Temple de Luxor
El temple de Luxor, situat en el cor de l'antiga Tebas, va ser construït essencialment baix les dinasties XVIII i XIX egipcíaques.
Estava consagrat al deu Amon baix els seus dos aspectes d'Amon-Ra (Ra, era considerat el deu del cel, deu del Sol i de l'orige de la vida en la mitologia egipcíaca).
Les parts més antigues actualment visibles remonten a Amenhotep III i a Ramsés II. Seguidament, nous elements varen ser afegits per Shabako, Nectanebo I i la dinastia ptolemaica.
En época romana, el temple va ser parcialment transformat en camp militar. L'edifici, un dels millors conservats del Nou Imperi egipcíac, encara manté numeroses estructures. Ademés del gran pilono, el visitant pugues també travessar dos grans peristils i la columnata monumental que enllaça estos dos patis. El santuari pròpiament dit, residència del Amon de Opet, de la mateixa manera que les sales que conserven una gran part dels seus taulells.