L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Abadia de la Trinitat de Vendôme

L'abadia de la Trinitat de Vendôme (en francés: abbaye de la Trinité de Vendôme) és una abadia francesa de fundació migeval localisada en el centre de la ciutat de Vendôme, en el departament de Loir-et-Cher, regió de Centre-Val de Loira. Si iglésia té una de les fronteres en estil gòtic flamígero més destacades del país.

Abadia de la Trinitat de Vendôme

L'iglésia de l'abadia va ser objecte d'una classificació al títul de monument històric de França,[1] part de la primera llista de monuments històrics del país, la llista de monuments històrics de 1840, que contava en 1034 monuments. En 1948 es va fer una inscripció concernent als vestigis de la capella de Saint-Loup i en 1949 i una nova classificació de les fronteres i teulades dels edificis de l'antiga abadia, la sala capitular i el pati del claustre.

Història

Erro al crear miniatura:
Vista de la capçalera
Erro al crear miniatura:
Lateral en els arbotantes

Va ser fundada en 1033 per Godofredo I Martel, comte de Vendôme[2] i la seua primera esposa, Inés de Borgoña. Va ser consagrada el 31 de maig de 1040, un més ans que Godofredo es convertira en comte d'Anjou. La llegenda diu que el comte de Vendôme va vore tres estreles caure en un pou i veent en això una senyal divina, va decidir erigir en el lloc una abadia. Els seus primers monges varen ser cluniacenses aplegats de l'abadia de Marmoutier, prop de Tours i va ser dotada en molts llocs, per eixemple l'illa d'Oloron.

L'abadia va ser posada en 1047 baix l'autoritat directa del Papa i de ningú més. Este fet va ser acceptat pel bisbe Thierry de Chartres i pel rei Enrique I de França en 1056. En 1063, als seus abat se'ls va concedir el dret de ser moradures. Ràpidament molt pròspera, l'abadia va entrar en freqüència en conflicte en els comtes de Vendome sobre els seus respectius drets, conflictes en el que a sovint va resultar beneficiada i alguns, com Geoffrey Jordan, varen ser excomulgados.

En 1271, l'iglésia abacial va ser reconstruïda en estil gòtic flamígero. El cor va ser acabat en 1308. el transepto romànic es va conservar per falta de recursos. En 1506 la frontera, d'estil gòtic tardà, es va edificar.

En 1539, l'abadia va quedar baix al règim de la comienda. En 1621 va ser posada en mans de la congregació de Sant Mauro. Un dels més famosos mauristas, Luc d'Achery, va professar en Vendôme.[3]

Durant la Revolució, es va convertir en una iglésia parroquial i després va ser venuda. En 1802 els edificis monásticos albergaven les caballerizas locals. En el XIX es va sometre a una campanya de restauració dirigida per l'arquitecte Émile Boeswillwald (1815-1896), un colaborador d'Eugène Viollet-li-Duc.

En 1907 els edificis del claustre varen ser demolits substancialment per a ser usats pels militars. Les edificacions de l'abadia que subsistixen alberguen un chicotet museu dedicat als vendômois. Els manuscrits del monasteri es conserven principalment en la biblioteca de la ciutat.

Arquitectura

L'abadia de la Trinitat és un monument important de l'Edat Mija francesa. Inclou elements arquitectònics del XI, un cor del XIV, un alt campanar romànic de 80 metros, una frontera flamígera.

Albergava la relíquia de la Santa Llàgrima, pero es va perdre en el transport de Vendome a Roma.

  •  
    Vista de l'iglésia abacial
  •  
    Vista del campanar
  •  
    El campanar romànic de la Trinité, a esquerra, i l'iglésia gòtica de la Trinité, a dreta.
  •  
    Portal de la frontera
  • Detalls interiors
  •  
    Nau interior
  •  
    nau lateral
  •  
    Nau interior
  •  
    Vista de les voltes del cor

Notes

  1. ↑ Plantilla:Mérimée
  2. ↑ Li Goff (dir.), Jacques (1980). Histoire de la France urbaine II (La Ville médiévale), Seuil, p. 81.
  3. ↑ F. L. Cross and I. A. Livingstone, The Oxford Dictionary of the Christian Church, p. 446.

Referències

Vore també

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Abadia_de_la_Trinitat_de_Vendôme&oldid=1488406»