La Andalusia (F-72), és una fragata de l'Armada Espanyola de la Classe Balears, que va estar en servici en l'armada des de 1974 fins a 2005.

Desenroll del proyecte

editar
Erro al crear miniatura:
Una fragata nortamericana de la Classe Knox en la que es va basar el disseny de la classe Balears. El buc és el USS Robert E. Peary (FF-1073). Image de 1981.

A finals dels anys 60, l'Armada espanyola va dispondre per fi d'uns presuposts un poc més desfogats, que li varen permetre començar a planejar la construcció de nous bucs. A raïl d'estes disposicions, es va redactar un Pla Naval, que, en la seua primera fase, prevea la construcció dels primers escoltes lanzamisilies de l'Armada.

Inicialment, es va pensar en bucs de tecnologia britànica, en concret de la classe Leander, seguint la tendència establida en els anys 20 i 30 de construir en Espanya bucs de disseny anglés, adaptant-los a les necessitats de la nostra Armada. No obstant, el govern laborista de l'época no vea en bons ulls al règim de Franco, per lo que va vetar l'operació.

En esta tesitura, l'Armada va tornar les seues mires a l'atre costat de l'oceà, establint contactes en l'US Navy per a seleccionar un proyecte que permetera la construcció de la nova classe d'escoltes.

Finalment, es va decidir utilisar com a base del proyecte les fragates antisubmarinas de la classe Knox. No obstant, els requeriments espanyols eren diferents dels nortamericans, ya que l'Armada necessitava un buc en capacitat multipropósito en lloc d'un buc purament antisubmarino. Per esta raó, es va decidir eliminar el hangar i reduir al mínim la plataforma de vol per a un helicòpter llauger de les Knox i situar en el seu lloc un llançador de missils antiaèreus de zona Standard SM-1 MR. També es va decidir instalar montages cuádruples de missils antisuperficie Harpoon i es va montar un radar tridimensional aéreu AN/SPS-52B, per a aumentar la capacitat de detecció d'aeronaus.

Gràcies a estes modificacions, l'Armada va obtindre a un cost moderat un buc en gran capacitat antiaèrea, antisubmarina i antisuperficie, especialment despuix de la modernisació de finals dels anys 80, en la qual es varen instalar un parell de montages de defensa puntual Meroka i es varen millorar l'electrònica i el sistema de combat. L'única pega que se'ls puga posar és la debilitat del seu sistema de propulsió i l'impossibilitat d'operar en helicòpters, llevat els chicotets Hughes 369 ASW, els únics de l'Armada que podien operar en la seua reduïda coberta de vol, encara que al no contar en un hangar es tractava d'aeronaus destacades temporalment des d'atres bucs, en especial el Dédalo (R-01).

Historial

editar
Erro al crear miniatura:
La fragata Andalusia (F-72) en Kiel (llavors Alemània Occidental, hui és Alemània) junt a atres bucs de combat en l'any 1976.
Erro al crear miniatura:
La fragata Andalusia (F-72) en Almeria en l'any 2004.

Despuix d'entrar en servici, va conseguir en Guantánamo la calificació operativa més alta de l'història d'aquell centre, 96 sobre 100, i 100% en el tir de missils en un impacte directe en Roosevelt Roads (Puerto Rico), Miguel Carpintero i Fernando Gall varen ser membres d'aquella primera tripulació que va obtindre el títul de "All Clave Record Holder"; i va ser el primer buc espanyol que es va integrar en una agrupació de l'OTAN el 17 de maig de 1990.[1][2]

Durant el seu servici en el bloqueig a l'antiga Yugoslàvia que es va realisar, va detindre a varis bucs per a donar compliment al bloqueig decretat per la ONU.

En juliol de 1999, va desaparéixer d'a bordo una veta en alta mar, del com, es va sospitar que poguera haver segut assessinat.

En l'any 2001, va participar junt als submarins Tonina i Mistral i un avió P-3B Orión de l'eixèrcit de l'aire en l'eixercici "Dogfish 2001" de lluita antisubmarina de la OTAN celebrat en la mar Jónico, a l'est de Sicília.

Despuix del derrame provocat pel petroler Prestige, va realisar llabors de vigilància i supervisió en la zona econòmica exclusiva espanyola (200 milles) en la zona de Finisterre.

Despuix de 30 anys de servici, va ser donada de baixa en l'Armada Espanyola el 15 de decembre de 2005 i afonada com blanc naval en aigües de l'archipèlec canari en fòc real (Sinex-08) com a objectiu d'uns eixercicis militars que es varen celebrar a finals de 2008.

Vore també

editar

Referències

editar
  1. Isabel i Eugenio. «Adios a la fragata Andalusia» (pdf). Archivat des d'el original, el 14 d'octubre de 2006. Consultat el 7 d'octubre de 2008.
  2. ministeri de defensa. «Espanya i la OTAN (cronologia) (1990) 17 de maig:». Archivat des d'el original, el 21 de març de 2009. Consultat el 7 d'octubre de 2008.


Referències

editar