Anar al contingut

Saxicola maurus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Siberian Stonechat (Saxicola maura)- Male at Bharatpur I IMG 5768.jpg
tarabilla asiàtica (Saxicola maurus)


La tarabilla asiàtica o tarabilla siberiana (Saxicola torquatus maurus[1]) és un membre de la família dels papamoscas del Vell Món, és dir Muscicapidae (pero abans les tarabillas eren incloses en Turdidae). Est és encara un tàxon controvertit ya que s'ha propost considerar-la com a espècie independent Saxicola maurus , com a resultat d'estudis de seqüenciació d'ADN, pero ha rebut acceptació diversa.

En el passat li la considerava a esta i a atres formes més com a membres de la mateixa espècie denominada 'tarabilla comuna' (Saxicola torquatus sensu clapixc, és dir en el sentit ampli anterior), pero tota l'evidència disponible (veja Saxicola torquatus) recolza l'estatus d'espècies separades per a estes tarabillas i l'asiàtica pren com a específic el nom subespecífico que tenia originalment diferenciant-se de les tarabillas africana, europea, canària i de Reunió ).[2][3][4] Junt en l'espècie europea, constituïxen els representants d'un linaje euroasiàtic, i es varen separar entre sí durant el Plioceno tardà o el Pleistoceno enjorn aproximadament fa 1,5-2,5 millons d'anys.[3]

  1. Etymología: Saxicola, "habitant de les pedres", del llatí saxum, pedra + incola, "el que viu en"; torquatus, llatí per "en collar"; i maurus, del grec antic "obscur", en referència al color de l'esquena comparada en l'espècie europea.
  2. Wittmann, O., Heidrich, P., Wink, M., & Gwinner, I. (1995). Speciation in the Stonechat (Saxicola torquata) inferred from nucleotide sequences of the cytochrome b-gene. J. Zoo. Syst. Evol. Res. 33: 116-122.
  3. 3,0 3,1 Wink, M., Sauer-Gürth, H., & Gwinner, I. (2002). Evolutionary relationships of stonechats and related species inferred from mitochondrial-DNA sequences and genomic fingerprinting. British Birds 95: 349-355. Text complet PDF
  4. Urquhart, Ewan i Bowley, Adam (2002): Stonechats. A Guide to the Genus Saxicola. Christopher Helm, London. ISBN 0-7136-6024-4