Almagasén de José Ribera

Erro al crear miniatura:

Almagasén de José Ribera

El almagasén de José Ribera està situat en la glorieta de l'Estació, de la ciutat de Carcaixent (Província de Valéncia, Espanya), junt a l'estació de ferrocarril, en un entorn urbà que es desenrolla a partir de 1853, data en la que es construïx la llínea férrea. Es tracta d'un edifici industrial inaugurat el 3 de decembre de 1903 en proyecte de José Rius Chinesta, mestre d'obres i ebanista, realisada per al comerciant de taronges José Ribera Tarragó.

L'obra ha sofrit algunes intervencions posteriors que, llevat la produïda en el pati, no han desvirtuado la seua image. Despuix de dilatats periodos d'abandó, i dos inundacions en 1982 i 1987 en les que es va acréixer la seua deterioració, l'ajuntament va rehabilitar l'edifici en 1989 per a tot tipo d'actes multitudinaris, donada la flexibilitat i l'amplitut de l'espai interior.

Descripció

L'almagasén està emplaçat en un solar rectangular, encara que la seua planta té forma de L. L'edificació, per tant, llibera un pati en una dels seus cantons, que se separa de l'espai públic del carrer per mig d'un reixat. D'esta manera, l'edifici ocupa l'extrem d'una allargada poma de 48 metros de profunditat, en un mur amijanador i tres fronteres a carrers distints.

El programa consistix en un gran espai diàfan per a l'almagasén i la confecció de la taronja, que inclou ademés dependències per a oficines i una vivenda. La nau principal, conforme a l'esquema de la planta, té un quebre de 90°, des del qual és possible dominar visualment abdós naus en la seua intersecció. Estes seguixen un clàssic esquema basilical, en una nau central de majors dimensions i altura, i estretes naus laterals més baixes per a permetre l'allumenament cenital, en un altillo que recorre tot el perímetro de l'almagasén.

Les fronteres dels testero, adquirixen pel seu tractament el ranc de principals, en una solució molt utilisada en esta tipologia pels empresaris de la taronja per a oferir una image atractiva del seu edifici. Predomina la rajola vist, en un gran arc moldurado en el tímpan del hastial triangular, que organisa la composició general de la frontera, a on es dispon una gran proporció de buits per a possibilitar un abundant allumenament interior.

L'espai interior adquirix una gran amplitut i diafanidad, a on caldria destacar el tractament de la llum i del color. La llum inunda tot l'espai interior des dels testero i els rencs de finestres situades a lo llarc de les fronteres laterals damunt de la seua coberta, abans de l'arrancada del faldón de la coberta central. L'image polícroma s'obté pel contrast entre les diverses textures dels diferents materials utilisats. Les fronteres interiors estan modulades per una série d'esveltes columnes de fundició que marquen la separació entre les naus. En els seus fustes recolza l'entramat dels altillos laterals i queden arrematades en un capitel d'inspiració clàssica decorat en rosetes sobre el que descansen les pilastres que reben els arcs escarzanos i soporten l'estructura de la coberta.

Des del punt de vista de la construcció, es tracta d'una obra resolta en gran calitat i gran coneiximent dels materials, els quals s'ampren en profusió, en una gran coherència funcional. Els murs són de mampostería, i s'ampra rajola en els arcs, molduras, embocaduras dels vans i esquinals, aixina com en atres elements de la seua distribució interior. En les cobertes s'han utilisat gavinets mixts, correges i entabacado de fusta i teixixca plana com a material de cubrición.

És una obra a la que caldria adscriure en l'eclecticisme, per les solucions adoptades i el disseny dels elements d'ornamentació, encara que ya s'ampren determinats detalls decoratius modernistes.

Bibliografia

• VV. AA. (David Urios Mondéjar) Registre d'arquitectura del sigle XX en la Comunitat Valenciana ISBN 84-87233-38-4

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Almagasén de José Ribera.