Atlakviða

Atlakviða (del nòrdic antic: La vora de Atli) és un dels poemes heròics de l'Edda poètica. Un dels personages principals és Atli, nom que provablement fa referència a Atila. És un dels més arcaics poemes éddicos, va ser preservat en el Codex Regius i la mateixa història es relata en la saga Völsunga. En el manuscrit el poema és identificat com d'orige groenlandés pero la majoria dels erudits pensen que açò és frut d'una confusió en Atlamál. La mètrica del poema alterna de forma irregular entre málaháttr i fornyrðislag. Açò pot ser un indici que dos o més poemes originals varen ser fusionats o que les dos mètriques no eren considerades com a estils diferents quan el poema va ser compost.

Pedra de Hunninge, en Gotland, Suècia, en imàgens que provablement aludixen a Atlakviða. En la part superior, un home du un anell, provablement Sigurd o el mensager Knéfrøðr. L'escena en la part inferior esquerra descriu una dòna mirant cap a un pou de serps a on es troba Gunnar.

Sinopsis

Atli, rei dels hunos, envia un mensager a Gunnar, rei dels burgundios, i al seu germà menor Högni. El mensager els avisa que Atli està invitant als seus germans a la seua cort i els oferix grans riquees. Els germans són escèptics de l'oferta ya que tenen grans tesors en or. Confirmant les seues sospites un anell és enviat per la seua germana Guðrún, esposa de Atli, en el pèl d'un llop envolt sobre ell. Atli planeja la traïció pero Gunnar decidix prendre l'oferta, fent vot de que si ell no torna ningú es beneficiarà de les seues riquees.

Quan Gunnar i Högni apleguen a la cort de Atli es troben en Guðrún qui els diu que no devien haver anat. Immediatament Gunnar és atrapat pels guàrdies de Atli, mentres que Högni lluita i mata a huit hòmens abans de ser capturat. Els hunos li pregunten a Gunnar si vol canviar la seua vida pel secret d'a on està amagat el seu or. Ell els diu que vol vore el cor de Högni, pero maten un home covart cridat Hjalli i li'l duen a Gunnar qui veu cóm tremola el cor i reconeix que no és el del seu germà. Després tallen el cor de Högni, qui mor rient. Gunnar reconeix el cor del seu valent germà pero els diu als hunos que ara que només ell sap on està el tesor pot estar segur de que mai serà trobat. Els hunos enfurits ho tiren en un pou en serps a on mor tocant l'arpa.

Guðrún prepara un convit per a Atli i la seua cort. En mig de la festa li diu que la carn que està menjant és la dels seus dos fills. Després mata a Atli en el llit, llibera als seus sirvientes i incendia el seu palau.