Notice: Unexpected clearActionName after getActionName already called in /var/www/lenciclopedia.org/w/includes/context/RequestContext.php on line 318
Kinosternon herrerai - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià Anar al contingut

Kinosternon herrerai

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Casquito d'Herrera»)
casquito d'Herrera (Kinosternon herrerai)


El casquito d'Herrera o pochitoque d'Herrera[1] (Kinosternon herrerai) és una espècie de tortuga de la família Kinosternidae, endèmica de Mèxic. Es troba en els estats d'Hidalgo, Sant Luis Potosí, Tamaulipas i Veracruz.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'espècie va ser descrita en 1925 per Leonard Stejneger, curador en el United States National Museum, qui la va nomenar en honor al biòlec mexicà Alfonso Luis Herrera. Herrera va proporcionar els eixemplars utilisats per a la descripció original mentres dirigia la Direcció d'Estudis Biològics en Mèxic.[1]

En 2013 els investigadors John B. Iverson, Minh Li i Colleen Ingram varen publicar un estudi en el que, basats en senyes moleculars, proponien que les espècies Kinosternon acutum, K. angustipons, K. creaseri, K. dunni, K. herrerai i K. leucostomum formaven un linaje separat d'atres espècies de Kinosternon, proponent un nou gènero denominat "Cryptochelys".[2] No obstant, els investigadors Phillip Q. Spinks, Robert C. Thomson, Müge Gidiş i H. Bradley Shaffera varen publicar un atre estudi a l'any següent, en este a on es recolza la classificació tradicional de la família Kinosternidae i atribuïxen els errors de l'anterior a la falta de més caràcters moleculars i morfològics.[3]

Anatomia i morfologia

[editar | editar còdic]

És una tortuga d'aigua dolça de tamany mig, que el seu closca alcança fins a 17 cm de llongitut. Presenta un espaldar abombat, més ample en la part posterior, en una quilla mija visible en els adults. El plastrón és més angost i varia de color entre groc i café. El cap és gran, en un morro curt i proyectante; la mandíbula superior termina en un gancho pronunciat. La pell del rostre és café grisácea en taques, mentres que les mandíbules són blanquecinas en llínees obscures. En el mentó s'observen dos bárbulas i la coa finalisa en una espina. Existix dimorfisme sexual: els mascles són més grans, en coes més llargues i grosses i escamas còrnees desenrollades en les extremitats posteriors.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 (2010) Flora i fauna mexicanes dels centenaris, Mèxic (Ciutat de Mèxic): UNAM, p. 102. ISBN 978-607-549-215-5.
  2. Molecular Phylogenetics and Evolution.69(3)
    929–939.ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2013.06.011.Consultat el 2021-11-27.
  3. Molecular Phylogenetics and Evolution.76
    254–260.ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2014.03.025.Consultat el 2021-11-27.

Bibliografia

[editar | editar còdic]