanchet, S., Legrand, D., Stevens, V.M. & Turlure, C. 2013. Individual dispersal, landscape connectivity and ecological networks. Biological reviews 88(2), 310-326.
• Taylor, P.D., Fahrig, L., Henein, K. & Merriam, G. 1993. Connectivity is a vital element of landscape structure. Oikos 68:571–573.
• Brooks, C.P. 2003. A scalar analysis of landscape connectivity. Oikos 102:433-439.
• Bennett, A.F. 1999. Linkages in the landscape. The Role of Corridors and Connectivity in Wildlife Conservation (No. 1). Iucn.