Torres de Quart

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Escut Valencia Ciutat.png
Gravat de les Torres de Quart de l'any 1863
Torres de Quart
Part trasera de les Torres de Quart
Inscripció en les Torres de Quart
Interior de les Torres de Quart


Les Torres de Quart, també conegudes com Torres de la Calç, puix eren les portes d'entrada a la Ciutat de Valéncia de la calç.

La Porta de Quart o Torres de Quart (o també "portal" o "portes") és un portal que formava part de la muralla migeval que rodejava la Ciutat de Valéncia, el també coneguda per Cap i Casal del Regne. Estan situades a l'encreuament del carrer de Guillem de Castro en el carrer de Quart.

La Porta de Quart deu el seu nom al fet que es troba en el camí que des del centre de la ciutat (plaça de La Mare de Deu, a on està la Seu) va cap a Quart de Poblet. Esta porta era l'accés per ponent a la ciutat, o del que venia de l'oest i Castella, sent per excelència el lloc d'entrada a la ciutat de Valéncia des de el Regne de Castella i en l'actualitat continuen indicant al visitant el lloc a on comença el centre històric de la ciutat de Valéncia.

Durant la segona mitat del sigle XIX, se'n va derribar la muralla pero les portes de Quart i Serrans se varen salvar per ser en eixe temps presó.

Història

La Porta de Quart fon construïda entre el anys 1441 i 1460 per l'arquitecte Pere Bonfill, juntament en Tomàs Oller, Francesc Baldomar, Jaume Pérez i Pere Compte. Esta porta, oberta cap a ponent, formava part de la muralla del sigle XIV de Valéncia, junt en les Torres dels Serrans, obertes cap al nort. Atres portes a diferència de les dos citades, varen ser derruïdes a mitat del sigle XIX, en l'objectiu d'evitar l'encorsetament de la ciutat i facilitar el creiximent.

A partir de l'any 1626 i fins al sigle XVIII es va estajar en el seu interior la presó de dones.

La porta serví per defendre la ciutat en diversos episodis bèlics, com ara la Guerra de Successió, la Guerra del Francés i les revolucions cantonals. Sobre els seus grossos murs, fets de "cal i canto", encara es poden observar les ditades dels impactes provocats per les canonades de l'atac de Moncey i que va ser la primera derrota de l'eixèrcit de Napoleó.

En l'any 1931 varen ser declarades monument historic-artístic i són protegides per la llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.

Durant l'any 2007 han segut restaurades, tornant una part del seu antic aspecte exterior. Puix la part superior afegida en el sigle XX no s'ha derribat, fet que li modifica una miqueta el seu aspecte original.

Arquitectura

El seu estil arquitectònic és gòtic tardà militar, que s'inspira i imita la porta o arc de triumfo del Castell Nou o Maschio Angioino de Nàpols, dissenyat pel mallorquí Guillem Sagrera i a on varen intervindre atres mestres de la Corona d'Aragó quan Nàpols va ser conquistada per les tropes d'Alfons el Magnànim.

A diferència de les hexagonals Torres dels Serrans, les de Quart presenten una planta cilíndrica cap a l'exterior de la ciutat per a dificultar la seua escalada. El cos de la porta està reblit de maçoneria de calç i cantal pel sistema d'encaixonades.

L'edifici consta de tres cossos: Les dos Torres pròpiament dites, de forma cilíndrica, construïdes en morter i assentades sobre un basament de talús i el cos central, de planta rectangular, a on s'obri el portal formant un arc de mig punt.

En el lluït exterior encara se conserven les senyals de l'intens bombardeig patit durant el lloc francés a la ciutat de Valéncia en l'any 1808.

Presenten escassa decoració. Destaca a la part baixa una molura que baixa cap al sol en forma de talús inclinat, i a la part superior els marlets que coronen les dos torres (afegides en el sigle XX), l'accés a les quals es fa per escales de caragol. Entre les dos torres hi ha, en la part de dalt, un balcó corregut emmarletat, i a la part inferior, la porta pròpiament dita, en arc de mig punt, una miqueta deteriorat per les canonades, sobre el que apareixen diversos escuts de la ciutat i el regne i dos forats verticals per a llançar fleches o fusileria als que volien tirar la porta avall.

Pel que fa a la part que mira cap a l'interior de la ciutat, igual que a la Porta de Serrans, en la torre de l'esquerra hi ha una magnífica escala d'accés als cossos de dalt, que ací es mostren a gola oberta, és a dir, sense cobrir, en estàncies obertes coronades en voltes gòtiques de creueria. Per tant, la finalitat defensiva de les torres a soles s'aplicava a l'exterior, mentres que l'interior es deixava sense protegir, a petició dels jurats, per tal que la fortalea no poguera ser utilisada per les forces militars en contra de la pròpia ciutat.

La disposició de les torres respecte a l'antiga muralla és llaugerament obliqua per a adaptar-se al traçat del carrer de Quart que no obstaculisa perpendicular a la muralla sino en diagonal.

L'estil de les Torres de Quart, gòtic tardà, es repetix en diverses ciutats italianes com ara Gènova.

Enllaços externs


Monuments i palaus de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Casa Vestuari · Catedral de Valéncia · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · El Micalet · Estació del Nort · Llonja de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau Arquebisbal · Palau de Benicarló · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau de la Generalitat · Palau de Justícia · Palau de l'Exposició · Palau de les Comunicacions de Valéncia · Palau del Marqués de Campo · Palau dels Comtes d'Oliva · Palau dels Mercader · Palau Marqués de Dosaigües · Plaça del Mercat · Plaça de la Mare de Déu · Plaça de l'Ajuntament · Reals Drassanes del Grau de Valéncia · Sant Joan del Mercat · Torre de l'Àngel · Torres de Quart · Torres dels Serrans