Anar al contingut

Abric de Tortosilla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Abric de Tortosilla

El abric de Tortosilla és una cavitat natural que es troba en el terme municipal d'Ayora i que alberga un conjunt de representacions rupestres.

Ubicació

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Ascens cap a l'abric
Erro al crear miniatura:
Abrigue de Tortosilla

Es desconeixen els motius per a l'elecció del lloc, pero el domini del paisage va deure ser un factor molt important. L'abric s'ubica en l'extrem sur del terme municipal d'Ayora, a l'inici de la vall que recorre la comarca de nort a sur. Més concretament, es localisa la falda de la Molga de Tortosillas, junt al cerro del Bosc. Des d'ell es controla l'accés a l'àmplia vall sobre el que destaquen la Serra del Mugrón, en el puntal de Meca, el Montemayor i delimitant l'espai cap a l'est, la serra d'Enguera.

Se situa en una zona d'alt interés arqueològic en atres eixemples d'art rupestre com l'Abric del Sort o la Cova de la Vella i jaciments de gran importància com li castellar de Meca i Arc de Sant Pascual.

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Vista parcial de l'abric

En l'estiu de 1911 els germans Daniel i Pascual Serrano varen descobrir el primer conjunt prehistòric de la Comunitat Valenciana: l'Abric de Tortosilla, en Ayora. La troballa s'emmarca en els successius descobriments que desencadena en Espanya i França el de la cova d'Altamira (1879) i sobretot l'acceptació de la seua autenticitat en 1902.

La notícia de la seua troballa va atraure als grans estudiosos del moment, l'abat Henri Breuil, que era conegut com el pare de la prehistòria i un dels pioners en l'estudi de l'art Paleolític, Hugo Obermaier i Juan Cabré, descobridor del primer friso en art llevantí en 1903. La seua documentació conjunta de la troballa, elabora en març de 1902, es va donar a conéixer a la comunitat científica internacional per Breuil, Serrano i Cabré a través de la prestigiosa revista francesa l'Antropologie. Poc despuix el propi Cabré inclou el conjunt en la primera gran obra de síntesis de l'art rupestre espanyol L'art rupestre en Espanya (1915).

En la declaració com Be d'Interés Cultural de les coves, abrics i llocs en art rupestre per la llei de Patrimoni Històric Espanyol de 1985 el conjunt de Tortosilla va alcançar la màxima categoria de protecció a escala nacional. Pero el seu més recent incorporació a la llista de Patrimoni Mundial per l'UNESCO en 1998 ho eleva a la màxima consideració en matèria de Patrimoni històric a nivell mundial.

La visita a este conjunt s'emmarca dins de l'àmplia oferta patrimonial i cultural que Ayora oferix als seus visitants que podran descobrir l'art Llevantí i acostar-se a les formes de vida dels seus autors, explorant perqué i cóm varen ser realisades, o que va motivar l'elecció del lloc, adinsar-se en el paisage habitat per aquelles poblacions prehistòriques, fa 7000 i 8000 anys.

El conjunt pictòric

[editar | editar còdic]

La cavitat principal és de reduïdes dimensions (a penes uns 3 m d'esgambi per 2 de profunditat) i de forma semiesfèrica, conserva un friso corregut en el que es poden identificar els restants de 20 motius pintats de tipo llevantí i Esquemàtic.

Entre ells destaca un arquero naturaliste de gran tamany en numerosos detalls com l'indumentària o les traces facials. Junt a ell observem els restants de sis cérvidos naturalistes distribuïts a lo llarc de tot el friso i atres detalls esquemàtics o indeterminats. Són molt interessants tres superposicions que demostren que en l'abric es pinta durant vàries époques i en estils diferents (llevantí i esquemàtic).

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Anna Alonso i Alexandre Grimal, 2012: “100 anys de la troballa de Tortosilla (Ayora): primers temes de l'Art llevantí i Esquemàtic en la Comunitat Valenciana”, Vària X, Diputació de Valéncia, Valéncia, pp. 61-104.
  • Alexandre Grimal Navarro i Anna Alonso Tejada, 2010: La Cova de la Vella. 100 Anys d'Art Prehistòric en Albacete, Commemoració de l'I Centenari del descobriment de la “Cova de la Vella”, Ajuntament d'Alpera, 182 pp. 328 fotos color. ISBN 978-84-693-9862-3.
  • Alexandre Grimal Navarro i Anna Alonso Tejada, 2010: "Centenari de la Cova de la Vella (Alpera) i el primer descobriment en Ayora de l'art prehistòric de la Comunitat Valenciana", Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Série Arqueològica, 23, Valéncia, pp. 17-45.
  • Rosa Díaz; Alexandre Grimal i Anna Alonso, 2012: “100 cites per a un centenari. L'art prehistòric de la Tortosilla (Ayora, Valéncia)”, Vària X, Diputació de Valéncia, Valéncia, pp. 17-31.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons