Notice: Unexpected clearActionName after getActionName already called in /var/www/lenciclopedia.org/w/includes/context/RequestContext.php on line 318
Rhyticeros plicatus - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià Anar al contingut

Rhyticeros plicatus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Cálao papú»)
cálao papú (Rhyticeros plicatus)
Per a la cançó del grup nortamericà The Beach Boys vore Kokomo (cançó).


El cálao papú[1] o cálao de Blith[2] (Rhyticeros plicatus) és un pardal gran que habita el dosel del bosc en Wallacea i Melanèsia. El seu nom local en Tok Pisin és kokomo.

El nom comú commemora a Edward Blyth (1810-1873), zoólogo anglés i curador del Museu de la Societat Asiàtica de Bengala.

De fins a 91 cm de llongitut, el macho adult té principalment plomall negre en un cap dorat o anaranjada, gola blanca i coa blanca. Els seus iris són marró rojós, i l'ull és rodejat per la pell blava clara nueta. La femella és un pardal més menut, principalment negre, en gola blanca i coa. Abdós sexes tenen un conte i un caixco molt grans del color de la banya. Els pardals jóvens d'abdós sexes s'assemblen al macho. Els adults tenen fins a huit voltes més pàlit el caixco, depenent de l'edat, mentres que els pardals jóvens no tenen cap.

En vol, el sò de les seues ales és forta i distintiu, un soroll que s'ha comparat en el soroll que fa el vapor en escapar-se d'una locomotora de vapor. Té una série de gruñidos guturales i de gran alcanç i cridades de rialla.

El calao de Papúa residix en els boscs de les terres baixes, des del nivell de la mar fins a 1.200-1.500 m ASL, en les Molucas, Nova Guinea, el archipèlec de Bismarck, i en l'extrem oriental de les illes Salomón. És l'única espècie de calao nativa a Nova Guinea, i una de les aus voladoras més grans de la regió.

La seua dieta consistix principalment en frutes, especialment figues, ocasionalment suplementado en insectes i atres animals menuts.

Subespecies

[editar | editar còdic]

Es reconeixen sis subespecies de Rhyticeros plicatus:[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2001). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/476.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Sexta part: Coliiformes, Trogoniformes i Coraciiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 48 (1): 107-110. ISSN 0570-7358. Consultat el 2 de febrer de 2014.
  2. . Avibase. Consultat el 2 de febrer de 2014.
  3. Clements, J. F. 2007. The Clements Checklist of Birds of the World, 6th Edition. Cornell University Press. Downloadable from Cornell Lab of Ornithology

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons