Anar al contingut

Batolito Coster Peruà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El batolito coster peruà es referix una série d'intrusions de roques graníticas paralels a la costa del Pacífic en el Perú. Els més de mil plutonés individuals que componen el batolito s'estenen en un àrea de 1600 km de llarc i 60 km d'ample.[1] Estos cossos de roca ígnea varen ser emplaçats des de fa 100 millons els més antics fins a 37 millons els més jóvens.[1]

A pesar de ser cridats comunament granit, les roques més comunes són la granodiorita i la tonalita,[1] abdós visualment molt semblades al granit pròpiament. Ademés estan associades a numerosos dics d'andesita basáltica.[1]

L'exhumació (exposició) del batolito es deu a una disminució del àngul de subducción a menys de 10° de la Placa de Naixca, lo que hauria terminat en el vulcanisme i causat ademés una forta alça dels Vages, que junt a l'erosió va deixar expost l'interior d'esta engua zona volcànica. A la seua volta la disminució de l'àngul de subducción se li atribuïx a la cordillera submarina de Naixca, encara que alguns científics consideren que açò no seria suficient per a canviar l'àngul de subducción d'una zona tan àmplia.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Wilson, Marjiorie. 1989. Igneous Petrogenesis. pàgines: 195 i 196.