Aristolochia
Aristolochia és un gran gènero de plantes en més de 500 espècies, de la família Aristolochiaceae.
Descripcions
És un gènero de arbusts, perennes i caducs, i herbes perennes. Estan expandits en molts llocs i climes pero no en Austràlia.
El talle és erecto o enramado. Té fulles simples alternes i cordadas, membranosas. No té estípulas. Les flors creixen en les aixelles del full. Estan infladas i de forma globosa en la base, continuant en un llarc tubo periant, terminant en un lòbul palaya, lluenta. No hi ha corola. Eixes flors tenen un especialisat mecanisme de polinisació, cridada trampa de polinisació. Són plantes aromàtiques i la forta essència atrau insectes. La part interna del periant es cobrix de pèls, actuant com atrapamoscas, i conseguix omplir-les de polen.
El càliç és d'un a tres parts, i de tres a sis dents. Els sàpia-hos s'unixen (gamosépalos). Hi ha de sis a 40 estámenes en un grup. S'unixen en l'estil, formant un ginostemium. l'ovari és inferior i té de quatre a sis lóculos.
El frut és dehiscente: càpsula (frut) en moltes llavors endospérmicas.
Propietats
Diversos estudis epidemiológicos i de laboratori han demostrat la toxicitat de les plantes del gènero Aristolochia. Els components en Aristolochia es classifiquen com carcinógeno del Grup 1, en tindre composts responsables de causar mutacions associades a tumors del tracto urinari, en els renyons i el fege.[1]
Aristolochia ha segut relacionada com la possible causant de la nefropatía dels Balcans, que causa dany renal túbulointersticial per un mecanisme tòxic encara no ben conegut.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aristolochia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.