Diferència entre les revisions de "Y"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''Y''', '''y''' en minúscula, és la vigèsima quinta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]], i vigèsima de les consonants. El seu nom és '''i grega'''. | La '''Y''', '''y''' en minúscula, és la vigèsima quinta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]], i vigèsima de les consonants. El seu nom és '''i grega'''. | ||
| − | Antigament abans de la lletra [[L|el]] podia representar el sò que hui es representa en el dígraf [[ell]], algunes paraules en este dígraf arcaic poden trobar-se hui en dia en el diccionari de la RACV, com per eixemple ''batayla''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=batayla</ref> (hui ''batalla'') o ''coyl''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=coyl</ref> (hui ''coll''). | + | Antigament abans de la lletra [[L|el]] podia representar el sò que hui es representa en el dígraf [[Ll (dígraf)|ell]], algunes paraules en este dígraf arcaic poden trobar-se hui en dia en el diccionari de la RACV, com per eixemple ''batayla''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=batayla</ref> (hui ''batalla'') o ''coyl''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=coyl</ref> (hui ''coll''). |
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
Revisió de 21:03 31 jul 2018
La Y, y en minúscula, és la vigèsima quinta lletra de l'alfabet valencià, i vigèsima de les consonants. El seu nom és i grega.
Antigament abans de la lletra el podia representar el sò que hui es representa en el dígraf ell, algunes paraules en este dígraf arcaic poden trobar-se hui en dia en el diccionari de la RACV, com per eixemple batayla[1] (hui batalla) o coyl[2] (hui coll).
Fonètica
En valencià s'usa per representar el dígraf eny que representa un sò nasal palatal, i per a representar el sò palatal aproximant en paraules com yo, proyecte o yayo.
Ortografia
S'escriu i grega
- En posició inicial de paraula davant de vocal: yuxtaposar.
- Entre vocals: epopeya, apoyar.
- En el dígraf eny per a representar el sò de [ɲ]: pinya, puny.
- Davant de -ecc-, -ect- en les paraules: proyecte i derivats.
- En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy, Llombay, Gay.