La censura en la República Checa va ser molt activa fins al 17 de novembre de 1989 i la caiguda del comunisme en l'antiga Checoslovàquia. La República Checa va ocupar el lloc 13 entre els països més lliures en l'Índex Mundial de Llibertat de Prensa de 2014.[1]

Descripció general

La censura en la República Checa va ser més freqüent durant l'era nazi i el règim comuniste. Estos règims varen impondre un estricte sistema de censura per a garantisar que la difusió de mensages a les masses s'ajustara als objectius polítics.[2] No obstant, la «Revolució de Vellut» de 1989 va marcar l'inici d'una transició a la democràcia, a on el discurs públic es va lliberar del control estatal, lo que va supondre el fi de les restriccions a la censura en la República Checa.[3]

La censura durant l'era nazi/Segona Guerra Mundial

Les restriccions a la censura en la República Checa varen ser més freqüents durant l'ocupació alemana de Checoslovàquia entre 1938 i 1945.[4] Durant este temps, la població civil checa va sofrir adoctrinament nazi a través dels mijos de comunicació, a on els mensages difosos reforçaven l'obediència al «Führer».[5] La censura es va institucionalisar en 1938, quan l'ocupació nazi de la República Checa va significar que l'eixèrcit i la Gestapo assumiren l'autoritat per a censurar tots els mijos de comunicació.[6]

Censura de la ràdio

El ministre de Propaganda del Reich, Goebbels, va utilisar la ràdio com a portaveu del règim.[7] La ràdio era un mecanisme per a difondre propaganda mantinguda a través d'un estricte sistema de censura. El govern va impondre severes restriccions als civils checs que posseïen una ràdio.[8] El ministre d'Assunts Exteriors d'Alemània (Konstantin von Neurath) va afirmar que qualsevol que distribuïra intencionalmente notícies que no s'alinearen en les ideologies nazis seria encarcerat o assessinat.[8] Despuix d'este anunci, escoltar emissions estrangeres es va tornar illegal en 1940.[9] A pesar d'esta llei, com va reconéixer l'Oficina del Protector del Reich, localisar als radioescuchadores era casi impossible.[10] Els funcionaris nazis varen intentar controlar als radioescuchadores per mig de tàctiques d'intimidació, enviant-els a els qui posseïen una ràdio una placa banyada en or en les paraules gravades: «Escoltar emissions estrangeres es castiga en la mort».[9] A pesar d'estes regulacions, la llealtat nacional checa va prevaldre sobre les restriccions de censura. Els civils duyen peces de radi desmontades en les seues bojaques i, una volta reensamblades, podien escoltar emissions estrangeres.[11]

Censura de la lliteratura

En l'àmbit de la lliteratura, les fronteres entre les esferes política i social es varen desdibuixar, i tots els llibres publicats reflectien les ontologia nazis. Per a garantisar açò, el govern nazi va censurar tota la lliteratura per a assegurar-se de que els civils es relacionaren en obres lliteràries que s'adheriren als ideals nazis. Durant l'ocupació nazi de Checoslovàquia, la Gestapo va confiscar qualsevol material que reflectira aspectes negatius de la vida nazi; estos llibres eren principalment «lliteratura decadent».[12] El govern comuniste va elaborar llistes de libri prohibiti i els autors es varen enfrontar a dures penes per no complir en les normes de censura, com l'encarcerament.[13] També es varen prohibir els llibres que exploraven temes explícits de naturalea sexual, com la pornografia.[14] L'ideologia nazi de que les relacions sexuals eren exclusivament per a la procreació es va reforçar per mig de la lliteratura. Seguint la perspectiva nazi, el paper de la dòna era ser mare, i es varen censurar les qüestions ètiques sexuals relacionades en la anticoncepción i els métodos anticonceptius.[15] Els autors que varen publicar obres que exploraven tals temes varen ser catalogats com a “paràsits del poble” perque subvertían les ideologies nazis i culminaven l'oposició.[16] Els nazis volien orquestar tota la lliteratura per a reforçar les ideologies nazis, difonent estos ideals per tota la República Checa.

Censura musical

Les restriccions de censura també es varen aplicar a la música, la transició cap a la 'Gleichschaltung' (la coordinació dels sectors econòmic, polític i social) va significar que els funcionaris controlaren la radiodifusió musical.[17] La Cambra de Cultura del Reich tenia com a objectiu reintroducir el gènero neowagneriano, la música folklòrica que era popular en Alemània durant 1920.[18] Cantants aris, com Wagner, es transmetien en programes de radi, promovent valors conservadors i estimulant l'orgull nacionaliste.[18] El govern nazi va respalar este gènero musical en contraposició al jazz nortamericà, que els governs varen prohibir en la República Checa en 1938.[19] La Cambra de Cultura del Reich va establir una unitat separada dins de la cambra, especialment composta per membres d'alt ranc assignats a la responsabilitat de supervisar i censurar les actuacions socials, com l'òpera o la música sacra.[17] En la República Checa, la música transmesa en programes de radi consistia principalment en òpera, ya que els funcionaris nazis promovien una tornada al conservadurisme. La censura de les representacions teatrals també existia en la República Checa, facilitada per l'aprovació de la Llei de Teatre del Reich en 1934.[20] El teatre reflectia i reforçava les doctrines nazis; l'idea del sacrifici individual pel be de la societat i l'obediència al Führer eren temes comuns presents en les obres.[21] «Els pilars de la societat» d'Ibsen és un eixemple d'això, composta en fins propagandístics, que explora idees de nacionalisme extrem i la glorificació de la guerra.[22]

Referències

  1. ↑ «Biggest rises and falls in the 2014 World Press Freedom Index» (en en). Reporters Without Borders (2014). Archivat des de l'original, el 2014-02-14. Consultat el 2015-06-13.
  2. ↑ Oates-Indruchová (1969). Censorship In Czech And Hungarian Academic Publishing, Bloomsbury Publishing, pp. 85–103.
  3. ↑ Wheaton, B (1992). The Velvet Revolution: Czechoslovakia, New York: Routledge, pp. 187–195.
  4. ↑ Bryant, Chad Carl (2007). Prague in Black: Nazi Rule and Czech Nationalism, London, England: Harvard University Press, pp. 18–22.
  5. ↑ Havliček, D(1982).«Czech interlude: The rise and fall of censorship 1953-68».Index on Censorship.11(5): 19–23.doi:10.1080/03064228208533433.
  6. ↑ Janík, Z (2010). Twenty Years after the Iron Curtain: The Czech Republic in Transition, Juniata Voices, pp. 6–9.
  7. ↑ Peter, Demetz (2011). Prague in Danger, New York: Farrar Straus and Giroux.
  8. ↑ 8,0 8,1 Pavel, Janáček (2018). «From Literature Censored by Poets to Literature Censored by the Party», FROM LITERATURE CENSORED BY POETS TO LITERATURE CENSORED BY THE PARTY: CENSORSHIP IN THE CZECH LITERARY CULTURE OF 1945–55, Anthem Press, pp. 62–65. doi:ctt2050vm2.8 10.2307/j. ctt2050vm2.8. ISBN 9781783086979.
  9. ↑ 9,0 9,1 Sherry, Samantha(2018).«Introduction: New Perspectives on Censorship under Communism».The Slavonic and East European Review.96(4): 601–613.doi:10.5699/slaveasteurorev2.96.4.0601.
  10. ↑ Caquet, P(2018).«The Bell Of Treason: The 1938 Munich Agreement In Czechoslovakia.».Profile Books.: 34–51.
  11. ↑ Norman, Polmar (2012). World War II: the Encyclopedia of the War Years, 1941-1945, New York: Random House, pp. 336.
  12. ↑ Barry, Trachtenberg (2018). The United States and the Nazi Holocaust: Race, Refuge, and Remembrance, New York: Bloomsbury, pp. 102–110.
  13. ↑ Alexis, Weedon. The History of the Book in the West: 1914–2000: Volume V, Routledge, pp. 87.
  14. ↑ Itzin, Catherine (1992). Pornography: women, violence & civil liberties, Oxford University Press, pp. 608.
  15. ↑ Nicole, Loroff(2011).«Gender and Sexuality in Nazi Germany».Constellations.3(1)doi:10.29173/cons16286.
  16. ↑ Guenter, Lewy (2016). Harmful and Undesirable: Book Censorship in Nazi Germany, New York: Oxford University Press, pp. 104.
  17. ↑ 17,0 17,1 Patricia Ann, Hall (2018). The Oxford Handbook of Music Censorship, Oxford University Press, pp. 134–150.
  18. ↑ 18,0 18,1 Laqueur, Walter (1996). Fascism: Past, Present, Future, Oxford University Press.
  19. ↑ Kater, Michael H.(February 1989).«Forbidden Fruit? Jazz in the Third Reich».The American Historical Review.Oxford University Press.94: 11–43.doi:10.1086/ahr/94.1.11.
  20. ↑ Berghaus, Gunter; Berghaus, Günter (1996). Fascism and Theatre: Comparative Studies on the Aesthetics and Politics of Performance in Europe, 1925-1945 (en en), Berghahn Books. ISBN 978-1-57181-901-7.
  21. ↑ Rennert, Hellmut H. (2004). Essays on Twentieth-century German Drama and Theater: An American Reception, 1977-1999 (en en), Peter Lang. ISBN 978-0-8204-4403-1.
  22. ↑ London, John (2000). Theatre Under the Nazis (en en), Manchester University Press. ISBN 978-0-7190-5991-9.