Autòpsia de John F. Kennedy
l'autòpsia del president John Fitzgerald Kennedy va ser realisada en l'Hospital Naval de Bethesda en Bethesda, Maryland. L'autòpsia va escomençar sobre les 20:00 del 22 de novembre de 1963 (en el dia del seu assessinat) i va terminar prop de les 0:30 hores del 23 de novembre de 1963. L'elecció del hospital per a l'autòpsia en l'àrea de Washington D. C. va ser feta per la seua viuda, Jacqueline Kennedy. Ella va triar el Hospital Naval de Bethesda perque el president Kennedy havia segut un Oficial Naval .[1]
Precedents
editarDespuix del assessinat del president Kennedy, el Servici Secret estava preocupat per la possibilitat d'un complot més ampli i va instar al llavors president Lyndon B. Johnson a que abandonara l'Hospital Memorial Parkland per a anar al Aeroport Dallas Love i retornara a la Casa Blanca; no obstant, Johnson es va negar a fer-ho sense cap prova de la mort de Kennedy.[2] Johnson va retornar al Air Force One al voltant de les 13:30 hores i poc despuix va rebre cridades telefòniques de McGeorge Bundy i Walter Jenkins aconsellant-li que retornara a Washington D. C. immediatament. Ell va respondre que no s'aniria de Dallas sense Jacqueline Kennedy i que ella no s'aniria sense el cos de Kennedy.[2] Segons Esquire, Johnson "no volia ser recordat com un abandonador de belles viudes".
El mèdic forense del comtat de Dallas, Earl Rose, es trobava en la seua oficina en el Hospital Parkland, a través del passadiç de la Sala 1 de Traumatologia, quan va rebre la notícia de que el president Kennedy havia segut declarat mort.[3] Va creuar el passadiç fins a la sala de traumatologia ocupada per Jacqueline Kennedy i un sacerdot que havia segut cridat per a administrar l'extrema unció al president.[3] Allí, Rose va ser rebut per l'agent del Servici Secret Roy Kellerman i el mege personal de Kennedy, George Burkley, els qui li varen dir que no hi havia temps per a realisar una autòpsia perque Jacqueline Kennedy no s'aniria de Dallas sense el cos del seu espós, que devia ser enviat de colp i repent a l'aeroport.[3] En el moment de l'assessinat del president Kennedy, l'assessinat del president dels Estats Units no estava baix la jurisdicció de cap organisació federal.[4] Rose es va opondre, insistint que la llei de l'estat de Texas requeria que realisara un examen post mortem ans que el cos poguera ser traslladat.[3][4] Es va produir un acalorado intercanvi mentres discutia en els ajudants de Kennedy.[3][4] El cos de Kennedy va ser colocat en un ataüt i, acompanyat per Jacqueline Kennedy, dut pel passadiç en una llitera.[3] Es va informar que Rose es va parar en l'entrada del hospital, respalat per un policia local, en un intent d'evitar que algú retirara l'ataüt.[3][4] Segons The Years of Lyndon Johnson: The Passage of Power , de Robert Car, els ajudants del president "havien espentat lliteralment a Rose i al policia a un costat per a eixir de l'edifici".[3] En una entrevista en el Journal of the American Medical Association, Rose va declarar que ell mateixa s'havia fet a un costat sentint que no era prudent aumentar la tensió.[3]
Certificats de defunció
editarEl mege personal de Kennedy, el contralmirante George Gregory Burkley, va firmar un certificat de defunció el 23 de novembre i va senyalar que la causa de la mort va ser una ferida de bala en el cràneu.[5][6] Va descriure la ferida fatal en el cap com alguna cosa "que es va trencar de forma tal que va causar una fragmentació del cràneu i l'expulsió de tres partícules del cràneu en el moment de l'impacte, en la resultant maceraació del hemisferi dret del cervell".[6] També va senyalar que "es va produir una segona ferida en la part posterior de l'esquena, aproximadament al nivell de la tercera vèrtebra toràcica ".[6] Un segon certificat de defunció, firmat el 6 de decembre per Theron Ward, un juge de pau en el comtat de Dallas, va declarar que Kennedy va morir "com a resultat de dos ferides de bala (1) prop del centre del cos i just per damunt del muscle dret., i (2) 1 polzada cap al centre dret de la part posterior del cap ".[7]
Referències
editar- ↑ (2004) President John F Kennedy Assassination Report of the Warren Commission, p. 43. ISBN 0-9747769-1-2.
- ↑ 2,0 2,1 Boyd, John W. (2015). «JFK and Parkland, 1963», Parkland, Charleston, South Carolina: Arcàdia Publishing, pp. 59, 62. ISBN 9781467134002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 «Earl Rose: Pathologist prevented from performing autopsy on US President John F Kennedy».BMJ.345doi:10.1136/bmj.i4768.Consultat el 2014-11-03.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «[1]». Consultat el 2014-11-03.
- ↑ WGBH Educational Foundation. «Oswald's Ghost». American Experience. PBS. Archivat des d'el original, el 24 de febrer de 2017. Consultat el 2014-01-05.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Certificate of Death».National Archives and Records Administration.
- ↑ (March 1979) «Part IV», Appendix to Hearings before the Select Committee on Assassinations of the U.S. House of Representatives, Washington, D.C.: United States Government Printing Office, p. 190.
Fonts primàries
editar- Informe de l'autòpsia de el FBI original de Sibert / O'Neill .
- Una segona versió archivada en Archive.today (Archivada en 2012-12-15) Este document principal conserva les notes de dos agents de el FBI (agents especials James W. Sibert i Francis X. O'Neill) que varen estar presents en l'autòpsia i varen prendre notes. És útil sobre el temps i al personal, pero els agents eren persones sense formació mèdica que no entenien completament lo que estaven veent en les ferides reals de l'autòpsia. Ademés, l'informe inicial conserva la confusió genuïna del mege present durant l'autòpsia, causada per l'aparent falta d'una ferida d'eixida, que es va aclarir més alvance en l'informe oficial en acabant de que es va dispondre d'informació nova i més completa. No obstant, com a peça principal d'observació dels meges no professionals, l'informe és útil.
- Informe oficial escrit de l'autòpsia, pres de l'informe de la Comissió Warren, CE (Prova documental de la Comissió) 387 .
Fonts secundàries
editar- Joe Backes, L'estat de l'evidència mèdica en l'assessinat de JFK; Presentació de Doug Horne en la conferència JFK Lancer 1998. [2] archivat en Wayback Machine.
- Evidència mèdica de l'assessinat de JFK.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Autopsia de John F. Kennedy» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.