Capa d'informació geogràfica, simplement capa en els entorns dels Sistemes d'Informació Geogràfica, també layer pel terme anglés àmpliament usat en les aplicacions SIG o cartogràfiques digitals, és un ficher, o part d'un ficher, que conté informació espacial d'una sola variable, podent contindre informació espacial i temàtica.[1]

Capes d'informació geogràfica temàtica.

La codificació i almagasenament de l'informació espacial s'estructura en archius de format de tipo vectorial i raster, sent, en tot cas, un tipo de geometria consistent; és dir, punt, llínea, polígon, rets irregulars trianguladas (TIN), raster, etcétera, que no entre en conflicte entre sí.[2]

Organisació

Les capes són un método d'organisació de l'informació espacial en poder agrupar-les segons les característiques de les mateixes, sent una opció, dins de les moltes possibles, la seua agrupamiento per temes, per eixemple, pous, carreteres, sols, elevació, etcétera.[2]

Este agrupamiento permet la definició de temes, com a agrupació de capes relacionades en térmens de la seua naturalea i propòsit, com un tema de transport, perque s'utilisen per a alguns tipos específics de gestió de senyes, com l'anàlisis de la ret i la busca de rutes.

L'agrupació permet una millor integració i gestió en una base de senyes espacials, soport fonamental de senyes SIG., aun cuando s'ha d'entendre que els térmens capa i tema, utilisats a sovint de modo casi indistint, tenen significats diferents en algunes aplicacions de software i en algunes disciplines específiques.[2]

Superposició

Les capes se superponen en raó de la seua georreferenciaació, de modo que cada ubicació en una capa s'ajusta en precisió als seus corresponents en totes les demés capes, lo que permet entendre millor les relacions entre les característiques geogràfiques d'interés i els seus atributs.[2]

La superposició pot ser visual o analítica, permetent la superposició visual que les capes es mostren una damunt d'una atra en una vista de mapa, lo que permet a l'usuari visualisar l'informació de forma selectiva i colectiva, podent activar i desactivar les capes d'interés[2] generant-se, aixina, un tipo de mapa interactiu.

La superposició analítica permet relacionar punt en polígon, llínea en polígon, i la superposició polígon sobre polígon, utilisant operacions SIG que analisen les relacions espacials entre capes i fer-les explícites en taules d'atribut.[nota 1] La capa resultant conté les senyes de les capes d'entrada, segons les característiques seleccionades. Com a eixemple, els pous en una capa de punts podrien superpondre's analíticament en els polígons en una capa de sol per a afegir les característiques del sol als atributs del punt, del pou,[2] resultant la superposició analítica un procés que s'enquadra en la denominada àlgebra de mapes.

Vore també

Notes

  1. ↑ L'informació tabular és la base de les entitats geogràfiques, i li permet visualisar, consultar i analisar les senyes.[3]

Referències

Bibliografia


Referències