Carta dels Drets i Llibertats Fonamentals
La Carta dels Drets i Llibertats Fonamentals (en chec: Listina základních práv a svobod, en eslovaco: Listina základných práv a slobôd) és un document promulgat en 1991 per la República Federal Checa i Eslovaca, i despuix de la dissolució del país, ha continuat com a part dels sistemes constitucionals de la República Checa i la República Eslovaca.
Diferències en els estats successors de Checoslovàquia
En la República Checa, el document va ser mantingut íntegre en la seua redacció de 1991 com a llei separada de la constitució, pero manté el mateix ranc llegal que esta.[1][2] Per contrast, els recaptes bàsics de la Carta varen ser integrades directament a la Constitució d'Eslovàquia.[3] Encara que estos artículs de recaptes llegals són sustantivamente similars, hi ha algunes diferències, com la norma eslovaca que establix que «la privacitat de la correspondència i secret dels mensages de correu i atres documents escrits i la protecció de senyes personals estan garantisats».[4]
L'inclusió dels objectius de la Carta directament a la constitució eslovaca significa que només la República Checa té actualment una «Carta dels Drets i Llibertats Fonamentals».
Creació de la Constitució checa
Es va firmar un acort despuix de les negociacions dels primers ministres de la República Checa i Eslovàquia Václav Klaus i Vladimír Emčiar, respectivament, en agost de 1992, que va fixar la data de la dissolució de Checoslovàquia el 31 de decembre de 1992.[5] La dissolució va ser aprovada pel Parlament en novembre del mateix any.[6]
Per l'oposició de l'Aliança Cívica Democràtica (ODA), el Partit Cívic Democràtic (ODS) i especialment el primer ministre Klaus, qui va descriure la Carta com "l'herba de la Constitució",[7] la Carta mai es va convertir en part de la Constitució. S'estava acabant el temps i els membres del parlament devien aplegar a un acort sobre el text de la nova Constitució checa. Per això es va crear un nou terme llegal Còdic Constitucional, per a que la Carta poguera tindre una autoritat llegal similar a la constitució sense ser part de la constitució.[8][9] Viktor Knapp, un distinguit advocat chec, va calificar açò en eixe moment com "el resultat d'un estrany compromís llegislatiu".[10]
Referències
- ↑ Text de la Carta checa.
- ↑ Constitució de la República Checa, art. 112.
- ↑ Constitució d'Eslovàquia [1] archivat en Wayback Machine., art. 5–54.
- ↑ Constitució d'Eslovàquia, art. 22.
- ↑ Čiš@i a Slováci veu 20. století: česko-slovenské vztahy / 2 1945–1992. (en Czech), Bratislava: Acad. Electronic Press, pp. 345–351. ISBN 80-88880-11-4.
- ↑ «El Parlament de Checoslovàquia accepta finalment la partició del país».
- ↑ «Mezi Senátem a prezidentem Václavem Klausem veu čtvrtek opět zajiskřilo» (en czech).
- ↑ (2005) Komentář k Ústavě a Listině (en Czech), Plzeň: Aleš Čeněk, p. 56. ISBN 80-86898-44-X.
- ↑ Ústava České republiky: komentář, 1st edició (en Czech), Prague: C. H. Beck, p. 36. ISBN 978-80-7179-869-9.
- ↑ “Poslední dějství národního majetku” (cs) . Právník (6). ISSN 0231-6625.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Carta de los Derechos y Libertades Fundamentales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.