Diferència entre les revisions de "Seda"
m (→Vore també) |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Els primers en usar esta substància i elaborar el teixit foren els chinencs i, tant la valoraven, que es diu que estava prohibit traure [[cuc]]s fora de l'Imperi, castigant en la mort a qui ho intentara. Encara la vigilància era estricta, es diu que alguns [[Europa|europeus]] conseguiren traure alguns eixemplars amagats entre el seu equipage. Posteriorment, el seu comerç es va generalisar a partir de la [[Ruta de la seda]]. | Els primers en usar esta substància i elaborar el teixit foren els chinencs i, tant la valoraven, que es diu que estava prohibit traure [[cuc]]s fora de l'Imperi, castigant en la mort a qui ho intentara. Encara la vigilància era estricta, es diu que alguns [[Europa|europeus]] conseguiren traure alguns eixemplars amagats entre el seu equipage. Posteriorment, el seu comerç es va generalisar a partir de la [[Ruta de la seda]]. | ||
| + | |||
| + | Durant sigles l'indústria sedera fon la més important de totes les que hi havia en la [[ciutat de Valéncia]]. Com tantes atres coses, els àraps iniciaren el treball de la seda. Pero, llunt de paralisar-se esta despuix de la conquista cristiana del rei [[Jaume I]] en el sigle XIII, la producció anà incrementant-se poc a poc gràcies a les rutes comercials obertes per la [[Corona d'Aragó]]. Estes xàrcies comercials afavoriren l'exportació a uns atres paísos del [[Mediterràneu]]. L'importància de la seda fon tal que unes ciutats com ara [[Barcelona]] o [[Toledo]] s'inspiraren en el model productiu de Valéncia. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Ruta de la seda]] | ||
| + | * [[Colege de l'Art Major de la Seda]] (Museu de la Seda) | ||
| + | * [[Llonja de la Seda]] | ||
[[Categoria:Artesania]] | [[Categoria:Artesania]] | ||
| + | [[Categoria:Fibres]] | ||
[[Categoria:Fibres naturals]] | [[Categoria:Fibres naturals]] | ||
Revisió de 11:23 28 abr 2017
La seda és una fibra textil natural. El seu filament de la seda prové d'unes proteïnes (fibroïna i sericina) segregades per les glàndules salivals del cuc de seda, és dir, l'eroga de la paloma de la seda i alguns artròpodos.
Els primers en usar esta substància i elaborar el teixit foren els chinencs i, tant la valoraven, que es diu que estava prohibit traure cucs fora de l'Imperi, castigant en la mort a qui ho intentara. Encara la vigilància era estricta, es diu que alguns europeus conseguiren traure alguns eixemplars amagats entre el seu equipage. Posteriorment, el seu comerç es va generalisar a partir de la Ruta de la seda.
Durant sigles l'indústria sedera fon la més important de totes les que hi havia en la ciutat de Valéncia. Com tantes atres coses, els àraps iniciaren el treball de la seda. Pero, llunt de paralisar-se esta despuix de la conquista cristiana del rei Jaume I en el sigle XIII, la producció anà incrementant-se poc a poc gràcies a les rutes comercials obertes per la Corona d'Aragó. Estes xàrcies comercials afavoriren l'exportació a uns atres paísos del Mediterràneu. L'importància de la seda fon tal que unes ciutats com ara Barcelona o Toledo s'inspiraren en el model productiu de Valéncia.
Vore també
- Ruta de la seda
- Colege de l'Art Major de la Seda (Museu de la Seda)
- Llonja de la Seda