Senna viarum

alcaparro (Senna viarum)

L'alcaparro (Senna viarum) és un arbre de la família de les fabàcees, originari dels Andes d'Equador i el sur de Colòmbia; introduït i cultivat en la cordillera Oriental de Colòmbia. Es desenrolla entre 1900 i 2900 m s. n. m.

Descripció

És un dels arbres en floració més atractiva en els climes frets de Colòmbia i Equador. La seua altura màxima reportada és de 15 m i el diàmetro màxim del tronc a l'altura del pit és de 25 cm. El seu tronc és torçut i irregular i la seua corfa plana. La seua copa de forma estovada i és àmplia.

Les fulles són alterns, elíptiques, opostes, vora sancera i nerviación pronunciada, medixen 20 cm de llarc per 12 cm d'ample. El fullage és de color vert obscur, ramificacions escasses, branques angulosas, de color negrenc i els seus ramitas de color vert ferrosos, són pubescentes i grossos. Les seues flors són grogues en forma de copa, dialipétalas. De llunt el alcaparro es pot confondre en el chicalá (Tecoma stans). No obstant, este últim arbre té flors en forma de trompeta, mentres que les de l'alcaparro són més curtes, en els pétals separats, ademés de diferències en la tonalitat de vert dels fulls i la disposició de les mateixes.

Els fruts en forma de baïna (com és propi de la seua família), de 12 cm per 2 cm, pengen de les ramitas, de color vert i en numeroses llavors negruzcas lluentes, de 6 mm per 4 mm.

Usos

Ornamental. La medicina tradicional li atribuïx propietats als seus fulls en cocimento, per a aliviar la disenteria.

Fonts

• Irwin, H.S. & R.C. Barneby (1982) Memoirs of the New York Botanical Garden 35(2): 474.
• Moreno Racó, Milena María (2014) Vegetació arbòrea del campus (PUJ): 5. Tesis de grau, Pontifícia Universitat Javeriana.
• Alcaparro - Senna viarum; OpEPA.
• Carrillo, Elsa María (2012) Flora de Fúquene