Zeus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
El Júpiter d'Esmirna, descobert en Esmirna en l'any 1680. Museu del Louvre, París

En la mitologia grega Zeus és el deu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el deu Júpiter. Va lluitar contra son pare recolzat pel restant de deus i despues de derrotar-lo va ocupar el seu tró en l'Olimp.

Història mitologica[editar | editar còdic]

Cronos (Saturn) se va casar en la seua germana Rea (Cibeles), a qui esta consagrat el roble. Pero la mare terra (Gea) i també son pare Urà, havien profetisat que un dels seus fills els destronaria. Per este motiu, Cronos es menjava els fills que tenia Rea: primer Hestia (Vesta), despues Demeter (Ceres) i Hera (Juno), despuix a Hades (Plutó) i per últim a poseidó (Neptú). Rea estava furiosa. Quant va donar a llum a Zeus (Júpiter), va anar fins al mont "Liceo" per a donar a llum, i donar el seu fill a la deesa-cabra Amaltea, per a que cuidara de Zeus junt a les nimfes.

Zeus es va fer major, i buscava venjança, aixina que va buscar a la seua cosina Metis i esta li va aconsellar que parlara en sa mare i se convertira en el "copero" de cronos. Zeus va cumplir el consell, i una vega instaurat en el poder de "copero", va ficar un veneno vomitiu en una de les copes. Cronos, al beure de la copa enverinada, va vomitar a tots els fills. Estos, en agraïment a Zeus, li demanaren que els encapçalara en la guerra que mantenien en els titans.

La guerra va durar deu anys, pero finalment la mare terra va profetisar la victòria per a Zeus i els seus germans. Zeus va seguir les paraules de la mare naturalea, i va soltar als ciclopes i als hecatoquiros, als que va fortaleger en menjar i begudes divines. Els ciclopes, varen entregar a Zeus el raig coma arma ofensiva; a Hades li varen fer un casc que el tornava invisible; a Poseidó un trident.

Despuix de celebrar un consell de guerra, els tres germans acorralaren els Titans i a Cronos i els tancaren en el "Tàrtar". A tots manco Atlante que va poder fugir. Atlante, havia estat al cap dels titans durant la guerra, i quant va ser capturat, com a castic eixemplar, se li va castigar que sostindrà els cels sobre els seus muscles.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons