Chonino
Chonino va ser un gos argentí de raça Ovejero Alemà de pèl llarc[1] que va pertànyer a la Policia Federal Argentina, recordat per ser l'únic que va morir en acció en tota el història de la Força, i que per la seua valentia i sacrifici es commemora el "Dia Nacional del Gos"[2][3] el dia del seu decés.
Història
editarChonino era un gos Ovejero Alemà de gran tamany, naixcut el 4 d'abril de 1975.[4][5] En decembre de 1977 va ser reclutat per la Policia Federal Argentina en la Divisió Gossos[6] i després de ser adestrat com a gos de seguritat, li'l va catalogar com a gos d'assut; per lo que li'l reconeixia apte per a entrar en acció en situacions a on perillara la vida dels seus conductors o tercers inocents.
Com a gos de policia, complix el seu primer servici participant de l'operatiu de seguritat en el partit inaugural del mundial de fútbol de 1978, realisat en Argentina, en l'estadi de River Plate. L'animal pertany a la Divisió Gossos de la Policia Federal Argentina en assent en la capital federal, a raïl d'episodis d'inseguritat de l'época és assignat a patrullar com a reforç la zona de la comissaria número 45 en el barri de Devot, de la capital Argentina a mans de la seua guia Luis Alberto Sibert recolzat per Jorge Ianni.
El 2 de juny de 1983,[7] realisa un patrullaje de rutina junt a la seua guia, el Suboficial Luis Sibert, en companyia de l'agent Jorge Ianni en l'avinguda Llastra i General Pau.[8] Prop de les 20 hores en una nit freda i baix una forta pluja, els oficials es troben en dos sospitosos que merodean la zona sobre el carrer Llastra prop d'un comerç que estava per tancar entre els autos estacionats. En tractar d'identificar-los, els malfatans comencen a efectuar dispars, i els uniformats es traven en lluita en els mateixos. En l'enfrontament, abdós oficials resulten greument ferits, com també els delinqüents, alcançats per les bales del Suboficial Sibert, encara que ferits de menor gravetat conseguixen fugir a la carrera cap a l'avinguda Gral. Pau. Durant la fugida, Chonino, al vore ferit la seua guia i rebent la veu d'atac, corre i s'abalança sobre un dels seus agressors, ho ataca i conseguix desarmar-ho, pero rep un dispar en el pit, efectuat per l'atre delincuent, que li travessa tot el tors. L'animal, agonisant, s'arrastra en les seues últimes forces més de 100 metros cap a la seua guia que yacer greument ferit en el sol i mor sobre ell, el Suboficial Luis Alberto Sibert, guia de Chonino, que es recuperaria i conseguiria salvar la seua vida després de les greus ferides sofrides despuix de vàries operacions i d'una llarga convalescència de 6 mesos, gràcies a perícia dels doctors del Hospital Churruca. Mentres que l'oficial Jorge Ianni, moriria més vesprada per les ferides rebudes.[9]
Despuix de l'enfrontament, la policia constata que Chonino, ya mort, encara apretava entre les seues mandíbules[10] un tros de la campera del delinqüent al que va atacar: era la bojaca de la seua gamulán i en el seu interior estaven els documents que ho identificaven. Gràcies a este acte heròic, els maleantes varen ser detinguts 5 dies despuix en la província de Buenos Aires, cap a on havien fugit.
Actualment els restants de Chonino descansen en el Círcul de la Policia Federal Argentina i els de la seua guia Luis Alberto Sibert, fallit 25 anys despuix de l'episodi, el 13 de decembre de 2007, en el Cementeri de la Chacarita.[11]
Homenages
editar- En el predio de la Policia Montada varen instalar una estàtua de bronze en la seua memòria.
- El carrer d'accés a la Secció Agrupació Gossos, entre Salguero i l'Avinguda Carlos Casares, darrere del shopping Alcorta en la Capital Federal, du el seu nom.
- Des de 1996, a petició de la periodista i escritora Cora Cané i els seus llectors, el 2 de juny es commemora en Argentina el "Dia Nacional del Gos".
- La Divisió Gossos de la Policia Federal Argentina, rendix cada any un homenage a Chonino i extensivament a tots els gossos de la força.
Referències bibliogràfiques
editarEl llibre «Buenos Aires, eixa desconeguda», de Jorge Óscar Canido Borges, conta el història de Chonino.
Miguel Ángel Sibert Brotto, germà del Suboficial Luis Alberto Sibert, aporta importants senyes i detalls de l'episodi per al seu real relat.
El Llibre Monument al Gos, de Carlos Martian, edit. Eloisa cartonera, 2017, menciona en Celebracions el Dia de l'Animal, el Dia del Gos, conta el història de Chonino, i atres gossos significatius.
Referències
editar- ↑ La tràgica història de Chonino, el ovejero alemà que va inspirar el Dia Nacional del Gos, Perfil, 02/06/2021
- ↑ Dia Nacional del Gos: un homenage a Chonino, FiloNews, 02 de Juny de 2021
- ↑ donar-orige-a el_131165 Dia Nacional del Gos: el història de Chonino, el ovejero alemà heròic que va donar orige a el homenage, El Tretze, 2 DE JUNIO DE 2020
- ↑ Una història d'amor, tragèdia i llealtat: Chonino, el ovejero héroe que simbolisa la fidelitat canina, Infobae, 2 de Juny de 2021
- ↑ A el hora d'elegir al millor amic, en l'Argentina els gossos guanyen per golejada, Telam, 02/06/2021
- ↑ La trista història de Chonino, el ovejero alemà que va inspirar el Dia Nacional del Gos, El Ciutadà Web
- ↑ Barris, carrers i places de la Ciutat de Buenos Aires [1] archivat en Wayback Machine., Piñeiro, Alberto Gabriel, ISBN 978-987-24434-5-0
- ↑ 2 de Juny: dia nacional del gos [2] archivat en Wayback Machine., El Popular, 02.06.2020
- ↑ «[3]». Consultat el 30 de maig de 2022.
- ↑ «[4]». Consultat el 30 de maig de 2022.
- ↑ «[5]». Consultat el 30 de maig de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chonino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.