Catarates de Trollhättan
Les catarates de Trollhättan () són una cascada del riu Göta en Suècia. La caiguda s'inicia en el Pont de Malgö (en suec, Malgöbron) en el centre de la ciutat de Trollhättan, província de Västra Götaland, i té una altura total de 32 m, lo que representa la major caiguda del total dels 44 m del riu Göta, que fluïx des del llac Vänern fins a l'estret de Kattegat. El millor lloc per a contemplar les catarates és des del Pont d'Oskar (en suec, Oskarsbro) (Coordenades no vàlides</noinclude>), que tenen un allumenament especial per a resaltar la seua bellea de nit.[1]
Història
Abans de la construcció de la planta d'energia hidroelèctrica les caigudes eren de 900 m³/s, i les catarates s'estenien fins a Olidehålan. La part inferior de la caiguda va ser cridada «Caiguda de l'infern» (Helvetesfallet). Ademés, el lloc es considera l'orige del jagant Mímir de la mitologia nòrdica.
Hui en dia el riu Göta seguix el seu curs original només en ocasions especials. El seu fluix és controlat per al maneig del canal d'esclusa de Trollhättan i per a abastir les centrals hidroelèctriques, que regulen el nivell de l'aigua del llac Vänern; també es fa com una atracció turística, per eixemple durant les jornades dels «Dies de les catarates» (tercer divendres de juliol de cada any) aplegant la seua descàrrega a 300 m³/s. El major volum d'aigua de les catarates s'utilisa en les centrals hidroelèctriques d'Håjum i Olidan, pertanyents a l'empresa Vattenfall, en la ribera oriental del riu. Per esta raó, en l'actualitat, solament es pot contemplar la cascada quan s'òbrin les comportes i es lliberen les aigües en el seu curs natural recuperant el seu fort torrent original.[2]
Junt al canal d'esclusa de Trollhättan, les catarates són una de les principals atraccions turístiques de l'oest de Suècia. Ademés a lo llarc dels sigles, el lloc ha inspirat a visitants i artistes, com Esaias Tegnér, Otto Lindblad i Carlos Linneo, en el desenroll de reconegudes obres.
Riu Göta
- Artícul principal → Ric Göta.
El riu, en la desembocadura, té un cabal promig de 570 m³/s i, per les inundacions en el passat, existix preocupació sobre si el seu caixer serà suficient per a desaguar un cabal màxim de 1000 m³/s, ya que s'estima que, en cas de fortes pluges, seria necessari aumentar el fluix per a evitar que les inundacions del llac Vänern causaren grans danys. En l'any 2001, el llac es va inundar casi un metro per damunt del nivell màxim. En eixe moment, el riu Göta va permetre una descàrrega d'1.100 m³/s durant mesos, causant importants risc de solsides de terra.[3]
,_Trollh%C3%A4tte-Kanal.jpg)
Canal d'esclusa de Trollhättan
- Artícul principal → Canal d'esclusa de Trollhättan.
L'història de Suècia indica que el rei Harald III de Noruega en l'estiu de 1064 va prendre el riu Göta aigües dalt en una flota de 60 bucs de combat, pero les Catarates de Trollhättan varen constituir barreres naturals que ho varen obligar a tirar dels barcos per terra per a superar-els.[4][5] Este acontenyiment va impulsar a la planificació d'una via navegable en la década de 1520, en l'época de Gustavo I de Suècia. Pero les obres no es varen iniciar sino fins a 1607, baix el poder de Carlos IX de Suècia. A lo llarc de la construcció del Canal de Trollhättan, l'adequació de les catarates varen ser sempre la principal dificultat natural per al desenroll del proyecte.
En els Anys 1700, Christopher Polhem (1661-1751) va impulsar el desenroll conegut com Polhems slussled, sent est el primer proyecte formal per a permetre la navegació en el riu Göta per mig de dos sistemes d'esclusa per a sobrepassar els obstàculs naturals del riu. Els seus treballs varen escomençar en 1747 en Trollhättan pero no varen poder ser culminats per falta de diners.[4] Recent en l'any 1800, quan es va inaugurar el primer enllaç navegable entre el llac Vänern i el Mar del Nort,[4] les Catarates de Trollhättan varen poder ser sobrepassades a través d'un sistema d'esclusa. No obstant, la capacitat era molt chicoteta i per a quan el Canal Göta va obrir en 1832, el canal va requerir posteriors desenrolls. Aproximadament 11 km del riu han segut acondicionats per mig de derivació i esclusa per a fer-ho navegable sent l'últim proyecte inaugurat en 1916 i sent usat encara a la data.[5]
Vore també
Referències
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Trollhättefallen» (en suec). Åkerssjövägen. Consultat el 24 de giner de 2011.
- ↑ «Fartbegränsningar Göta älv» (en suec). Sjöfartsverket. Archivat des d'el original, el 23 de decembre de 2010. Consultat el 22 de giner de 2011.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Trollhätte kanal» (en suec). Kanaler Arnholm. Archivat des d'el original, el 15 de novembre de 2011. Consultat el 24 de giner de 2011.
- ↑ 5,0 5,1 «Trollhätte kanal» (en suec). Sjöfartsverket (Administració Marítima del Canal de Trollhättan). Consultat el 24 de giner de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cataratas de Trollhättan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.