Castell i muralles de Chodos/Xodos

El castell i muralles de Chodos, en la comarca del Alcalatén, en la província de Castelló, és un castell, també conegut en la denominació de Castell, Torre i muralles (El Callis), que es troba en el centre de la població de Chodos. Com tot castell està catalogat, per declaració genèrica, com Be d'Interés Cultural i presenta número d'anotació ministerial: 28378, i data d'anotació: 28 de novembre de 2011, segons consta en la Direcció general de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.

Castell i muralles de Chodos/Xodos

Restants del castell

Història

Chodos, municipi el nom del qual sugerix un orige mossàrap, encara que de difícil significat, estava baix la jurisdicció del Castell d'Alcalatén el qual es troba ubicat en la població d'Alcora (en el pico del mont Mont Mirá). L'importància d'estes poblacions aumenta en la conquista cristiana per Jaime I d'Aragó, en 1233, ya que despuix de la seua conquista, es va donar lloc, per decisió del monarca, al señorío d'Alcalatén, del que varen passar a formar part, donándose este a Ximén d'Urrea. Va ser el senyor feudal qui va proporcionar a Chodos Carta Pobla, en l'any 1254, a fur d'Aragó, i se supon que és en eixa época quan provablement es reforçarien les obres de fortificació de la població, la qual ya contava en un recint amurallado i un castell en el seu punt més alt.

Més tart, en 1283, se li concedirien més privilegis, fet del que hi ha documentació acreditativa.

El señorío de l’Alcalatén va acabar més vesprada en mans dels Comtes d'Aranda, pero, posteriorment i per matrimoni, el señorío va passar als ducs d'Híjar, que ho varen mantindre fins a 1818, sent actualment l'hereua del títul la Duquesa d'Alba.

Descripció

El castell, que es troba ubicat estratègicament (a uns 1063 metros d'altura, en la part alta de la mole en la que s'ubica el restant de la població, i sobre un precipici de 70 metros d'altura) en la conca alta del riu Alcalatén, estava destinat a la vigilància i defensa de la vall front a les terres de Vistabella, per ad açò formava part d'un sistema de fortificacions que protegia la vall, impedint d'eixe modo que el pas natural des de les terres d'Aragó (per Mosqueruela) fins a Burriana, quedara sense protecció.

Té chicotetes dimensions i actualment només queden restants d'un torreón (el qual presenta planta quadrada, de tapial) i unes murallas (que encara conserven restants de dos torres, una, que presenta planta redona, i una atra que podria ser quadrada) en les quals hi havia una torre-portal, coneguda com El Callis, degut a que la seua planta baixa servix de callizo, o callejuela d'accés al recint amurallado. El Callis es troba en un extrem de la plaça a on s'ubica també el temple parroquial, que se situa molt pròxim a la torre del castell.

La torre-portal, el Callis, està construïda de mampostería, la base del qual conforma un passera en tres arcades dearcs apuntats fabricats utilisant sillería. D'estos tres passera, dos d'ells donen pas a la ciutat i el tercer a lo que constituïa l'interior del castell. Es pot afirmar que era la porta d'accés al recint amurallado més important, i el seu actual estat de conservació és bo, permetent ser utilisada encara com a lloc habitual de pas.

Com ocorria en atres recints amurallados, en el seu interior es trobaven els edificis més emblemàtics de la població, tals com l'Ajuntament, el qual presenta llonja en la planta inferior i algunes vivendes; o l'iglésia.