Trencall d’Humahuaca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

La Trencall d’Humahuaca es un extens vall montanyos irregular de 155 kilometros de llarc. Es disposa de nort a sur, i es troba en la provincia de Jujuy, en Argentina. La Trencall d’Humahuaca ha segut una permanente via d’interaccio, llongitudinal i transversal, uneent territoris i cultures distants i diferents, des de l’Atlantic al Pacific, i des dels Andes a les planures meridionals.

Es el cami d’arriers i caravanes en epoca temprana, cami d’Inques ans de l’arribada dels conquistadors, via del comerç entre el Riu de l’Argent i el Potosi a traves del Cami Real. Les creencies, celebracions, els usos i costums, la musica, les adaptacions del llenguage, les manifestacions religioses i tradicionals, els mots de vida, son evidents llegats immaterials d’este patrimoni geografic i cultural.

La multiplicitat d’elements culturals que la constituixen ha deixat innumerables testimonis tangibles de l’historia cultural regional. La llinea de recints prehispanics fortificats, adornats per una vegetacio endemica peculiar, no es repetixen en atres contexts de l’espai andi. Te gran cantitat d’abrics i cavernes prehistoriques, compleixos sistemes arquitectonics, ceremonials i agricoles precolombins, pobles i construccions post hispanes, historiques i contemporanees.

Entre els elements que es poden destacar, es troba el Pucará de Tilcara, al que se l’han realisat reformes, reconstruccio d’alguns sectors i la traça d’un cami per a vehiculs que conduix a la cim. Hi ha uns atres pucarás sense modificacions intencionals. Les iglesies i capelles tambe es troben en l’itinerari d’este patrimoni, moltes d’elles han segut reconstruides a mijans del sigle XIX. Tamben s’ha conservat un importante tram del Cami Real, que dugava a la Trencall de La Cueva. Atra atraccio per als turistes i estudiosos, es el Moli d’Uquía, que realisa la molenda com producto de l’incorporacio de la tecnologia europea als sistemes tradicionals prehispanics, favorint al cultiu del forment per al pa.

Est itinerari data de 10.000 anys, i els seus senders foren (i son) recorreguts per aborigens de diferents etnies. Es un patrimoni vivint de les festes, ritos, creencies, art i ceremonies tradicionals.