La ètica de la població és l'estudi filosòfic dels problemes ètics relacionats en les poblacions.

També es diu a voltes axiología de la població, que és "la teoria de quan un estat de coses és millor que un atre, a on els estats de coses poden diferir sobre el número de persones que viuen en algun moment".[1]

Es tracta dels problemes específics que apareixen quan no es pot dir que les accions o polítiques afecten a persones individuals, sino que simplement substituïxen a un grup de persones per un atre. Tals problemes generalment sorgixen quan nostres accions afecten a les generacions futures. Les perspectives en l'ètica de la població inclouen el natalisme (fomentar la maternitat i el creiximent de la població) i l'antinatalisme (que considera el naiximent com a indesijable).

La majoria de les discussions sobre ètica de la població s'han concentrat en cóm evaluar les poblacions en relació en la seua bondat, és dir, cóm ordenar a les poblacions seguint les relacions "és millor que" i "és tan bo com". Este camp ha estat plagat de paradoxes que pretenen mostrar que les nostres creències són inconsistentes en aquells casos en els que varia el número de persones i el seu benestar.[2]

L'ètica de la població és especialment important quan es prenen decisions a gran escala, com les relacionades en la política climàtica.[3]

Referències

editar
  1. Greaves, Hilary. "Comparing existence and nonexistence". http://users.ox.ac.uk/~mert2255/talks/existence.pdf
  2. Arrhenius Gustav, 2004, The paradoxes of future generations and normative theory, in The repugnant conclusion, essays on population ethics, p.201, Dordrecht, Holland: Kluwer Academic Publishers.
  3. Population Ethics: Theory and Practice. Future of Humanity Institute, University of Oxford. http://www.populationethics.org/

Vore també

editar

Bibliografia

editar
  • Crítica de la moral afirmativa. Una reflexió sobre naiximent, mort i valor de la vida. Juliol Cabrera. 2014.