Alfons el Vell
.svg)
Alfons d'Aragó i Foix (1332 - † 1412), nomenat també Alfons I de Gandia, el Vell i Anfós IV de Ribagorça. Fill primogènit del comte Pere de Ribagorça i Prades i de Joana de Foix. Fon net de Jaume II i cosí de Pere IV el Cerimoniós. Va ostentar els títuls de Duc de Gandia (1399), Comte de Dénia (1355), Marqués de Villena (1369), Comte de Ribagorça (1381) i Primer Conestable de Castella. Fon també un dels candidats a Rei d'Aragó despuix de la crisis successòria desencadenada a la mort sense descendència Martí l'Humà, que es resoldria per mig del Compromís de Casp, encara que la seua immediata mort va fer que la candidatura recaiguera en el seu germà, Joan d'Aragó i Foix.
A l'escomençar en l'any 1366 la guerra en Castella, manava les forces reals al sur del Xúquer, va dirigir també la defensa de la ciutat de Valéncia davant de l'atac de Pere el Cruel i posteriorment fon destacat a la frontera aragonesa en Navarra on es va apoderar de l'infant Lluís de Navarra.
Durant la guerra civil castellana, va ajudar a Enric de Trastámara, al comandament de les forces catalanes que Pere el Cerimoniós va enviar per a colaborar en el destronament de Pere el Cruel, rebent per això el marquesat de Villena en l'any 1366.
Va participar en la batalla de Nájera i a la mort d'Enric de Trastámara, el seu successor, el rei de Castella, Juan I, li va favorir en el títul de conestable. L'hostilitat de la noblea castellana va impedir que romanguera molt de temps en eixe càrrec, i tant el seu títul de marqués de Villena com el de conestable de Castella varen ser anulats en l'any 1391 pels tutors de Enric III el Dolent.
Des de 1381 fon aixina mateix comte de Ribagorça, com Alfons IV, a la mort de son pare Pere d'Aragó i d'Anjou, comte de Ribagorça i Ampuries.
Al produir-se l'invasió del comte Armagnac, va prendre les armes al costat de l'infant Martí, germà de Joan I. Davall del regnat de Martí l'Humà va mantindre el seu prestigi de noble poderós, va participar en les Corts de Saragossa de l'any 1398 i va assistir a l'any següent, a la coronació del monarca, sent nomenat Duc de Gandia. Encara en vida del monarca, i per si este morira sense fills vivents, va manifestar els seus drets eventuals a la Corona i, mort el rei poc despuix, va presentar la seua candidatura com a possible successor. Va morir, no obstant, abans d'haver-se reunit en el Compromís de Casp els representants que havien de decidir en l'elecció.
Del seu matrimoni en Violant d'Arenós va tindre tres fills: Alfons, que va heretar el Ducat de Gandia i els comtats de Dénia i Ribagorça; Pere, que havia ostentat el marquesat de Villena i que va morir abans que son pare; i Violant que va casar en Pedro de Prades.
Alfons d'Aragó i Foix va tindre interés i afició per la música i fon autor d'una Lletra de castigs i bous nodriments, poema d'inspiració trobadoresca.