Audiometria
L'audiometria és la medició de la capacitat de cada oït de percebre les vibracions de diverses bandes de l'espectre audible.

Tipos de audiometrias
Audiometria subjectiva
Audiometria de tons purs
L'audiometria tonal liminal o audiometria de tons purs és una de les proves complementàries que servix per a explorar el grau d'oïment. Realisa una evaluació qualitativa i quantitativa de l'oïment, aixina com valora de forma ràpida i eficaç la capacitat auditiva. Prova estandardisada que consistix en l'estudi de freqüències entre 125 Hz i 8000 Hz per mig de l'ús d'un audiómetro i la confecció d'un audiograma. Es pren cada oït de forma independent i s'analisa tant via de conducció aérea com de conducció òssea, obtenint senyes de llindar d'oïment. L'unitat d'intensitat amprada en la mateixa és el decibel SPL (sigles corresponents a sound pressure level o nivell de pressió sonora).[1]
El mètoto d'exploració electrònic permet quantificar les pèrdues de les capacitats auditives per a diferents freqüències explorades.
La realisació de la prova consistix en determinar, per mig de la propagació de tons per mig de l'audiómetro, el llindar auditiu per a cada freqüència. El llindar auditiu és l'intensitat mínima a la que el pacient percep el to pur per a la freqüència estudiada. La tècnica es repetirà per a cada una de les freqüències i per als dos oïts.
Tipo de vies
Via aérea: En esta via les ones de sò es transmeten per mig de l'aire fins a aplegar al tímpan, utilisant auriculars.
Via òssea: En esta via s'utilisa un vibrador òsseu, que per mig de la vibració dels ossos craneals estimula l'oït intern. Es deu anar en conte de que el vibrador òsseu no toque la part cartilaginosa de l'orella. Cal tindre en conte que la cóclea contra lateral també rebrà la senyal i per lo tant en alguns casos cal emmaixquerar.
Procés de mida
Método descendent
· Expliquem el test al pacient indicant que es presentaran tons a distintes intensitat i que sempre que els senta nos indique (alçant la mà o pulsant).
· És igual per via aérea o òssea. S'escomença per via aérea i pel millor oït.
· S'escomença en una freqüència de 1000;Hz i un estímul de +30 dB.
· L'estímul es presenta durant uns 2 o 3 segons i si el pacient nos indica que ho sent disminuïm 10 dB, i si no ho sent aumentem 5 dB.
· Quan responga dos voltes positivament al mínim estímul d'eixa freqüència s'anota com a llindar d'oïment a eixa freqüència.
· Repetim el restant de freqüències: 1500 Hz, 2000 Hz, 3000 Hz, 4000 Hz, 6000 Hz, 8000 Hz, 500 Hz, 250 Hz i 125 Hz.
· Repetim tot el procés en el pijor oït.
· Tornem a repetir el mateix procediment per via òssea en abdós oïts. En via òssea solament usem les freqüències de 250 Hz a 4000 Hz.
Método ascendent
· Igual que en mètoto descendent realisarem la prova per a cada freqüència.
· Primer escomençarem en una intensitat inferior a l'audible i s'incrementa en passos de 5 dB fins que el pacient la sent.
· Per a evitar pacients “simuladors”, podem alternar l'evaluació de cada en els dos oïts, de manera que demanarem al pacient que alce la mà del costat de l'oït on sent l'estímul.
-Si el test es realisa correctament i el pacient “no enganya”, els resultats d'una nova prova no deurien variar més de ± 5 dB.
· També se sol anotar el valor de pèrdua auditiva promig com el promig de les pèrdues a 500 Hz, 1000 Hz i 2000 Hz. Este valor té bona correlació en els resultats de la logoaudiometria, en tractar-se de les freqüències típiques del parla.
Interpretació de diagrames
· La comparació entre les proves de via òssea i via aérea són molt útils per a comprovar si la pèrdua de la capacitat auditiva es deu a problemes d'oït mig (formada per ossos) o si el problema està en l'oït intern. També es poden vore abdós vies implicades.
· La determinació dels llindars per via aérea, referix a la busca de llindars auditius de cada freqüència per la via anatomofisiológica normal de l'oïment (OE, OM, OI). La busca dels llindars per via òssea, referix la busca de llindars auditius de cada freqüència per mig de vibració òssea, a on les ones apleguen directament a la cloquea (OI).
· Els resultats de les proves audiométriques es presenten per mig de dos representacions gràfiques, un per a cada oït, cridats audiogramas. Estos diagrames quantifiquen la capacitat que té el pacient. Es medirà en decibelis els sons i en hercios les freqüències.
· Els nivells d'oïment poden presentar-se en forma de taula o en forma gràfica (audiograma). Per a la gràfica, en l'eix de freqüències deu correspondre a 20 dB en l'eix dels nivells d'oïment.
· En l'eix de les abscisses, horisontal, es mostren els valors de les freqüències a explorar des de 125 Hz fins a 8000 Hz.
· En l'eix de les ordenades, vertical i en sentit descendent, es mostren les pèrdues en dB en relació en la llínea zero, que representa el llindar normal per a via òssea i aérea.
· La zona circular i de color roig representa a l'oït dret (podem observar una pèrdua d'oïment de grau lleu).
· La zona en X i de color blau representa a l'oït esquerre.
· L'oïment per via aérea és representada en abdós ulls en un círcul per l'oït dret (O), mentres que una "X" blau per a l'oït esquerre.
· L'oïment per via òssea de l'oït dret és representada per un paréntesis triangular roig (<) el que el seu vèrtiç es troba en direcció dreta del pacient. L'oïment per via òssea de l'oït esquerre és representada per un paréntesis triangular blau (>) el que el seu vèrtiç es troba en direcció a l'oït esquerre del pacient.
Logoaudiometria
La logoaudiometria o audiometria verbal, evalua la percepció de les paraules, fa saber si estes són inteligibles per al pacient. Este tipo de audiometria és útil per a saber si el pacient pot escoltar i entendre una conversació, ya que pot haver casos en els que els pacients poden escoltar el to, pero no entendre la conversació.
La logoaudiometria és una de les millors proves per a l'adaptació protésica, ya que ajudarà tant com en la selecció de les característiques de l'audífon com per a la comparació de la calitat de l'adaptació.
Esta prova es pot porta a terme de distintes formes:
- De forma manual: l'examinador diu les paraules i el pacient deu repetir-les. Per a obtindre uns resultats fiables, el pacient i l'examinador no poden vore's, d'esta forma no es produïx la llectura de llavis per part del pacient i aixina s'eviten falsos resultats.
- De forma automàtica: es realisa per mig d'un archiu de sò en les paraules. Estes es van passant en distintes intensitat.
No obstant, es deu preferir sempre utilisar material verbal gravat en la màxima calitat si es volen obtindre resultats estables i fiables.
Esta prova es pot fer en camp obert (si el pacient ya té pròtesis auditiva) o en auriculars. També es pot fer en soroll ambiental distint segons la situació de la vida real que es vullga analisar.
Tipos de paraules usades
La prova es realisa utilisant un mínim de 25 paraules, fins a un màxim de 100 paraules, usant unes freqüències des de 500 Hz fins a 2000 Hz. Segons el test que s'està realisant, s'usaran un tipo de paraules o unes atres, pero sempre es deu tindre en conte que esta llista de paraules deu estar adequada al pacient segons el seu context cultural, edat, llengua materna i evitant paraules ambigües o confundibles pels seus fonema.
Per a intentar simular una situació real durant la prova es pot posar soroll ambiental de fondo
Eixemples de llistes de paraules per a les proves:
Llista 1 Llista 2
| Solament | Terra |
| Novembre | Forma |
| Plana | Chiquets |
| Mort | Passe |
| Sanes | Solc |
| Temps | Juny |
| Frase | Massa |
| Boira | Dit |
| Tarde | Gloria |
| Carn | Conte |
| Dolça | Mines |
| Recia | Planta |
| Crit | Centre |
| Prensa | Taula |
| Menys | Cegues |
| Sapient | Neu |
| Curt | Sec |
| Chic | Nervi |
| Culpa | Comte |
| Nóvio | Plomes |
Procediment de les proves
Hi ha diferents proves per a evaluar la logoaudiometria:
- Test per a obtindre el llindar de recepció verbal (URV): es tracta de l'intensitat mínima necessària per a entendre el 50 % de les paraules. Per a que es considere que un individu pot seguir una conversació este té que entendre més o menys la mitat dels fonema. Procediment:
- Primer de tot se li explica al pacient el procediment de la prova. Fins que no es té tota la seguritat de que el ha entés no es començarà.
- S'escomença presentant al pacient dos paraules d'una intensitat de 30 dB per damunt del seu llindar auditiu promig HAIC. Si les repetix correctament, es baixen 10 dB i se li diu al pacient una atra paraula.
- Es van reduint 10 dB per cada paraula repetida correctament per part del pacient, fins que ya no conseguixca repetir-la de manera encertada.
- En el moment que el pacient no ha conseguit repetir la paraula s'eleva 15 dB l'intensitat i se li diuen quatre paraules.
- Si el pacient repetix correctament les quatre paraules, es van baixant de 5 en 5 dB per cada volta que repetixca ben les quatre paraules fins al moment que ya només siga capaç de repetir dos d'eixes quatre.
- En eixe moment es considera que s'ha trobat el seu URV i es considera que a eixa intensitat el pacient és capaç de seguir una conversació.
- Test de discriminació verbal: consistix en evaluar millor la capacitat d'entendre el llenguage parlat. Esta prova és interessant per a valorar si en aplegar a un llindar elevat el pacient manté la capacitat d'entendre les paraules o, si pel contrari, empijora. Procediment:
- Primer se li explica al pacient en qué consistirà la prova, en la qual escoltarà paraules, unes de major intensitat i unes atres de menor, i les deurà repetir. Fins que no es té tota la seguritat de que no ha entés el procediment no es començarà.
- La prova s'escomença en una intensitat de 10 dB per damunt de el URV.
- Se li presenta al pacient una llista de paraules i s'anoten els encerts (sempre s'anota el percentage de paraules encertades).
- S'eleven 10 dB a l'intensitat i es repetix la prova. Es repetix este pas fins al moment que el pacient és capaç de repetir el 100 % de les paraules correctament.
- Una volta el pacient repetixca ben el 100 % de les paraules, s'elevarà l'intensitat 20 dB i es repetirà el procediment per a comprovar si manté eixe 100 % de paraules repetides correctament.
Anotació dels resultats
Per a anotar els resultats de la prova s'utilisa una gràfica. En l'eix X estarà representada l'intensitat, expressada en dB HL, i en l'eix I estarà representat el percentage de discriminació, és dir, de les paraules que han segut dites correctament.
A mida que es va realisant la prova, els resultats es van anotant punt a punt per a finalment obtindre una curva logoaudiométrica que serà comparada en una gràfica patró per a la llista de paraules que ha segut utilisada en la prova. S'anotarà l'oït dret en color roig i l'esquerre en blau.
Interpretació dels resultats
Segons els resultats obtinguts, s'obtenen les següents interpretacions:
- Si la logoaudiometria dona millors resultats que en la via aérea tonal se sospita de la possible presència de acúfenos que interferixen en l'audiometria tonal.
- Si la logoaudiometria dona pijors resultats que en la via aérea tonal es deu analisar si la discrepància és unilateral o bilateral:
- Si és unilateral, se sospita d'un possible dany en la cóclea.
- Si és bilateral, se sospita d'un possible dany en el sistema nerviós central, en l'àrea de percepció i interpretació del sò, reconeiximent de paraules, memòria, etc.
AUDIOMETRÍA OBJETIVA
- Audiometria de resposta electrònica.
Vore també
Referències
- ↑ Diamant, Vicente (2004). «1», Otorrinolaringologia i afeccions conexas (en espanyol), L'Ateneu, p. 29. ISBN 950-02-0389-8.