Almogàvers

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Almogàver»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Reproducció de l'indumentària d'un almogàver.

Els almogàvers foren unes tropes de choc, espionage i guerrilla presents en tots els regnes cristians de la península ibèrica a lo llarc de la Reconquista, en orige en el Regne d'Aragó, formades principalment per infanteria llaugera i especialment coneguts per l'actiu paper que varen eixercitar en la conquista del Mediterràneu per la Corona d'Aragó entre els sigles XIII i XIV.

Foren soldats dels quals se va escomençar a parlar durant el sege de Valencia del rei En Jaume I. Se dia d'ells que eren guerrers gorssers i valents que se barallaven sempre en les alvançades de l'eixercit cristia. Naixcuts i criats estos soldats entre les asprees dels monts, se vestien en pells d'animals i portaven sempre descobert el cap, els monyos del qual, aixina com la barba, no se tallaven mai.

Anaven armats de punyal, espasa i llança i defenien el seu cos en un escut de cuiro, que batien furiosament a l'entrar en batalla al crit de "¡desperta ferro!".

Estos salvages, la patria dels quals s'ignora i l’aparicio dels quals a les ordens d’En Jaume I va ser com un remoli que arrasava quant trobava al seu pas, figuraren ya de sempre en les alvançades dels eixercits d'Arago, i aplegaren a infondre tanta por, que els francesos, que posteriorment els conegueren en Sicilia, dien tindre por mes a un almogaver que a deu aragonesos armats de punta en blanc.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons