Anar al contingut

Ceràmica grisa orientalizante

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ceràmica grisa bruñida en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya.

Cerámica gris orientalizante o Cerámica gris a torno tartesia és un conjunt de materials i elements de l'alfarería de Tartesos definits pels seus tons grisáceos, conseguits en haver segut cuita l'argila en atmòsfera reductora i bruñida en el torne, i ocasionalment en engobe superficial.[1] Producció característica de l'Andalusia atlàntica, la ceràmica grisa a torne, desenrollada durant el tartesio colonial en el suroest de la península ibèrica entre 750-500 a. C.),[2] i en zones d'influència al sur d'Extremadura i Alce,[3][4] va continuar la seua producció en la zona mesclant-se en la ceràmica fenicia i va seguir fàbrica despuix de l'afonament de Tartessos.[5] Alguns especialistes diferencien dos tipos de producció: la colonial i l'indígena.[6]

Encara que Car destacava en 1989 l'abundància de les formes obertes (vaixella de taula, bols i plats) i el seu caràcter luxós, en substitució de la cacharrería bruñida feta a mà,[7] atres autors posteriors han considerat més ‘luxoses’ les formes i decoració del grup de ceràmiques de barniz roig.[8] És reseñable la cuidada producció dels jaciments arqueològics de Carmona.[9]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Car Bellido, 2008, p. 135.
  2. Car Bellido, 2008, p. 204.
  3. Maluquer de Malnoms, 1990.
  4. Maass-Lindemann, 2006, p. 289-302.
  5. Zamora, 2003, p. 245.
  6. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFTorres Ortiz2002">Torres Ortiz (2002). Real Acadèmia de l'Història (ed.). Tartessos (en és), pp. 141 i ss. ISBN 8495983036.
  7. Car Bellido, 1989, p. 192.
  8. (1999).Spal.Universitat de Sevilla.(8)
    85-100.
  9. Deamos y Román, 2011, p. 17.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
Específica
  • (1982).Empúries.Barcelona:(44)
43-70.Consultat el 25 de febrer de 2019.
General
  • (2008) Diccionari de térmens ceràmics i de alfarería, Càdis: Agrija Edicions.
  • (2006).Mainake.Madrit:(28)
289-302.ISSN 0212-078X.Consultat el 26 de febrer de 2019.
  • Maluquer de Malnoms, Juan (1990). Tartessos, Barcelona: Edicions Destine. ISBN 84-233-1893-1.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFVV.AA.2003">VV.AA. (2003). José-Ángel Zamora (ed.). El home fenicio: estudis i materials (en és), CSIC Press. ISBN 9788400082055.


Referències

[editar | editar còdic]