Casa d'Erik

La Casa d'Erik () va ser un dels dos principals clans familiars que rivalizaron per obtindre la corona del regne de Suècia entre 1150 i 1220. El primer rei del clan que va conseguir el poder despuix d'una cruenta lluita contra la casa de Sverker va ser Erico IX de Suècia més tarde cridat Erico el Sant. Durant este periodo, les diferents províncies del regne encara mantenien cert grau d'independència, com consta en les lleis provincials sueques datades en el XIII.

El clan d'Erico el Sant va favorir el Convent de Varnhem, a on molts dels seus membres varen ser enterrats.

L'orige de la dinastia es remonta a l'esposa d'Erico, Cristina Bjørnsdatter, que segons les llegendes va ser neta maternal del rei Inge I de Suècia. El nom propi Katherine sembla que va ser molt popular entre els membres de la dinastia.

En 1226, dos branques de la dinastia varen entrar en conflicte. Canuto l'Alt, que es proclamava hereu de Filip, fill menor d'Erico IX, va depondre a Erico XI Eriksson, per llavors menor d'edat, i va governar entre 1229 a 1234. Erico XI Eriksson va tornar al tro per a governar entre 1234 fins a la seua mort en 1250. El conflicte, no obstant, es va mantindre latent en la branca principal de la dinastia i els dos fills de Canuto II fins que varen ser eixecutats en 1248 i 1251.

Erico XI va ser l'últim rei de la dinastia i sembla que va morir sense hereus, encara que la llegenda romàntica li atribuïx dos filles, pero és més provable que anaren les filles de la seua germana i Birger Jarl. Va ser el nebot d'Erico XI, menor d'edat i fill de la seua germana Ingeborg, que va ser elegit rei, Valdemar I de Suècia, baix la regència del seu pare Birger Jarl.

Casi tots els reis a partir de llavors han segut descendents de la Casa d'Erik. De fet es considerava una aposta segura en els jocs de poder migevals que alguns aspirants inventaren una genealogia per a demostrar els seus vínculs en la Casa d'Erik. El cas més notable va ser Carlos VIII de Suècia.