Aeroelasticitat
La aeroelasticitat és la ciència que estudia l'interacció entre les forces inèrciaels, elàstiques i aerodinàmicas. Va ser definida per Arthur Collar en 1947 com "l'estudi de l'interacció mútua que ocorre dins del triàngul de les forces inerciales, elàstiques i aerodinàmiques actuant sobre membres estructurals exposts a una corrent d'aire, i l'influència d'este estudi en el disseny". Una atra definició la descriu com la branca de la Ingenieria Aeronàutica que s'ocupa de la resposta dinàmica de les estructuras davant forces aerodinàmiques.
Introducció
[editar | editar còdic]Les estructuras modernes dels avions no són completament rígides i el fenomen aeroelástico es presenta quan les deformacions estructurals induïxen canvis en les forças aerodinàmiques. Les forces aerodinàmiques adicionals comporten un increment en les deformacions estructurals, que a la seua volta provoquen forces aerodinàmiques majors. Estes interaccions poden tornar-se gradualment més chicotetes fins a aplegar a una condició d'equilibri, o poden divergir catastróficamente.
La aeroelasticitat es pot dividir en dos camps d'estudi: aeroelasticitat estàtica i dinàmica.
Aeroelasticitat estàtica
[editar | editar còdic]Estudia l'interacció entre les forces elàstiques i aerodinàmica en una estructura elàstica. Les propietats de la massa no són significatives en este tipo de fenomens.
Divergència
[editar | editar còdic]La divergència ocorre quan una superfície en alçament es dobla baix una càrrega aerodinàmica per a aumentar la càrrega aplicada, o moure la càrrega per a que l'efecte de gir en l'estructura siga incrementat. La càrrega incrementada dobla l'estructura encara més, lo que du l'estructura a la carrega llímit, i finalment a una fractura.
Inversió de mando
[editar | editar còdic]És la pèrdua (o inversió) de la resposta esperada d'una superfície de control, per la deformació estructural de la superfície principal.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Aeroelasticitat» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.