Aeonium tabuliforme

Aeonium tabulaeforme (Aeonium tabuliforme)

Aeonium tabulaeforme D.A.Webb & Berthold és la més destacada de totes les siemprevivas canàries, caracterisada per la seua roseta esclafada com un plat de 100 a 200 fulls, que són densament imbricadas, glabras i vorejades molt densament de cilios, blancs, blans.

Inflorescència

Aeonium tabuliforme en inflorescència

Recorda a l'espècie de Madeira Aeonium glandulosum, encara que en esta espècie la roseta no és tan extremadament plana i densa, (i no està esclafada del tot en l'estació de creiximent), els fulls són alguna cosa més pilosas (no suaus) i els màrgens dels fulls duen cilios més curts, prims que en esta espècie canària. Aeonium tabulaeforme és també una planta més longeva que Aeonium glandulosum, (que és una planta bienal), i no sol produir rosetes laterals, encara que sí s'han vist en cultiu, i pot tindre en una vella planta un talle d'uns 25 cm de llongitut, mentres que en Aeonium glandulosum el talle és més curt i sense emetre mai roseta lateral alguna.

Descripció

Planta de talle normalment molt curt, densament vestit en les bases de vells fulls.

Roseta de planta estèril, normalment simple, encara que no és infreqüent que emeta des de la base rosetes que es desenrollen horisontalment, brots de més de 10 centímetros [4 polzades] de llongitut, ocasionalment dividint l'àpiç en vàries rosetes, d'entre 15 i 30 centímetros de diàmetro, molt denses, absolutament esclafades durant tot l'any, composta por entre 100 i 200 fulls.

Les fulls són majoritàriament imbricadas, d'entre 8 i 16 centímetros de llarc, i entre 2,5 i 4 centímetros d'ample, cuneadas, i molt atenuades en la seua base, més amples segons s'acosta a l'àpiç, a on abruptament apleguen a ser redonejades, a sovint en una menuda cresta en l'àpiç; de color vert pàlit, glabras. Les vores duen abundants cilios prims i blancs (que poden aplegar a medir 1 mm de llongitut). Els fulls s'ubiquen en una papila poblada ovoide, hialina.

Els brots de les flors són erectos, i partixen des del centre de la roseta, rígida, pubescente, d'entre 3 i 6 dm [1 i 2 peus] d'altura, frondosa en tot el seu recorregut, en fulls ovadas-romboidals, sésiles, sense ramificar en la seua part inferior.

La inflorescència medix més de 30 centímetros [1 peu] d'altura i d'ample, té forma ovoide, laxa, de moltes branques paleses; branques àmpliament acteadas, dividides prop del seu àpiç, en 4 o 5 ramilletes florals.

Capolls globulars o globular-cònics, de color vert pàlit, pubescentes.

Florés –7 a –9 (majoritàriament –8) partides, d'entre 1,5 a 2 centímetros d'ample, de color groc pàlit, les inferiors sobre pedicels de 7 mm de llarc. Cáliz en forma de copa, piloso, dividit cap a la mitat en segments acutados ovado-lanceolados de 4 mm de llongitut. Pétals oblongo-lanceolados, apiculados, de 7 mm de llongitut, verdes i glandular-pilosos pel revers, suaus i groguencs pel vers. Estams de 6,5 mm de llongitut en filaments filiformes blancs, anteras grogues. Escales conspicuas, blanquecinas, erectas, oblongas, llaugerament expandides cap a l'àpiç 1 a 1,5 mm llongitut i 1 mm d'ample cap a lo alt, en forma de S en una vista lateral, que tanca en el seu interior una gota de néctar entre l'àpiç i l'estam adjacent. Carpelos colgantes, erectos, verdosos entre 5,5 i 6 mm de llongitut, els ovaris oblongos glandular-pilosos en el seu cantó i excedint els estils verts.

Florix entre juliol i agost.

Hàbitat

En Tenerife, Illes Canàries, localment abundant en el costat nort, i més característic, esclafant-se contra les roques, tapizándolas en taques circulares de color vert-groguenc, des del nivell de la mar fins als 850 metros d'altitut [2800 peus]. Ademés en terraplens, parets de terra i ocasionalment sobre les teulades.

Propietats

S'usa per al consol de les cremadas, tenint efecte analgésico en les ferides superficials. S'usa l'extracte dels fulls martafallats.

Noms comuns

• Castellà: góngano, pastiç de risc, yerba puntera

Història

Esta planta és, potser, la més destacada de totes les del grup Sempervivum, sent ben coneguda per botànics i per jardiners, encara que la data i el método de la seua introducció original des de Tenerife estan obscurs, lo que ha generat no poca discussió.

Plukenet en 1696, ho descriu molt ben ‘Sedum majus Canarinum akaulon pilis ad ores foliorum hispidis argenteo-lucidis fimbriatum, Corozone Celio ab Insularis dictum’ i dona una molt justa figura de la roseta estèril.

Bobart (Morison’s Plantarum Hist. Univ. Oxiniensis 8, 470, n.3 (1699)) oferix una llarga descripció i explica que estava sent cultivat ‘baix cristal’ en el Hampton Court Palace.

Ray (Hist.Plant.Suppl. 361, n0. 2 1704) sembla confondre el Aeonium tabulaeforme en Aeonium canariense, també conegut ya; i Linneus (Sp. Pl. 464, 1753) combina les plantes de Plukenet i Ray baix el nom de Sempervivum canariense.

En 1789 Aiton (Hort. Kewensis, 2, 148) descriu a l'aliat Sempervivum glandulosum de Maderia; i quan en 1819 Haworth (Suppl. Plant.Succ. 69) descriu tabulaeforme a partir d'uns eixemplars apareguts en el Jardí de Chelsea, i va adscriure la planta a Madeira, la confusió va seguir en aument.

La reintroducción va ser deguda a Christian Smith (en 1815), encara que Smith (en Buch Phys.Beschr.Canar. Inseln 155), i eixemplar procedent de Garachico, en Tenerife, hui en el herbario del British Museum, etiquetat per ell mateixa) denomina a la planta Sempervivum ciliatum, passant per alt a una espècie prou diferent que havia segut descrita baix eixe nom per Wildenow en 1809 (Enum.Plant.Hort.Reg.Berol. 509) a partir d'eixemplars recolectats en Tenerife per Broussonet dos anys abans.

Dos anys més vesprada, Haworth (Revisions Plant. Suc. 63) fa referència a esta planta en dubtes sobre la figura original de Plukenet; De Candolle (Prodromus 3,412 1828) qui va vore el Aeonium tabulaeforme en el de Hitchin en Norwich* va tindre la mateixa opinió; no obstant, Webb & Berthelot, varen seguir a Linneus referent a la figura canariense de Plukenet. Ells varen adoptar l'error de Haworth (seguit per De Candolle) d'establir que Aeonium tabulaeforme és una espècie de Madeira i apareixen com els que han ignorat al mateix temps que la publicació de la seua Phytogeographia Canariensis (1836-1840) de l'existència d'esta planta, que se sospita és una característica del nort de Tenerife.

En el herbario de Webb, un eixemplar de Aeonium tabulaeforme s'etiqueta com Aeonium undulatum (evidentment, volent dir Aeonium ciliatum Chr. Smith, no Wildenow) i un atre s'etiqueta com Aeonium tabulaeforme. En el seu inconclusa Synopsis, publicat póstumamente per Christ (Bot. Jahrb. 9 1888) es referix al Aeonium tabulaeforme ‘Aeonium tabulaeformi affinis’ i baix este nom admet que forma part de la flora de Tenerife, evidentment assumint que Aeonium tabulaeforme era procedent de Madeira. Al mateix temps, va afegir una nova espècie Aeonium macroblepum, que clarament era una mateixa cosa que Aeonium tabulaeforme.

Bolle en 1859 va denominar a esta planta Aeonium benthelotianum, presumiblement conservant el nom Aeonium tabulaeforme per a Aeonium glandulosum de Madeira, que és l'únic d'este grup que creix en eixa illa.

Lowe (Man. Fl. Madeira, 1, 334) en 1868 redirigix el tema cap a una planta de Tenerife que és únicament Aeonium tabulaeforme de Haworth (una conclusió afirmada per Murray en Journ. of Bot. 37 1899, 203) encara que introduïx una nova confusió en establir que Aeonium glandulosum també ocorre en Tenerife, una afirmació que mai ha segut confirmada pese als molts intents.

_{* Un sol full, l'únic eixemplar de la planta en el herbario de De Candolle està etiquetada ‘Sempervivum disciforme’ Mr. Hitchin, Norwich de R.L.Praeger, en “An account of the Sempervivum group“, 1932, pág. 145-149}

Taxonomia

Aeonium tabulaeforme va ser descrita per D.A.Webb & Berthold i publicat en Histoire Naturelle dones Îles Canaries 2(1): 185. 1840.

Sinonímia

• Sempervivum tabulaeforme Haworth Suppl. Pl. Succ. (1819); and Revisions Pl. Succ.63 (1821)
• Sempervivum ciliatum Buch Phys.Beschr.Canar. Inseln. 155, 166 (1825) ( no el de Willdenow, Gilbert, Sims )
• Sempervivum tabulaeformi aff. Webb & Berth. His. Nat. Dones Iles Canaries 8, i, 71 (1840)
• Aeonium tabulaeforme Webb &Berth. Phyt.Canar. 1, 185 (1840)
• Sempervivum complanatum DC. en Lemaire Jardí Fleuriste 1, misc. No 27, tab. 1 (1851)
• Aeonium berthelotianum Bolle en Bonplandia 7, 239 (1859)
• Sempervivum berthelotianum Christ en Bot. Jahrb. 9 161 (1888)
• Aeonium macrolepum Webb ex Christ en obra citada 112 (1888)
• Sempervivum macrolepum Christ obra citada 161 (1888)
• Aeonium umbelliforme Knoche
• Sempervivum disciforme DC. ex Praeger
• Sempervivum umbelliforme Linding.

Referències

• Haworth, obra citada
• De Candolle Prodromus 3, 412
• De Candolle, obra citada
• Webb & Berth., obra citada
• Bolle, obra citada
• Christ, obra citada 112
• Kuntze Rev.Gen.Plant. 1, 230
• Bornmüller en Bot.Jahrb. 33, 429
• Pitard & Proust 190
• Praeger 1925 210, 1929 483
• Burchard, en Kanarenpflanzen 128