Diferència entre les revisions de "Utiel"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(falta traduir al Valencià)
m (Traduït en Llengua Valenciana)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{esbos}}
 
{{esbos}}
  
−
Utiel és un municipi de la província de València (Comunitat Valenciana, Espanya) situat en un altiplà, a la vora del riu Magre, en la comarca de Requena-Utiel, a l'oest de la província a, prop del límit amb la província de Conca. Compta amb 12.012 habitants (INE 2006).
+
Utiel és un municipi de la província de València (Comunitat Valenciana, Espanya) situat en un altiplà, a la vora del riu Magre, en la comarca de Requena-Utiel, a l'oest de la província a, prop del llímit en la província de Conca. Conta en 12.012 habitants (INE 2006).
  
−
És un important nuc de comunicacions; s'ubica a la vora de l'autovia A-3, Madrid-València. Posseïx estació de ferrocarril des de finals del XIX, línia Madrid-Conca-València i proximitats Utiel-València, Nacional-330 Alacant a França per Saragossa i una xarxa de carreteres locals i comarcals, dos polígons industrials i un parc empresarial.
+
És un important nuc de comunicacions; s'ubica a la vora de l'autovia A-3, Madrit-Valéncia. Posseïx estació de ferrocarril des de finals del XIX, llínia Madrit-Conca-Valéncia i proximitats Utiel-Valéncia, Nacional-330 Alacant a França per Saragossa i una xàrcia de carreteres locals i comarcals, dos polígons industrials i un parc empresarial.
  
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
−
El relleu presenta una forma relativament plana, en forma d'altiplà prolongat cap al sud i l'est tancada per bords muntanyosos pel nord-est i l'oest, mentres que per la part central-septentrional la rambla de la Torre forma una xicoteta vall de fons pla que és com un corredor fins a les terres planes de Sinarcas i Ranera. Pel costat nord-est s'alça la Sierra del Negrete o d'Utiel, poderós anticlinal juràssic d'orientació ibèrica que separa a esta comarca de la dels Serrans. En esta serra es troba el pic del Remei, cima de la comarca amb 1.306 metres d'altitud.
+
El relleu presenta una forma relativament plana, en forma d'altiplà prolongat cap al sur i l'est tancada per borts montanyosos pel nordest i l'oest, mentres que per la part central-septentrional la rambla de la Torre forma una chicoteta vall de fons pla que és com un corredor fins a les terres planes de Sinarques i Ranera. Pel costat nordest s'alça la Serra del Negrete o d'Utiel, poderós anticlinal juràssic d'orientació ibèrica que separa a esta comarca de la dels Serrans. En esta serra es troba el pic del Remei, cima de la comarca en 1.306 metros d'altitut.
  
 
== Clima ==
 
== Clima ==
−
El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els estius són curts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llargs i extremadament gèlids. Solen superar-se els 6 mesos d'hivern consecutius. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les fortes gelades nocturnes són la tònica durant este període i les granissades i tempestats severes durant l'època estival. Una miqueta més extrem que en la part oriental de la comarca.
+
El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els estius són curts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llarcs i extremadament gèlits. Solen superar-se els 6 mesos d'hivern consecutius. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les fortes gelades nocturnes són la tònica durant este periodo i les graniçades i tempestats severes durant l'época estival. Una miqueta més extrem que en la part oriental de la comarca.
  
 
{| class="wikitable"
 
{| class="wikitable"
 
! style="background: #99CCCC; color: #000080" height="17" | Mes
 
! style="background: #99CCCC; color: #000080" height="17" | Mes
−
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Gen
+
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Gin
 
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Feb
 
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Feb
 
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Mar
 
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Mar
Llínea 28: Llínea 28:
 
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Any
 
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Any
 
|-
 
|-
−
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Promedi Máx °C
+
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Promig Màx °C
 
| style="background: #FFFF99; color:#000080;" | 5,8
 
| style="background: #FFFF99; color:#000080;" | 5,8
 
| style="background: #FFFF99; color:#000080;" | 7,5
 
| style="background: #FFFF99; color:#000080;" | 7,5
Llínea 43: Llínea 43:
 
| style="background: #FFCC00; color:#000080;" | 13,4
 
| style="background: #FFCC00; color:#000080;" | 13,4
 
|-
 
|-
−
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" height="16;" | Promedi Mín °C
+
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" height="16;" | Promig Mín °C
 
| style="background: #FFFFCC; color: black;" | -5,2
 
| style="background: #FFFFCC; color: black;" | -5,2
 
| style="background: #FFFFCC; color: black;" | -3,5
 
| style="background: #FFFFCC; color: black;" | -3,5
Llínea 75: Llínea 75:
  
 
===Barris i pedanies===
 
===Barris i pedanies===
−
En el terme d'Utiel, a més de la pròpia ciutat, s'ubiquen els següents nuclis de població:
+
En el terme d'Utiel, ademés de la pròpia ciutat, s'ubiquen els següents núcleus de població:
  
 
*'''Las Casas'''.
 
*'''Las Casas'''.
 
*'''Los Corrales'''.
 
*'''Los Corrales'''.
−
*'''Las Cuevas'''.
+
*'''Las Cuevss'''.
 
*'''Estenas'''.
 
*'''Estenas'''.
 
*'''La Torre'''.
 
*'''La Torre'''.
Llínea 87: Llínea 87:
  
 
===Localitats limítrofes===
 
===Localitats limítrofes===
−
'''Sinarcas, [[Camporrobles]], [[Fuenterrobles]], [[Aliaguilla]], [[Caudete de las Fuentes]], [[Requena]], [[Benagéber]], y [[Chelva]]''' totes de la [[província de Valencia]], excepte Aliaguilla, que perteneix a la província de Conca
+
'''Sinarques, [[Camporrobles]], [[Fuenterrobles]], [[Aliaguilla]], [[Caudete de las Fuentes]], [[Requena]], [[Benagéber]], i [[Chelva]]''' totes de la [[província de Valéncia]], excepte Aliaguilla, que pertany a la província de Conca
  
 
== Història ==
 
== Història ==
  
−
Els seus orígens es remunten al neolític, amb jaciments ibers i romans. Utiel va pertànyer al Regne Visigot, sent conquistada després pels àrabs. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pedro I de Castella "El Justicier" li va atorgar la Carta de Poblament en 1355 en Curiel de los Ajos. Felip IV li va concedir el títol de Ciutat l'any 1645, sent perquè una de les ciutats més antigues d'Espanya.
+
Els seus orígens es remonten al neolític, en jaciments ibers i romans. Utiel va pertànyer al Regne Visigot, sent conquistada després pels àraps. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pedro I de Castella "El Justicier" li va otorgar la Carta de Poblament en 1355 en Curiel de los Ajos. Felip IV li va concedir el títul de Ciutat l'any 1645, sent aixina una de les ciutats més antigues d'Espanya.
  
−
En la divisió provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la província de Conca; no obstant, en 1853, per part dels seus dirigents es va decidir la seua incorporació a la de València, de la que va passar a dependre.
+
En la divisió provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la província de Conca; no obstant, en 1853, per part dels seus dirigents es va decidir la seua incorporació a la de Valéncia, de la que va passar a dependre.
  
−
La inauguració en 1885 del línia ferroviària València-Utiel (com a primer pas per a la línia València-Madrid) va revolucionar el sector vinícola de la zona pel fet que la producció es podia transportar al port de València per a ser exportada a tot Europa. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En 1912 les vinyes d'Utiel van patir els atacs de la fil·loxera, però el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va ser en 1950, estant l'epidèmia ja superada, quan l'extensió de la superfície de vinyes va ser màxima.
+
La inauguració en 1885 de la llínia ferroviària Valéncia-Utiel (com a primer pas per a la llínia Valéncia-Madrit) va revolucionar el sector vinícola de la zona pel fet que la producció es podia transportar al port de Valéncia per a ser exportada a tota Europa. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En 1912 les vinyes d'Utiel van patir els atacs de la filoxera, pero el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va ser en 1950, estant l'epidèmia ya superada, quan l'extensió de la superfície de vinyes va ser màxima.
  
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
  
−
Utiel conta amb 12.012 habitants (INE 2006). El municipi és completament castellanoparlant.
+
Utiel conta en 12.012 habitants (INE 2006). El municipi és completament castellaparlant.
 
{| {{tablabonita}}
 
{| {{tablabonita}}
−
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de Utiel<ref><small>'''Fuente''': [[Población de fet]] segons l' [[Instituto Nacional de Estadística de España]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions als municipios en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d' Espanya des de 1996.] </small></ref>
+
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica d'Utiel<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l' [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions en els municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
 
|-
 
|-
 
! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2006]]  
 
! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2006]]  
Llínea 113: Llínea 113:
 
== Economia ==
 
== Economia ==
  
−
L'autèntic flux socioeconòmic de la ciutat d'Utiel, les seues pedanies i les seues poblacions limítrofes, és el vi. Posseïx la ciutat una bodega cooperativa, possiblement la major de la Comunitat Valenciana, on s'elaboren cada verema uns excel·lents caldos, predominantment negres; procedents de la varietat Bobal. No obstant la introducció en els últims anys de varietats internacionalment conegudes, com a Cabernet Sauvignon, Merlot, Chardonnay i altres, han vingut a coadjuvar dins del més pur estil clàssic, una posada al dia amb excel·lents caldos, punta de llança en concursos internacionals i presència en mercats de diversos continents. Vins, tant negres d'envelliment com criances, reserves, o blancs fermentats en bóta i negres actuals com el tipus madurat en bóta.
+
L'autèntic fluix soci-econòmic de la ciutat d'Utiel, les seues pedanies i les seues poblacions limítrofes, és el vi. Posseïx la ciutat una bodega cooperativa, possiblement la major de la Comunitat Valenciana, on s'elaboren cada verema uns excelents caldos, predominantment negres; procedents de la varietat Bobal. No obstant, la introducció en els últims anys de varietats internacionalment conegudes, com les Cabernet Sauvignon, Merlot, Chardonnay i atres, han vingut a coadjuvar dins del més pur estil clàssic, una posada al dia en excelents caldos, punta de llança en concursos internacionals i presència en mercats de diversos continents. Vins, tant negres d'envelliment com criances, reserves, o blancs fermentats en bota i negres actuals com el tipo madurat en bota.
  
−
El sector ramader compta amb diverses granges de porcí, avícoles, caps de de llana i de vaquí.
+
El sector ganader conta en diverses granges de porcí, avícoles, caps de de llana i de vaquí.
−
La indústria es va iniciar durant el segle XVIII amb diverses destil·leries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es van malmetre en el segle XX, quan la recuperació de les vinyes franceses va fer disminuir les exportacions i va haver-hi necessitat cremar la major part del vi produït en les alcoholeres.
+
La indústria es va iniciar durant el segle XVIII en diverses destileries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es van mal-clavar en el segle XX, quan la recuperació de les vinyes franceses va fer disminuir les exportacions i va haver necessitat de cremar la major part del vi produït en les alcoholeres.
  
  
Llínea 122: Llínea 122:
  
 
=== Monuments religiosos ===
 
=== Monuments religiosos ===
−
'''Iglesia de Santa María'''. D'estil gòtic isabelí. La seua construcció data de mitjan del segle XVI. En 1665, es va dur a terme una reedificació, com ho testimonia la interessant pintura de la testera que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut.També de mèrit eren la imatge de Crist amb la Cruz a costes, copatrono d'Utiel amb la Mare de Déu del Remei, i un esplèndid tern renaixentista, amb figures i escut brodats en or i plata. A principis del passat segle es va edificar la  
+
'''Iglésia de Santa Maria'''. D'estil gòtic isabelí. La seua construcció data de mitat del segle XVI. En 1665, es va dur a terme una reedificació, com ho testimonia la interessant pintura de la testera que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut. També de mèrit eren la image de Crist en la Creu a costes, compatró d'Utiel en la Mare de Dèu del Remei, i un esplèndit tern renaixentista, en figures i escut bordats en or i plata. A principis del passat segle es va edificar la  
  
−
'''Capilla de la Comunió''', en pur art neogòtic.  
+
'''Capella de la Comunió''', en pur art neogòtic.  
  
−
'''Iglesia de San Francisco''' (segle XVIII) neoclàssica.  
+
'''Iglésia de Sant Francesc''' (segle XVIII) neoclàssica.  
  
−
'''Iglesia de La Merced''' (segle XVII) neoclàssica. Com testifica el seu nom, va albergar els Mercedaris, religiosos establits a Utiel, en 1635 i desapareguts a causa de la Desamortització, en 1835.  
+
'''Iglésia de La Mercé''' (segle XVII) neoclàssica. Com testifica el seu nom, va albergar els Mercedaris, religiosos establits a Utiel, en 1635 i desapareguts a causa de la Desamortisació, en 1835.  
  
−
'''Ermita del Remedio''' (segle XVI) gòtic barroc i neoclàssic.  
+
'''Ermita del Remei''' (segle XVI) gòtic barroc i neoclàssic.  
  
 
=== Monuments civils ===
 
=== Monuments civils ===
−
'''Casc Històric''' amb entramat de coves subterrànies, dividit en jueria, recinte cristià i musulmà.  
+
'''Caixco Històric''' en entramat de coves subterrànees, dividit en juderia, recint cristià i musulmà.  
  
−
'''Museo del Vino''' CELLER REDONA - Seu del Consell Regulador dels VINS UTIEL-REQUENA.  
+
'''Museu del Vi''' CELLER REDONA - Seu del Consell Regulador dels VINS UTIEL-REQUENA.  
  
−
'''Plaça de Bous''' (segle XIX) de les més antigues de València.  
+
'''Plaça de Bous''' (segle XIX) de les més antigues de Valéncia.  
  
 
'''Porta de Santa Maria''' reconstrucció de l'antiga porta gòtica.  
 
'''Porta de Santa Maria''' reconstrucció de l'antiga porta gòtica.  
  
−
'''Museo de la Miel y de la Cera'''.
+
'''Museu de la Mel i de la Cera'''.
  
  
 
== Oci i cultura ==
 
== Oci i cultura ==
  
−
Actualment l'oci se centra al voltant del seu poliesportiu, dotat de grans piscines i àmplies zones verdes. Posseïx dos Instituts d'Ensenyança Obligatòria, Escola Oficial d'Idiomes i Conservatori de Música de Grau Mitjà. Històric Teatre Rambal amb agrupació escènica, Coral, Bandes de música i polifònica.
+
Actualment l'oci se centra al voltant del seu polideportiu, dotat de grans piscines i àmplies zones verdes. Posseïx dos Instituts d'Ensenyança Obligatòria, Escola Oficial d'Idiomes i Conservatori de Música de Grau Mijà. Històric Teatre Rambal en agrupació escènica, Coral, Bandes de música i polifònica.
  
  
 
== Festes locals ==
 
== Festes locals ==
  
−
'''Falles'''. Utiel celebra les seues festes a Sant Josep, en el dia de les quals es cremen falles al model de València.  
+
'''Falles'''. Utiel celebra les seues festes en Sant Josep, en lo dia que es cremen falles a l'estil de Valéncia.
  
−
'''Sant Joan Baptista'''. Se celebra el 24 de juny.  
+
'''Sant Joan Batiste'''. Se celebra el 24 de juny.  
  
−
'''Festes Patronals'''. Se celebren estes festes en honor de la Mare de Déu del Remei del 6 al 15 de setembre amb processó des de l'ermitori fins a Utiel entre altres actes lúdics i religiosos.  
+
'''Festes Patronals'''. Se celebren estes festes en honor de la Mare de Dèu del Remei del 6 al 15 de setembre en processó des de l'ermitori fins a Utiel entre atres actes lúdics i religiosos.  
  
−
'''Setmana Santa'''. Processons i actes religiosos.  
+
'''Semana Santa'''. Processons i actes religiosos.  
  
 
'''Carnestoltes'''.  
 
'''Carnestoltes'''.  
Llínea 204: Llínea 204:
 
</center>
 
</center>
  
−
== Imatge de satèl·lit i mapa ==
+
== Image de satèlit i mapa ==
 
[es.wikipedia.org/wikimapa Pla d'Utiel]
 
[es.wikipedia.org/wikimapa Pla d'Utiel]
  
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.gva.es/utiel/ Ayuntamiento de Utiel]
+
*[http://www.gva.es/utiel/ Ajuntament d'Utiel]
−
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46249 Utiel al Registre d' entitats locals de la Comunitat Valenciana]
+
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46249 Utiel en lo Registre d'entitats locals de la Comunitat Valenciana]
−
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federación Valenciana de Municipios y Provincias - Guía Turística] D' on s' ha extragut informació sobre el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
+
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s' ha tret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
−
[http://www.requenautiel.com/ Portal Noticias de Utiel y Requena] Portal de notícies Utiel i Requena
+
*[http://www.requenautiel.com/ Portal Noticias de Utiel y Requena] Portal de notícies Utiel i Requena
−
 
 
−
Extragut de Wikipedia castellano [es.wikipedia.org/wiki/Utiel Utiel]
 
  
 +
* Extret de Wikipedia en castellà  [http://es.wikipedia.org/wiki/Utiel Utiel]
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

Revisió de 21:26 19 maig 2008

Plantilla:Esbos

Utiel és un municipi de la província de València (Comunitat Valenciana, Espanya) situat en un altiplà, a la vora del riu Magre, en la comarca de Requena-Utiel, a l'oest de la província a, prop del llímit en la província de Conca. Conta en 12.012 habitants (INE 2006).

És un important nuc de comunicacions; s'ubica a la vora de l'autovia A-3, Madrit-Valéncia. Posseïx estació de ferrocarril des de finals del XIX, llínia Madrit-Conca-Valéncia i proximitats Utiel-Valéncia, Nacional-330 Alacant a França per Saragossa i una xàrcia de carreteres locals i comarcals, dos polígons industrials i un parc empresarial.


Geografia

El relleu presenta una forma relativament plana, en forma d'altiplà prolongat cap al sur i l'est tancada per borts montanyosos pel nordest i l'oest, mentres que per la part central-septentrional la rambla de la Torre forma una chicoteta vall de fons pla que és com un corredor fins a les terres planes de Sinarques i Ranera. Pel costat nordest s'alça la Serra del Negrete o d'Utiel, poderós anticlinal juràssic d'orientació ibèrica que separa a esta comarca de la dels Serrans. En esta serra es troba el pic del Remei, cima de la comarca en 1.306 metros d'altitut.

Clima

El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els estius són curts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llarcs i extremadament gèlits. Solen superar-se els 6 mesos d'hivern consecutius. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les fortes gelades nocturnes són la tònica durant este periodo i les graniçades i tempestats severes durant l'época estival. Una miqueta més extrem que en la part oriental de la comarca.

Mes Gin Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Promig Màx °C 5,8 7,5 9,9 14,3 18,0 25,2 28,2 30,8 27,9 21,4 14,2 8,1 13,4
Promig Mín °C -5,2 -3,5 0,7 9,9 11,2 13,5 15,1 16,0 13,9 10,4 4,7 -2,6 5,3
Pluges mm 58 46 29 50 58 39 28 24 29 56 58 70 541

Barris i pedanies

En el terme d'Utiel, ademés de la pròpia ciutat, s'ubiquen els següents núcleus de població:

  • Las Casas.
  • Los Corrales.
  • Las Cuevss.
  • Estenas.
  • La Torre.
  • El Remedio.
  • Casas de Medina.
  • El Hortanar.

Localitats limítrofes

Sinarques, Camporrobles, Fuenterrobles, Aliaguilla, Caudete de las Fuentes, Requena, Benagéber, i Chelva totes de la província de Valéncia, excepte Aliaguilla, que pertany a la província de Conca

Història

Els seus orígens es remonten al neolític, en jaciments ibers i romans. Utiel va pertànyer al Regne Visigot, sent conquistada després pels àraps. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pedro I de Castella "El Justicier" li va otorgar la Carta de Poblament en 1355 en Curiel de los Ajos. Felip IV li va concedir el títul de Ciutat l'any 1645, sent aixina una de les ciutats més antigues d'Espanya.

En la divisió provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la província de Conca; no obstant, en 1853, per part dels seus dirigents es va decidir la seua incorporació a la de Valéncia, de la que va passar a dependre.

La inauguració en 1885 de la llínia ferroviària Valéncia-Utiel (com a primer pas per a la llínia Valéncia-Madrit) va revolucionar el sector vinícola de la zona pel fet que la producció es podia transportar al port de Valéncia per a ser exportada a tota Europa. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En 1912 les vinyes d'Utiel van patir els atacs de la filoxera, pero el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va ser en 1950, estant l'epidèmia ya superada, quan l'extensió de la superfície de vinyes va ser màxima.


Demografia

Utiel conta en 12.012 habitants (INE 2006). El municipi és completament castellaparlant.

Evolució demogràfica d'Utiel[1]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006
7.072 10.638 11.642 11.777 13.137 11.875 12.411 13.365 12.542 11.384 12.021 11.392 11.839 12.012


Economia

L'autèntic fluix soci-econòmic de la ciutat d'Utiel, les seues pedanies i les seues poblacions limítrofes, és el vi. Posseïx la ciutat una bodega cooperativa, possiblement la major de la Comunitat Valenciana, on s'elaboren cada verema uns excelents caldos, predominantment negres; procedents de la varietat Bobal. No obstant, la introducció en els últims anys de varietats internacionalment conegudes, com les Cabernet Sauvignon, Merlot, Chardonnay i atres, han vingut a coadjuvar dins del més pur estil clàssic, una posada al dia en excelents caldos, punta de llança en concursos internacionals i presència en mercats de diversos continents. Vins, tant negres d'envelliment com criances, reserves, o blancs fermentats en bota i negres actuals com el tipo madurat en bota.

El sector ganader conta en diverses granges de porcí, avícoles, caps de de llana i de vaquí. La indústria es va iniciar durant el segle XVIII en diverses destileries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es van mal-clavar en el segle XX, quan la recuperació de les vinyes franceses va fer disminuir les exportacions i va haver necessitat de cremar la major part del vi produït en les alcoholeres.


Monuments

Monuments religiosos

Iglésia de Santa Maria. D'estil gòtic isabelí. La seua construcció data de mitat del segle XVI. En 1665, es va dur a terme una reedificació, com ho testimonia la interessant pintura de la testera que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut. També de mèrit eren la image de Crist en la Creu a costes, compatró d'Utiel en la Mare de Dèu del Remei, i un esplèndit tern renaixentista, en figures i escut bordats en or i plata. A principis del passat segle es va edificar la

Capella de la Comunió, en pur art neogòtic.

Iglésia de Sant Francesc (segle XVIII) neoclàssica.

Iglésia de La Mercé (segle XVII) neoclàssica. Com testifica el seu nom, va albergar els Mercedaris, religiosos establits a Utiel, en 1635 i desapareguts a causa de la Desamortisació, en 1835.

Ermita del Remei (segle XVI) gòtic barroc i neoclàssic.

Monuments civils

Caixco Històric en entramat de coves subterrànees, dividit en juderia, recint cristià i musulmà.

Museu del Vi CELLER REDONA - Seu del Consell Regulador dels VINS UTIEL-REQUENA.

Plaça de Bous (segle XIX) de les més antigues de Valéncia.

Porta de Santa Maria reconstrucció de l'antiga porta gòtica.

Museu de la Mel i de la Cera.


Oci i cultura

Actualment l'oci se centra al voltant del seu polideportiu, dotat de grans piscines i àmplies zones verdes. Posseïx dos Instituts d'Ensenyança Obligatòria, Escola Oficial d'Idiomes i Conservatori de Música de Grau Mijà. Històric Teatre Rambal en agrupació escènica, Coral, Bandes de música i polifònica.


Festes locals

Falles. Utiel celebra les seues festes en Sant Josep, en lo dia que es cremen falles a l'estil de Valéncia.

Sant Joan Batiste. Se celebra el 24 de juny.

Festes Patronals. Se celebren estes festes en honor de la Mare de Dèu del Remei del 6 al 15 de setembre en processó des de l'ermitori fins a Utiel entre atres actes lúdics i religiosos.

Semana Santa. Processons i actes religiosos.

Carnestoltes.

Política

Llista d' alcaldes

Any Alcalde Força Política
1979-1983
1983-1987
1987-1991 Luis Pérez PSPV-PSOE
1991-1995 José Yague PSPV-PSOE
1995-1999 Vicente Sánchez PSPV-PSOE
1999-2003 Enrique Luján Castro PP
2003-2007 Enrique Luján Castro PP
2007-2011 José Luis Ramirez PP

Image de satèlit i mapa

[es.wikipedia.org/wikimapa Pla d'Utiel]


Enllaços externs

  • Extret de Wikipedia en castellà Utiel
  1. ↑ Font: Població de fet segons l' Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions en els municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Utiel&oldid=2399»