Arbre patrimonial
Un árbol patrimonial generalment és un eixemplar considerat irremplazable pel seu tamany i valor únic. L'edat, rarea, tamany, valor estètic, botànic, ecològic i històric són criteris clau per a reconéixer-los.[1] Les ordenances respecte als arbres patrimonials es realisen per a evitar el seu removiment i servixen per a reconéixer de manera individual.[2] Els arbres patrimonials de Singapur estan protegits per llei des del 17 d'agost de 2001. Anglaterra té al roure com a arbre patrimonial.[3]
.jpg)
.jpg)
En Estats Units, el primer programa d'arbres patrimonials va ser patrocinat per l'estat d'Oregó en 1995, en la pícea jaganta de Sitka.[4] El Living Heritage Tree Museum en Storkm Lake d'Iowa, conté descendents d'arbres en vínculs històrics en persones emblemàtiques.[5]
En l'estat de Washington, hi ha vàries categories d'arbres patrimonials; històrics i rars. [6]
En el Districte Metropolità de Quito, en l'Equador, hi ha varis eixemplars d'arbres patrimonials. Inicialment, en el 2006, el Jardí Botànic de Quito tenia la responsabilitat de idetificar i catalogar els arbres notables de la ciutat. Posteriorment, en el 2013, esta llabor va passar a mans de la Secretaria de Aambiente i l'Institut Metropolità de Patrimoni; per la seua banda, els eixemplars es idetifican per mig del Programa de Monitoreo de Bio diversitat de CONDESAN.
En la zona urbana, els arbres es concentren majoritàriament en espais públics i històrics. La parròquia de Itchimbía registra la major densitat en 225 eixemplars, seguida per Mariscal Sucre (22), Guápulo (18) i Pomasqui (15). Els núcleus històrics millor preservats es localisen en els parcs centenaris de l'Alameda i El Ejido.
Estos arbres complixen importants rols per a la protecció de conques hidrogràfiques, la mitigació de l'erosió de sol, el soport a la biodiversitat i com a recordatoris vius de fets històrics dins de la ciutat. Els eixemplars estan catalogades en el herbario Nacional de l'Equador. A pear de la bellea i valor històric que proporcionen estos arbres, el ràpit creiximent dels eixemplars pot causar danys estructurals de vereda i vies de trànsit.[7]
Referències
- ↑ Coates, Peter A. (2006). American Perceptions of Immigrant And Invasive Species: Strangers on the Land, University of Califòrnia Press, pp. 140–. ISBN 978-0-520-24930-1. Consultat el 2012-06-30.
- ↑ Giusti, Gregory A. (2005). A Planner's Guide For Oak Woodlands, ANR Publications, pp. 90–91. ISBN 978-1-879906-75-4. Consultat el 2012-06-30.
- ↑ Waterton, Emma; Watson, Steve (31 May 2010). Culture, Heritage and Representation: Perspectives on Visuality and the Past, Ashgate Publishing, Ltd., pp. 152–. ISBN 978-0-7546-7598-3. Consultat el 2012-06-30.
- ↑ Barnes, Christine (30 May 2004). Only in Oregon: Natural and Manmade Landmarks and Oddities, Farcountry Press, pp. 10–. ISBN 978-1-56037-292-9. Consultat el 2012-06-30.
- ↑ Jones, Eric; Coffey, Donen; Thorkelson, Berit (2009-11-10). Iowa Curiosities: Quirky Characters, Roadside Oddities & Other Offbeat Stuff, Globe Pequot, pp. 195–. ISBN 978-0-7627-5419-9. Consultat el 2012-06-30.
- ↑ Nolon, John R. (1 May 2003). Open Ground: Effective Local Strategies for Protecting Natural Resources, Environmental Law Institute, pp. 441–. ISBN 978-1-58576-055-8. Consultat el 2012-06-30.
- ↑ «Els Arbres Patrimonials de Quito | Segona Edició» (en es). CONDESAN. Consultat el 2026-07-01.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Árbol patrimonial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.