Sintagma Nominal
En sintaxis, sintagma nominal és el sintagma o grup de paraules que forma un constituent sintàctic i que el núcleu del qual està constituït per un nom (sustantiu, pronom o paraula sustantivada) o pronom . També es coneix com a frase nominal . Usualment designa algun dels participants en la predicació verbal.
Elements del sintagma nominal[editar | editar còdic]
Núcleu[editar | editar còdic]
El substantiu, o més pròpiament nom, realisa la funció de núcleu del sintagma nominal. Per la seua calitat nuclear el substantiu és l’element obligatori del sintagma: sense un nom o un element substantivat no hi ha sintagma nominal.
El núcleu substantiu pot anar acompanyat dins del sintagma per dos classes de modificadors: els especificadors i els complements. En el sintagma: Els boscs valencians de pi i carrasca,
el substantiu boscs és el núcleu imprescindible (*Els valencians de pi i carrasca), que va modificat per un especificador (els) i per dos complements, l’adjectiu valencians i el sintagma preposicional de pi i carrasca.
L'unitat del sintagma nominal queda formalment de manifest per la concordança, de manera que els especificadors i els complements que admeten la flexió de gènero i número concorden en el substantiu: Els boscs valencians. Pero no tots els components del sintagma nominal poden fer la concordança. En el cas anterior, el sintagma preposicional de pi i carrasca no concorda en el substantiu. En estos casos, l’unitat de la frase nominal queda delimitada pels especificadors: en el nostre eixemple sabem que carrasca forma part del sintagma
[Els boscs valencians de pi i carrasca]
perque no introduïx un especificador propi que marque un sintagma independent, com passaria en l’eixemple
[Els boscs valencians de pi] [i la carrasca],
en el que tenim dos sintagmes diferents. Com el sintagma nominal conforma una unitat sintàctica, pot ser substituït per un pronom personal:
—¿Vols alguna bresquilla del mercat? —Sí que en vullc, dus-me’n dos.
Els especificadors[editar | editar còdic]
Els especificadors permeten actualisar el substantiu, convertint-lo en una expressió dotada de referència en una situació concreta. Per eixemple, en:
Estos chiquets vingueren a la meua paradeta
la presència del demostratiu estos, que funciona com a especificador, permet concretar la referència dels chiquets, identificant-los entre tots els chicotets possibles.
Depenent de l’oració, els especificadors poden ser opcionals, com en Ahir caigueren (estes) pedres i llançaren a perdre la collita o obligatoris, com ara en Un home entrà ahir en ma casa.
Els especificadors concorden en gènero i número en el substantiu, al qual precedixen normalment. Dos classes sintàctiques realisen la funció especificadora en el sintagma nominal: els determinants, que ajuden a identificar el referent, i els quantificadors, que marquen l’extensió del sintagma nominal en una determinada situació i, per tant, també l’actualisen.
Els determinants inclouen els artículs (La marraixa), els demostratius (Aquella época) i els possessius (Son llinage), mentres que els quantificadors comprenen els numerals (Tres jopetins) i els indefinits (Algun cicliste).
Els complements[editar | editar còdic]
Per la seua banda, els complements incidixen sobre la significació del substantiu, puix modifiquen la seua denotació, restringint-la, precisant-la o explicant-la. Aixina, el substantiu arròs engloba qualsevol arròs del món, mentres que en L’arròs de Sueca, el número d’arrossos que encaixa en la significació del sintagma és molt més reduït: la denotació del nom arròs s’ha vist restringida pel complement de Sueca. Els complements solen anar darrere del substantiu i són sempre prescindibles:
Este professor (universitari) guanyà un premi a l’innovació.
Poden funcionar com a complements del sintagma nominal:
- Un sintagma adjectival: El reciclage selectiu; Una plaja apta per al bany.
- Un sintagma preposicional: El campanar de l’iglésia; L’excursió a la Calderona.
- Una oració de relatiu especificativa o explicativa: Els hòmens que conegueres ahir; La Real Senyera, que no s’inclina davant de ningú.
- Una oració no relativa: La prova de que açò és aixina.
- També pot funcionar com a complement un nom propi o un sintagma nominal en aposició:El rei En Jaume; El chiquet soldat...
Funcions dels sintagmes nominals[editar | editar còdic]
- Subjecte. El subjecte és la funció característica del sintagma nominal, ya que únicament pot ser eixercida per un substantiu o un element en traces nominals (un element substantivat, un pronom o oració de relatiu, un infinitiu i una oració subordinada substantiva).
El substantiu que fa de subjecte ha de concordar sempre en número i persona en el verp:
Davit està escrivint una novela.
Els hòmens de la casa se n’han anat a fer deport.
Eixe gosset no para de vindre darrere de nosatros.
Ell és ingenier, pero nosatros som meges.
- Atribut en oracions copulatives. Quan el substantiu atribut presenta flexió de gènero o té una parella heterònima (bou/vaca) ha de concordar en gènero i número en el subjecte:
Chimo és un bon rellonger.
Ampar és enfermera.
La seua lliberació fon una sorpresa.
Aquella no és una bona egua per a tu.
- Predicatiu. Quan el substantiu predicatiu presenta flexió de gènero o té una parella heterònima (bou/vaca), ha de concordar en gènero i número en l’element sobre el qual establix la seua predicació, l’objecte directe:
La nomenaren presidenta.
El triaren portaveu.
El considerava un desmanotat.
- Objecte directe no humà:
Ma yaya em compra joguets.
No cal que regues hui les alfàbegues.
Viçantet trau el gos a passejar totes les vesprades.
- Complemente circumstancial:
El dumenge treballa de matí.
- Modificador directe en aposició dins d’un sintagma nominal:
el rei Jaume Despusahir parlí en Alfret, el nostre veí.
- Ademés, com a part d’un sintagma preposicional, pot realisar les següents funcions:
- i. Objecte directe de persona, introduït per la preposició a:
Dus al teu fill al colege massa tart.
Saludí a Neleta l’atre dia en el mercat, pero no em contestà.
ii. Objecte indirecte, introduït per la preposició a:
Ves i dona’ls un bes als yayos.
Li duguí unes fraules a ta mare.
iii. Complement circumstancial: Eixirem de matí.
Els chiquets venien corrent pel riurau.
iv. Complement de règim (o suplement), en verps que rigen una preposició:
Dissertà sobre la vida en plena naturalea.
No vullgué parlar de política.
Ara residix en Vinaròs.
v. Modificador indirecte en un sintagma nominal:
Dinarem arròs en fesols i naps.
Vol rehabilitar la barraca dels besyayos.
Li enchisa l’arròs al forn.