Thomashuxleya
Thomashuxleya és un gènero extint de mamífer placentario del orde Notoungulata, suborden Toxodonta que va viure durant el Eoceno (fa 54-38 millons d'anys). Va rebre el nom del famós biòlec de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
Característiques
[editar | editar còdic]El Thomashuxleya, d'1,30 m, era un animal poc especialisat, sent difícil situar-ho en un caseta ecològica. Tenia un gran cràneu, en 44 dents en les mandíbules. Els seus claus eren grans i provablement els utilisara per a excavar la terra i alimentar-se de raïls. Les seues extremitats fortes i llargues sugerixen que devia ser un animal prou veloç.[1] Els seus restants fosilizados s'han trobat en Argentina.
Existix un esquelet casi complet d'esta espècie que es troba en exposició en el Museu Americà d'Història Natural de Nova York, que fora trobat durant les expedicions "Scarrit" que el mateix museu va organisar en Patagonia, Argentina, i que varen ser liderades pel paleontòlec George Gaylord Simpson.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1999) Palmer, D. (ed.). The Marshall Illustrated Encyclopedia of Dinosaurs and Prehistoric Animals, Londres: Marshall Editions, p. 251. ISBN 1-84028-152-9.