Agència Vasca de l'Aigua

La Agència Vasca de l'Aigua (URA) es crea en la Llei d'Aigües del País Vasc 1/2006 (1) i comença la seua marcha en l'any 2008 en la missió de gestionar la política de l'aigua en Euskadi. És un ent públic somés al Dret privat adscrit al departament del Govern Vasc competent en matèria de mig ambient i conte per a la seua llabor en una sèu central en Vitòria, i tres oficines més en cada u dels territoris històrics.

Funcions

L'Agència eixercix les funcions indicades en l'artícul 7 de la Llei 1/2006, és dir:

•  L'elaboració i remissió al Govern, per a l'aprovació, modificació o tramitació davant les autoritats competents, dels instruments de planificació hidrològica prevists en esta llei..

•  La participació en la planificació hidrològica estatal de les conques intercomunitarias, d'acort en la seua normativa reguladora.
• Intervencions per a la protecció del domini públic hidràulic, en especial el otorgamiento de les concessions i autorisacions administratives, aixina com la vigilància i inspecció i sanció de les infraccions contràries a la normativa reguladora del domini públic hidràulic.
• L'elaboració i remissió a les autoritats competents de la comunitat autònoma del País Vasc dels proyectes de disposicions generals en matèries pròpies de les seues àrees d'actuació.
• Les competències transferides, delegades o encomanades per l'Administració estatal.
• Les obres hidràuliques d'interés general.
• L'organisació i funcionament del Registre General d'Aigües.
• L'organisació i funcionament del Registre de Zones Protegides.
• L'estudi i informe sobre l'aplicació de cànons o tributs de conformitat en la normativa en vigor.
• La gestió, liquidació, recaptació i inspecció dels tributs establits en la llegislació vigent en matèria d'aigües.
• Informar en caràcter vinculant els plans generals, normes subsidiàries, plans parcials i plans especials despuix de la seua aprovació inicial. Este informe versarà en exclusiva sobre la relació entre el planejament municipal i la protecció i utilisació del domini públic hidràulic, i sense perjuí de lo que disponguen atres lleis aplicables per raons sectorials o migambientals. S'entendrà positiu si no s'emet i notifica en el determini dos mesos.
• Informar en caràcter vinculant els plans generals, normes subsidiàries, plans parcials i plans especials abans de la seua aprovació inicial. Este informe versarà en exclusiva sobre la relació entre les obres d'interés general de la comunitat autònoma del País Vasc i el planejament municipal, i sense perjuí de lo que disponguen atres lleis aplicables per raons sectorials o migambientals. S'entendrà positiu si no s'emet i notifica en el determini dos mesos.
• La proposta al Govern de l'establiment de llimitacions d'us en les zones inundables que s'estimen necessàries per a garantisar la seguritat de les persones i els bens.
• L'autorisació dels abocats terra-mar.
• L'autorisació en zones de servitut marítim-terrestre, aixina com la seua vigilància, inspecció i sanció.
• La concessió de subvencions relacionades en matèries de la seua competència. 
• Garantisar, en coordinació en les administracions en competències en la matèria, la protecció i conservació del domini públic hidràulic.
• Quantes unes atres li siguen atribuïdes per les lleis i reglaments, en especial en relació en la política d'abastiment, sanejament i rec, aixina com en el control sobre els òrguens de gestió i comunitats de persones usuàries, i unes atres que li resulten adscrites. 

Política de l'aigua en Euskadi

El terme política de l'aigua engloba molts àmbits diferents, pero, bàsicament, es podria definir com l'administració eficaç de l'aigua, velant tant per la conservació i millora del seu estat ecològic (rius, aigües subterrànees...), com pel suministrament òptim a la ciutadania i el seu posterior sanejament, ademés de la disminució dels riscs de fenomens meteorològics extrems, en particular les inundacions.

La política de l'aigua en Euskadi està subjecta a les directrius de la Directiva Marc de l'Aigua, norma de referència en este àmbit. Esta norma europea específica, entre atres coses, que l'unitat de gestió d'eixos recursos hídrics serà la Demarcació Hidrogràfica. En este sentit és important resaltar que la Demarcació pot agrupar en el seu sen diferents conques, per lo que l'àmbit de gestió, a voltes, no és coincidente en l'orde de distribució competencial-administratiu del país.

Euskadi, concretament, acull en el seu territori tres demarcació: la del Cantàbric Oriental, la del Cantàbric Occidental i la de l'Ebre. I tres administracions hidràuliques: l'Agència Vasca de l'Aigua (URA), la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i la Confederació Hidrogràfica del Cantàbric (CHC)

Dins de cada demarcació, a l'hora de planificar el territori, eixercitar l'oportú control, realisar obres o gestionar cànons i taxes sobre l'aigua, les diferents administracions hidràuliques compartixen, ademés, funcions en Diputacions Forals (en diverses competències concurrents i en una llabor d'auxili a les entitats locals) i Ajuntaments (competents en matèria de cicle integral de l'aigua, és dir, abastiment, sanejament i depuració d'aigües residuals). Multitut d'ajuntaments de la CAPV estan agrupats en consorcis o mancomunidades per a una gestió més eficaç de la competència de prestar el servici de cicle integral de l'aigua.