Archipèlec de la Recherche
L'archipèlec de la Recherche, o archipèlec Recherche (en anglés: Recherche Archipelago), és un grup de 105 illes costeres i més d'1.200 «obstàculs per a la navegació», localisat en aigües del oceà Índic, front a la costa meridional d'Austràlia Occidental. Les illes s'estenen 230 km en direcció este a oest i uns 50 km mar adins. El grup occidental està prop de la chicoteta ciutat d'Esperance (13.265 hab. en 2006)) i el grup oriental de la baïa Israelita. Estan ubicades en la costa i també en aigües interiors, estant en part dins de la «Reserva natural de l'archipèlec de la Recherche» (Recherche Archipelago Nature Reserve).
Descobriment europeu i nomenament
Les illes varen ser conegudes pels europeus quan Francois Thijssen i Pieter Nuyts, navegant en el Gulden Zeepaert, les varen avistar i varen explorar la zona en 1627. George Vancouver també va passar per l'archipèlec, com a part de la seua expedició en l'HMS Discovery en 1791.[1]
L'àrea va ser nomenada com a «archipèlec de la Recherche» (en francés: L’Archipel de la Recherche) per Bruni d'Entrecasteaux durant una expedició francesa en 1792. Este nom va ser pres d'una de les naus del vicealmirante, La Recherche. La propenca ciutat d'Esperance es diu aixina per l'atre barco de l'expedició, L'Esperance. També va aplegar a ser conegut com les «illes de D'Entrecasteaux». Matthew Flinders va ser el primer en explorar i cartografiar les illes de l'archipèlec en 1802, com a part del seu viage en el HMS Investigator.[2]
Història marítima
El 14 de febrer de 1991 el Sanko Harvest, un granelero de 33.024 tonellades, es va afonar en l'archipèlec convertint-se en el segon major naufragi en el que es pot bucejar en el món.[3][4] De l'informe de la contaminació per l'afonament es va informar poc temps despuix de l'accident.[5]
L'únic pirata conegut en Austràlia, Black Jack Anderson, freqüentava l'archipèlec en la década de 1830. Un antic ballenero que es va convertir en pirata i va causar estralls en la zona fins a ser assessinat per la seua tripulació.[6]
Flinders va perdre dos ancores importants a l'hora d'abandonar la zona en 1802. En 1972 varen ser recuperades i es varen traslladar al Museu Marítim d'Austràlia Meridional.[2]
Els usos actuals en la zona ara contemplen la peixca deportiva i comercial, i el transport marítim des del port d'Esperance. La peixca comercial és principalment d'abulón, langosta de roca Esperance, sardina i taburons, i la peixca turística és una indústria establida. L'àrea s'ha propost per a atres aplicacions com l'acuicultura, que inclouria els ensajos de cultiu del tonyina roja.[7]
Referències
- ↑ «Aquaculture Pla for the Recherche Archipelago» (en anglés) (PDF). Archivat des d'el original, el 10 d'octubre de 2007. Consultat el 11 d'octubre de 2007.
- ↑ 2,0 2,1 «Marine Life Society of South Austràlia Inc. Newsletter September 2004» (en anglés). Archivat des d'el original, el 31 d'agost de 2007. Consultat el 11 d'octubre de 2007. «The Recherche Archipelago comprises some 105 islands and 1500 islets»
- ↑ (1994) Wreck has become a massive artificial reef. Second largest vessel in the world that ca be dived Landscope, Winter 1994, p. 23-27.
- ↑ (1995) Government declares 500 metre radius around the wreck a protected area for local marine life and recreational diving Western fisheries, May/June 1995, p. 7.
- ↑ Western Austràlia. State Committee for Combating Marine Oil Pollution.(1991) Report on pollution response operations at Esperance from the wreck of the "Sanko Harvest" / by the State Committee for Combating Marine Oil Pollution; R.S. Purkiss, chairman. Fremantle, W.A: Dept of Marine & Harbours, 1991] no. DMH P4/91.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Project description» (en anglés). Characterising the Fish habitats of the Recherche Archipelago. Fisheries Research and Development Corporation. Archivat des d'el original, el 21 de juliol de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Archipiélago de La Recherche» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.