Tomata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Tomatera en tomates

La tomata o tomaca[1] és una hortaliça que dona la tomatera de color roig quan està madura que creix en pomells, al principi són flors, en acabant són verdes i van engrossant i finalment se fan roges.

És originària d'Amèrica. Hi ha moltes varietats de tomata com: baladre, bella-rosa, cherri, kumato, raf, rosa, verger, i de colors molt diferents. En la Comunitat Valenciana es cultiven diverses varietats, la tomata valenciana, tomata del Perelló, tomata de penjar d'Alcalà de Chivert, etc.

S'utilisa de diferents maneres, per a ser beguda, bollida, fregida o torrada; en melades o en salses dolces o salades.

Història

La tomata naixqué en Mèxic fa 2.500 anys i fon portada a Espanya sobre l'any 1500 per l'explorador i conquistador espanyol, Hernán Cortés.

Els italians quan la conegueren, la nomenaren pomod'oro (poma d'or) i els francesos pomme d'amour (poma de l'amor). Pero el seu nom nos ve de l'azteca, de tomatil, que en llengua nahuatí, volia significar "melic d'aigua grossa".

Mèxic fon el seu breçol, pero, hui en dia, ne cullen en la China i en l'Índia.

En la població valenciana de Bunyol la tomata és famosa per la festa de la Tomatina.

Referències

Vore també

Enllaços externs

Commons