Alguns tratadistas afirmen que el llinage Chicharro és castellà, encara que uns atres indiquen que este llinage figura en els nobiliaris i documents escrit indistintament com Chicharro o Chicarro, sent esta casa d'orige portugués i procedent del rei don Alfonso, que es varen enllaçar en els Sousa, el nom dels quals varen dur.

Escut dels Chicharro segons la descripció de la Recopilació d'escuts d'armes de José d'Arévalo.

Dona el seu blasó la Recopilació d'escuts d'armes de don José d'Arévalo (foli 66), dient: “en gules una chicharra verda, esguitada d'or, colocada en forma de sotuer i en bordadura d'or en sis aspes roges”. La “noblea Regio de Portugal” de D. Lázaro de la Vall i de la Porta, en Rei d'armes de Felipe IV, foli 75; en “els papers genealògics” de D. Adrián González Briseño, foli 144 i el “universal de solars nobles” de D. Manuel Antonio Bruchero, són alguns dels que afirmen l'orige portugués del llinage Chicharro.

Història

El rei Alfonso III de Portugal (S. XIII) va tindre molts fills, uns dins del matrimoni i atres bastardos. En una de les seues concubines cridada Madragana (Mor Alfonso), filla de l'últim alcait del periodo more de Far, el mozárabe Aloandro Ben Bakr va tindre a Martin Alfonso Chichorro(1250 - 1313). Li cridaven aixina per la seua escassa estatura... i sembla que es va quedar com a forma i llinage.

Este Martin Alfonso Chichorro, senyor "dones honra" de Lalim es va casar en Donya Inés de Lourenco i va ser pare de Martin Alfonso de Sousa Chichorro, un noble ric que es va casar en Dña Aldonza Annes de Briteiros (que quan enviudó es va fer abat del Convent de Arouca) la seua descendència va ser: D.Martin Affonso de Sousa, senyor de Martagoa; va estar en la batalla de Aljubarrota (1385); en la seua primera cònjuge Dona.María Pires de Briteiros, va ser pare de: Dona.Briolanda de Sousa, que va ser la primera cònjuge de Martim Affonso de Melo “el vell”, 2.º senyor de Castanhiera i Alcaide Major de Evora

Atres senyes documentals

- 1227, segons José Arévalo, es varen trobar en la batalla de les Navas de Tolosa i varen estar en el recobre de l'Alcasser de Baeza, com ho prova el seu escut d'armes.

- 1661, Donya María Saiz Chicharro va demanar informacions genealògiques en el seu marit Pedro Castell Reyllo, natural de Alcorcón per a oficial de l'Inquisició.

- 1718, varen provar la seua noblea davant la Real Cancelleria de Valladolit, D. Benito Fernández Chicharro, veí de León. Li acompanyaven D. Tomás Fernández Chicharro, resident en Villamar i D. Juan Muñoz Yosana Chicharro, resident en Madrit.

- 1765, D. Andrés Chicharro i Escamilla, Díaz de Rivera i Rojas va assentar plaça com a colegiala en el colege del Sacromonte de Granada, acreditant prèviament la seua llegitimitat, cristiantat i noblea davant les autoritats del mateix, justificant la seua ascendència lleonesa pel llinage patern.

- 1792, D. Juan Vicente Chicharro estava destinat com a sargent en el regiment d'infanteria de Cuba i en l'illa va deixar descendència.

- 1791, D. Joaquín Fernández Chicharro i Vega, natural de León va ingressar en la companyia de Cavallers Cadets Guàrdies Marines.

- 1797, D. Mariano Chicharro, natural de Cacabelos, va ingressar en la real Acadèmia de Sant Fernando de Madrit.

- 1839, D. Mariano Valero i Arteta, Fernández Chicharro i Pildain, natural de Madrit, va fer proves nobiliarias per a pertànyer a l'Orde de Carlos III, sent la seua yaya paterna Dña. Agustina Fernández Chicharro, naixcuda en León en 1724, descendent dels d'este llinage en Villapadierna.

- 1821/1830, D. Mateo Fernández Chicharro i Leguirecha, natural de Graña (La Corunya), i D. Nicolás Fernández Chicharro, de la mateixa naturalea, varen ingressar en la Companyia de Cavallers cadets.

- 1897, D. Simón Chicharro, natural de Madrit, va ingressar en la Real Acadèmia de Sant Fernando de Madrit.

En el real Concejo de la Mesta, varen ser Regidors diferents persones d'este llinage. Este càrrec estava reservat des de la creació a els qui podia acreditar el seu orige fidalc.


En Espanya localisem persones apellidar Chicharro en casi totes les províncies, pero especialment en Soria i Guadalajara, i en elles podem senyalar les localitats de Tordelrábano, Vildé i Somolinos.

També en Mèxic, Argentina, França.