Diferència entre les revisions de "València"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Revertides les edicions de JOSELITO MI AMOR (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Jose2)
Llínea 1: Llínea 1:
{{atresusos|Valéncia (desambiguació)}}
+
{{ me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela|Valéncia (desambiguació)}}
En [[química]], la '''valència''', també coneguda com ''número de valència'', és una mesura de la quantitat de [[enllaç químic|enllaços químics]] formats pels [[àtom]]s d'un [[element químic]]. Durant el [[sigle XX]], el concepte de valència ha evolucionat en un ampli ranc d'aproximacions per a descriure l'enllaç químic, incloent [[estructura de Lewis]] (1916), la [[teoria de l'enllaç de valència]] ([[1927]]), la [[teoria dels orbitals moleculars]] (1928), la [[teoria de repulsió de pars electrònics de la capa de valència]] ([[1958]]) i tots els mètodos alvançats de [[química quàntica]].
+
En [[ me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela]], la '''valència''', també coneguda com ''número de valència'', és una mesura de la quantitat de [[enllaç químic|enllaços químics]] formats pels [[àtom]]s d'un [[element químic]]. Durant el [[sigle XX]], el concepte de valència ha evolucionat en un ampli ranc d'aproximacions per a descriure l'enllaç químic, incloent [[estructura de Lewis]] (1916), la [[teoria de l'enllaç de valència]] ([[1927]]), la [[teoria dels orbitals moleculars]] (1928), la [[teoria de repulsió de pars electrònics de la capa de valència]] ([[1958]]) i tots els mètodos alvançats de [[química quàntica]].
  
== Història ==
+
== me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela ==
 
La [[etimologia]] de la paraula "valència" prové de 1425, significant "extracte, preparació", del llatí ''valentia'' "força, capacitat", i el significat químic referint-se al "poder combinant d'un element" està registrat des de [[1884]], de l'alemà ''Valenz''.<ref>[http://www.etymonline.com/index.php?search=valence&searchmode=none Valence] - Online Etymology Dictionary.</ref>  
 
La [[etimologia]] de la paraula "valència" prové de 1425, significant "extracte, preparació", del llatí ''valentia'' "força, capacitat", i el significat químic referint-se al "poder combinant d'un element" està registrat des de [[1884]], de l'alemà ''Valenz''.<ref>[http://www.etymonline.com/index.php?search=valence&searchmode=none Valence] - Online Etymology Dictionary.</ref>  
  
En [[1789]], [[William Higgins (químic)|William Higgins]] va publicar esbossos sobre lo que ell va nomenar combinacions de partícules "últimes", que esbossaven el concepte de [[enllaços de valència]].<ref> Partington, J.R. A Short History of Chemistry. Dover Publications, Inc. 1989 ISBN 0-486-65977-1</ref> Si, per eixemple, d'acort en Higgins, la força entre la partícula última d'oxigen i la partícula última de nitrogen era 6, després la força de l'enllaç hauria de ser dividida acortment, i de modo paregut per a les atres combinacions de partícules últimes:
+
En [[ me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela]], [[William Higgins (químic)|William Higgins]] va publicar esbossos sobre lo que ell va nomenar combinacions de partícules "últimes", que esbossaven el concepte de [[enllaços de valència]].<ref> Partington, J.R. A Short History of Chemistry. Dover Publications, Inc. 1989 ISBN 0-486-65977-1</ref> Si, per eixemple, d'acort en Higgins, la força entre la partícula última d'oxigen i la partícula última de nitrogen era 6, després la força de l'enllaç hauria de ser dividida acortment, i de modo paregut per a les atres combinacions de partícules últimes:
  
 
No obstant, l'incepció no exacta de la teoria de les valències químiques pot ser rastrejada  en una publicació de [[Edward Frankland]], en la que va combinar les velles teories dels [[radical llibre|radicals lliures]] i "teoria de tipos" en conceptes sobre [[afinitat química]] per a mostrar que certs elements tenen la tendència a combinar-se en atres elements per a formar composts contenint 3 equivalents de l'àtom unit, per eixemple, en els grups de tres àtoms (vg. ''NO<sub>3</sub>, NH<sub>3</sub>, NI<sub>3</sub>,'' etc.) o 5, per eixemple en els grups de cinc àtoms (vg. ''NO<sub>5</sub>, NH<sub>4</sub>O, PO<sub>5</sub>,'' etc.) És en este modo, segons Franklin, que les seues afinitats estan millor satisfetes. Seguint estos eixemples i postulats, Franklin va declarar quant obvi açò és que:<ref>Franklin, E. (1852). Phil. Trans., vol. cxlii, 417.</ref>  
 
No obstant, l'incepció no exacta de la teoria de les valències químiques pot ser rastrejada  en una publicació de [[Edward Frankland]], en la que va combinar les velles teories dels [[radical llibre|radicals lliures]] i "teoria de tipos" en conceptes sobre [[afinitat química]] per a mostrar que certs elements tenen la tendència a combinar-se en atres elements per a formar composts contenint 3 equivalents de l'àtom unit, per eixemple, en els grups de tres àtoms (vg. ''NO<sub>3</sub>, NH<sub>3</sub>, NI<sub>3</sub>,'' etc.) o 5, per eixemple en els grups de cinc àtoms (vg. ''NO<sub>5</sub>, NH<sub>4</sub>O, PO<sub>5</sub>,'' etc.) És en este modo, segons Franklin, que les seues afinitats estan millor satisfetes. Seguint estos eixemples i postulats, Franklin va declarar quant obvi açò és que:<ref>Franklin, E. (1852). Phil. Trans., vol. cxlii, 417.</ref>  
Llínea 11: Llínea 11:
 
{{cita|Una tendència o llei prevalix (ací), i que, no importa que puguen ser els caràcters dels àtoms que s'unixen, el '''poder combinant''' dels elements atraents, si em puc permetre el terme, se satisfà sempre pel mateix número d'estos àtoms.}}  
 
{{cita|Una tendència o llei prevalix (ací), i que, no importa que puguen ser els caràcters dels àtoms que s'unixen, el '''poder combinant''' dels elements atraents, si em puc permetre el terme, se satisfà sempre pel mateix número d'estos àtoms.}}  
  
Este "poder combinant" fon denominat posteriorment ''cuantivalència'' o valència.<ref>Partington</ref>
+
Este " me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela combinant" fon denominat posteriorment ''cuantivalència'' o valència.<ref>Partington</ref>
  
== Vista general ==
+
== me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela general ==
El concepte fon desenrollat a mig del [[sigle XIX]], en un intent per racionalisar la [[formula química]] de [[compost químic|composts químics]] diferents. En [[1919]], [[Irving Langmuir], va prendre prestat el terme per a explicar el model de [[àtom cúbic]] de [[Gilbert N. Lewis]] al enunciar que "el número de parells de [[electró|electrons]] que qualsevol àtom donat compartix en l'àtom adjacent és denominat la ''covalència'' de l'àtom." El prefix ''co-'' significa "junt", aixina que un enllaç co-valent significa que els àtoms compartixen valència.  '''d'ací, si un àtom, per eixemple, té una valència +1, significa que va perdre un electró, i un atre en una valència de -1, significa que té un electró adicional'''. Després, un enllaç entre estos dos àtoms resultaria perqué es complementarien o compartirien les seues tendències en el balanç de la valència. Subsegüentment, ara és més comú parlar de [[enllaç covalent]] en conte de "valència", que ha caigut en desús del nivell més alt de treball, en els alvanços en la teoria de l'enllaç químic, pero encara és usat àmpliament en estudis elementals on proveïx una introducció heurística a la matèria.
+
El concepte fon desenrollat a mig del [[sigle XIX]], en un intent per racionalisar la [[formula química]] de [[compost químic|composts químics]] diferents. En [[1919]], [[Irving Langmuir], va prendre prestat el terme per a explicar el model de [[àtom cúbic]] de [[Gilbert N. Lewis]] al enunciar que "el número de parells de [[electró|electrons]] que qualsevol àtom donat compartix en l'àtom adjacent és denominat la ''covalència'' de l'àtom." El prefix ''co-'' significa "junt", aixina que un enllaç co-valent significa que els àtoms compartixen valència.  '''d'ací, si un àtom, per eixemple, té una valència +1, significa que va perdre un electró, i un atre en una valència de -1, significa que té un electró adicional'''. Després, un enllaç entre estos dos àtoms resultaria perqué es complementarien o compartirien les seues tendències en el balanç de la valència. Subsegüentment, ara és més comú parlar de [[enllaç covalent]] en conte de "valència", que ha caigut me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela desús del nivell més alt de treball, en els alvanços en la teoria de l'enllaç químic, pero encara és usat àmpliament en estudis elementals on proveïx una introducció heurística a la matèria.
 
== Vista general ==
 
== Vista general ==
 
El concepte fon desenrollat a mig del sigle XIX, en un intent per racionalisar la [[formula química]] de [[compost químic|composts químics]] diferents. En 1919, [[Irving Langmuir], va prendre prestat el terme per a explicar el model de [[àtom cúbic]] de [[Gilbert N. Lewis]] al enunciar que "el número de parells de [[electró|electrons]] que qualsevol àtom donat compartix en l'àtom adjacent és denominat la ''covalència'' de l'àtom." El prefix ''co-'' significa "junt", aixina que un enllaç co-valent significa que els àtoms compartixen valència.  '''d'ací, si un àtom, per eixemple, té una valència +1, significa que va perdre un electró, i un atre en una valència de -1, significa que té un electró adicional'''. Després, un enllaç entre estos dos àtoms resultaria perqué es complementarien o compartirien les seues tendències en el balanç de la valència. Subsegüentment, ara és més comú parlar de [[enllaç covalent]] en conte de "valència", que ha caigut en desús del nivell més alt de treball, en els alvanços en la teoria de l'enllaç químic, pero encara és usat àmpliament en estudis elementals on proveïx una introducció heurística a la matèria.
 
El concepte fon desenrollat a mig del sigle XIX, en un intent per racionalisar la [[formula química]] de [[compost químic|composts químics]] diferents. En 1919, [[Irving Langmuir], va prendre prestat el terme per a explicar el model de [[àtom cúbic]] de [[Gilbert N. Lewis]] al enunciar que "el número de parells de [[electró|electrons]] que qualsevol àtom donat compartix en l'àtom adjacent és denominat la ''covalència'' de l'àtom." El prefix ''co-'' significa "junt", aixina que un enllaç co-valent significa que els àtoms compartixen valència.  '''d'ací, si un àtom, per eixemple, té una valència +1, significa que va perdre un electró, i un atre en una valència de -1, significa que té un electró adicional'''. Després, un enllaç entre estos dos àtoms resultaria perqué es complementarien o compartirien les seues tendències en el balanç de la valència. Subsegüentment, ara és més comú parlar de [[enllaç covalent]] en conte de "valència", que ha caigut en desús del nivell més alt de treball, en els alvanços en la teoria de l'enllaç químic, pero encara és usat àmpliament en estudis elementals on proveïx una introducció heurística a la matèria.
Llínea 21: Llínea 21:
 
Es creïa originàriament que el número d'enllaços formats per un element donat era una propietat química fixa i, en efecte, en molts cassos, és una bona aproximació. Per eixemple, en molts dels seus composts, el [[carbono]] forma quatre enllaços, el [[oxigen]] dos i el [[hidrogen]] u. No obstant, pronte es va fer aparent que, per a molts elements, la valència podria variar entre composts diferents. Un dels primers eixemples en ser identificat era el [[fòsfor]], que algunes vegades es comporta com si tinguera una valència de tres, i atres com si tinguera una valència de cinc. Un mètodo sobre este problema és especificar la valència per a cada compost individual: encara que elimina molt de la generalitat del concepte, açò ha donat orige a la idea de [[número d'oxidació]] (usat en la [[nomenclatura Estoc]] i a la notació lambda en la [[nomenclatura IUPAC de química inorgànica]].
 
Es creïa originàriament que el número d'enllaços formats per un element donat era una propietat química fixa i, en efecte, en molts cassos, és una bona aproximació. Per eixemple, en molts dels seus composts, el [[carbono]] forma quatre enllaços, el [[oxigen]] dos i el [[hidrogen]] u. No obstant, pronte es va fer aparent que, per a molts elements, la valència podria variar entre composts diferents. Un dels primers eixemples en ser identificat era el [[fòsfor]], que algunes vegades es comporta com si tinguera una valència de tres, i atres com si tinguera una valència de cinc. Un mètodo sobre este problema és especificar la valència per a cada compost individual: encara que elimina molt de la generalitat del concepte, açò ha donat orige a la idea de [[número d'oxidació]] (usat en la [[nomenclatura Estoc]] i a la notació lambda en la [[nomenclatura IUPAC de química inorgànica]].
  
== Definició IUPAC ==
+
== me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela IUPAC ==
 
La [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada]] (IUPAC) ha fet alguns intents d'arribar a una definició desambigua  de valència. La versió actual, adoptada en 1994, és la següent:<ref>''Puré Appl. Chem.'' '''66''': 1175 (1994).</ref>
 
La [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada]] (IUPAC) ha fet alguns intents d'arribar a una definició desambigua  de valència. La versió actual, adoptada en 1994, és la següent:<ref>''Puré Appl. Chem.'' '''66''': 1175 (1994).</ref>
  
Llínea 36: Llínea 36:
  
  
== Enllaços externs ==
+
== me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela externs ==
 
*[http://www.vaxasoftware.com/doc_edu/qui.Html Taules de valencias (Espanyol)]
 
*[http://www.vaxasoftware.com/doc_edu/qui.Html Taules de valencias (Espanyol)]
  
  
== Referències ==
+
== me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela ==
 
<references />
 
<references />
 
{{Traduït de|es|Valencia_(química)}}
 
{{Traduït de|es|Valencia_(química)}}
  
 
[[Categoria:Propietats químiques]]
 
[[Categoria:Propietats químiques]]

Revisió de 19:59 23 feb 2013

Plantilla:Me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela En me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, la valència, també coneguda com número de valència, és una mesura de la quantitat de enllaços químics formats pels àtoms d'un element químic. Durant el sigle XX, el concepte de valència ha evolucionat en un ampli ranc d'aproximacions per a descriure l'enllaç químic, incloent estructura de Lewis (1916), la teoria de l'enllaç de valència (1927), la teoria dels orbitals moleculars (1928), la teoria de repulsió de pars electrònics de la capa de valència (1958) i tots els mètodos alvançats de química quàntica.

me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela

La etimologia de la paraula "valència" prové de 1425, significant "extracte, preparació", del llatí valentia "força, capacitat", i el significat químic referint-se al "poder combinant d'un element" està registrat des de 1884, de l'alemà Valenz.[1]

En me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, William Higgins va publicar esbossos sobre lo que ell va nomenar combinacions de partícules "últimes", que esbossaven el concepte de enllaços de valència.[2] Si, per eixemple, d'acort en Higgins, la força entre la partícula última d'oxigen i la partícula última de nitrogen era 6, després la força de l'enllaç hauria de ser dividida acortment, i de modo paregut per a les atres combinacions de partícules últimes:

No obstant, l'incepció no exacta de la teoria de les valències químiques pot ser rastrejada en una publicació de Edward Frankland, en la que va combinar les velles teories dels radicals lliures i "teoria de tipos" en conceptes sobre afinitat química per a mostrar que certs elements tenen la tendència a combinar-se en atres elements per a formar composts contenint 3 equivalents de l'àtom unit, per eixemple, en els grups de tres àtoms (vg. NO3, NH3, NI3, etc.) o 5, per eixemple en els grups de cinc àtoms (vg. NO5, NH4O, PO5, etc.) És en este modo, segons Franklin, que les seues afinitats estan millor satisfetes. Seguint estos eixemples i postulats, Franklin va declarar quant obvi açò és que:[3]

Una tendència o llei prevalix (ací), i que, no importa que puguen ser els caràcters dels àtoms que s'unixen, el poder combinant dels elements atraents, si em puc permetre el terme, se satisfà sempre pel mateix número d'estos àtoms.

Este " me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela combinant" fon denominat posteriorment cuantivalència o valència.[4]

me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela general

El concepte fon desenrollat a mig del sigle XIX, en un intent per racionalisar la formula química de composts químics diferents. En 1919, [[Irving Langmuir], va prendre prestat el terme per a explicar el model de àtom cúbic de Gilbert N. Lewis al enunciar que "el número de parells de electrons que qualsevol àtom donat compartix en l'àtom adjacent és denominat la covalència de l'àtom." El prefix co- significa "junt", aixina que un enllaç co-valent significa que els àtoms compartixen valència. d'ací, si un àtom, per eixemple, té una valència +1, significa que va perdre un electró, i un atre en una valència de -1, significa que té un electró adicional. Després, un enllaç entre estos dos àtoms resultaria perqué es complementarien o compartirien les seues tendències en el balanç de la valència. Subsegüentment, ara és més comú parlar de enllaç covalent en conte de "valència", que ha caigut me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela desús del nivell més alt de treball, en els alvanços en la teoria de l'enllaç químic, pero encara és usat àmpliament en estudis elementals on proveïx una introducció heurística a la matèria.

Vista general

El concepte fon desenrollat a mig del sigle XIX, en un intent per racionalisar la formula química de composts químics diferents. En 1919, [[Irving Langmuir], va prendre prestat el terme per a explicar el model de àtom cúbic de Gilbert N. Lewis al enunciar que "el número de parells de electrons que qualsevol àtom donat compartix en l'àtom adjacent és denominat la covalència de l'àtom." El prefix co- significa "junt", aixina que un enllaç co-valent significa que els àtoms compartixen valència. d'ací, si un àtom, per eixemple, té una valència +1, significa que va perdre un electró, i un atre en una valència de -1, significa que té un electró adicional. Després, un enllaç entre estos dos àtoms resultaria perqué es complementarien o compartirien les seues tendències en el balanç de la valència. Subsegüentment, ara és més comú parlar de enllaç covalent en conte de "valència", que ha caigut en desús del nivell més alt de treball, en els alvanços en la teoria de l'enllaç químic, pero encara és usat àmpliament en estudis elementals on proveïx una introducció heurística a la matèria.

Definició del "número d'enllaços"

Es creïa originàriament que el número d'enllaços formats per un element donat era una propietat química fixa i, en efecte, en molts cassos, és una bona aproximació. Per eixemple, en molts dels seus composts, el carbono forma quatre enllaços, el oxigen dos i el hidrogen u. No obstant, pronte es va fer aparent que, per a molts elements, la valència podria variar entre composts diferents. Un dels primers eixemples en ser identificat era el fòsfor, que algunes vegades es comporta com si tinguera una valència de tres, i atres com si tinguera una valència de cinc. Un mètodo sobre este problema és especificar la valència per a cada compost individual: encara que elimina molt de la generalitat del concepte, açò ha donat orige a la idea de número d'oxidació (usat en la nomenclatura Estoc i a la notació lambda en la nomenclatura IUPAC de química inorgànica.

me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela IUPAC

La Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) ha fet alguns intents d'arribar a una definició desambigua de valència. La versió actual, adoptada en 1994, és la següent:[5]

El màxim número d'àtoms univalents (originàriament àtoms de hidrogen o clor) que poden combinar-se en un àtom de l'element en consideració, o en un fragment, o per al qual un àtom d'este element pot ser substituït.

Esta definició reimpon una valència única per a cada element a costa de despreciar, en molts cassos, una gran part de la seua química.La menció de l'hidrogen i el clor és per raons històriques, encara que abdós en la pràctica formen composts principalment en els que els seus àtoms formen un enllaç simple. Les excepcions en el cas de l'hidrogen inclouen el ió bifluorur, [HF2]-, i els diversos hidrurs de bor com ara el diborà: estos són eixemples de enllaç de tres centres. El clor forma un número de fluorurClF, ClF3 i ClF5—I el seu valència, d'acort en la definició de la IUPAC, és cinc. El flúor és l'element per al que el número més gran d'àtoms es combinen en àtoms d'atres elements: és univalent en tots els seus composts, excepte en l'ió [H2F]+. En efecte, la definició IUPAC només pot ser resolta al fixar les valències de l'hidrogen i el flúor com u, convenció que ha segut seguida ací.

Valències dels elements

Les valències de la majoria dels elements es basen en el fluorur més alt conegut.[6]

Atres crítiques al concepte de valència

  • La valència d'un element no sempre és igual al seu estat d'oxidació més alt: les excepcions inclouen al ruteni, osmi i xenó, que tenen valències de sis (hexafluorurs), pero que poden formar composts en oxigen en l'estat d'oxidació +8, i clor, que té una valència de cinc, pero un estat d'oxidació màxim de +7 (en els perclorats).
  • El concepte de "combinació" no pot ser igualat en el número d'enllaços formats per un àtom. En el fluorur de liti (que té l'estructura del NaCl, cada àtom de liti està rodejat per sis àtoms de flúor, mentres que la valència del liti és universalment presa com u, com sugerix la fòrmula LiF. En la fase gaseosa, el LiF existix com a molècules discretes diatòmiques com les valències sugeririen.


me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela externs


me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela

  1. Valence - Online Etymology Dictionary.
  2. Partington, J.R. A Short History of Chemistry. Dover Publications, Inc. 1989 ISBN 0-486-65977-1
  3. Franklin, E. (1852). Phil. Trans., vol. cxlii, 417.
  4. Partington
  5. Puré Appl. Chem. 66: 1175 (1994).
  6. http://www.webelements.com/.