Diferència entre les revisions de "Sant Vicent Màrtir"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Sanvtemartir.jpg]] | + | [[Image:Sanvtemartir.jpg|right]] |
| − | + | Vicente, el Victoriós, fon u del tres grans diacans que van donar la seua vida per Crist. En Lorenzo y Esteban—Corona, Llorer y Victòria—forma el mes insigne triumvirat. Cobert en la dalmàtica sagrada, ostenta entre les seues mans la palma in marcesible dels màrtirs invictes. | |
| − | |||
| − | + | Este màrtir celebèrrim en tota la Cristiandat, va trobar el seu panegirista en Sant Agustí, Sant Lleó Magne i Sant Ambrosi. I va tindre el seu cantor en el seu compatriota Prudenci, que va dedicar l'himne V del seu Peristephanon al "levita de la tribu sagrada, insigne columna del temple místic". | |
| − | + | Vicente descendia d'una família consular d'[[Osca]], i sa mare, segons alguns, era germana del màrtir [[Sant Llorenç]]. Va estudiar la carrera eclesiàstica a [[Saragossa]], al costat del bisbe Valero. "El nostre Vicente", cantarà Prudenci, vindicant esta glòria per a Saragossa, la ciutat d'Espanya que va tindre més màrtirs. Sant Valero, que tenia poca facilitat d'expressió, li va nomenar Ardiaciano o primer Diaca, pera suplir-li en la sagrada càtedra. | |
| − | + | Estem a principis del [[segle IV]], en la decena i més cruel persecució contra l'Iglésia, decretada per Dioclecià i aplicada a Espanya per Daciano. Les presons, que estaven reservades abans per als delinqüents comuns, pronte es van omplir de bisbes, preveres i diaques, escriu Eusebi de Cesàrea. Era la tàctica seguida fidelment per Daciano. | |
| − | + | En passar Daciano per Barcelona, sacrifica a Sant Cugat i a la chiqueta Santa Eulàlia. Quan arriba a Saragossa, mana detindre el bisbe i al seu diaca, Valero i Vicente, i traslladar-los a Valéncia. Allí es va celebrar el primer interrogatori. Vicente respon pels dos, intrèpit i en paraula ardent. Daciano s'irrita, mana al desterro a Valero, i Vicente és somés a la tortura del potro. El seu cos és esgarrat en ungles metàliques. | |
| − | + | Mentres el torturaven, el juge intimava al màrtir a l'abjuració. Vicente rebujava indignat tals oferiments. El poeta de "Les Corones" posa en boca del màrtir paraules de sublim estoïcisme cristià: "T'enganyes, home cruel, si creus afligir-me en destrossar el meu cos. Hi ha algú dins de mi que ningú pot violar: un ser lliure, seré. Tu intentes destruir un got d'argila, destinat a trencar-se, pero en va t'esforçaràs per tocar el que està dins, que només està subjecte a Deu". | |
| − | + | Daciano, desconcertat i humiliat davant d'aquella actitut, li oferix el perdó si li entrega els llibres sagrats. Pero la valentia del màrtir és inexpugnable. Exasperat de nou el Prefecte, va manar aplicar-li el suprem torment, colocar-lo sobre un llit de ferro incandescent. Res pot trencar la fortalea del màrtir que, recordant el seu paisà Sant Llorenç, patix el torment sense queixar-se i bromejant entre les flames. | |
| − | + | Ho tiren llavors a un calabós sinistre, fosc i fètit "un lloc més negre que les mateixes tenebres", diu Prudencio. Després presenta el poeta un cor d'àngels que venen a consolar el màrtir. Allumenen el cau horrible, cobrixen el sol de flors, i alegren les tenebres en les seues harmonies. Fins al carceler, commogut, es convertix i confessa Crist. | |
| − | + | Daciano mana curar el màrtir per a sometre-lo de nou als torments. Els cristians se donen pressa en curar-lo. Pero a penes colocat en tou llit, com ell havia vaticinat, queda defraudat el tirà perque l'esperit vencedor de Vicente vola al paraís. Era el mes de giner del 304. Ordena Daciano mutilar el cos i tirar-lo al mar. Pero més piadoses les onades, lo tornen a terra per a proclamar davant del món el triumf de Vicente l'Invicte. El seu cult es va estendre molt per tota la cristiandat. | |
| − | + | Sant Vicent és patró de [[Portugal]], de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i de la ciutat de [[Vicenza]] ([[Itàlia]]). | |
| − | + | == Enllaços == | |
| − | [http://webcatolicodejavier.org/SanVicenteMartir.html] | + | [http://webcatolicodejavier.org/SanVicenteMartir.html Font del text] |
Revisió de 10:23 15 dec 2007
Vicente, el Victoriós, fon u del tres grans diacans que van donar la seua vida per Crist. En Lorenzo y Esteban—Corona, Llorer y Victòria—forma el mes insigne triumvirat. Cobert en la dalmàtica sagrada, ostenta entre les seues mans la palma in marcesible dels màrtirs invictes.
Este màrtir celebèrrim en tota la Cristiandat, va trobar el seu panegirista en Sant Agustí, Sant Lleó Magne i Sant Ambrosi. I va tindre el seu cantor en el seu compatriota Prudenci, que va dedicar l'himne V del seu Peristephanon al "levita de la tribu sagrada, insigne columna del temple místic".
Vicente descendia d'una família consular d'Osca, i sa mare, segons alguns, era germana del màrtir Sant Llorenç. Va estudiar la carrera eclesiàstica a Saragossa, al costat del bisbe Valero. "El nostre Vicente", cantarà Prudenci, vindicant esta glòria per a Saragossa, la ciutat d'Espanya que va tindre més màrtirs. Sant Valero, que tenia poca facilitat d'expressió, li va nomenar Ardiaciano o primer Diaca, pera suplir-li en la sagrada càtedra.
Estem a principis del segle IV, en la decena i més cruel persecució contra l'Iglésia, decretada per Dioclecià i aplicada a Espanya per Daciano. Les presons, que estaven reservades abans per als delinqüents comuns, pronte es van omplir de bisbes, preveres i diaques, escriu Eusebi de Cesàrea. Era la tàctica seguida fidelment per Daciano.
En passar Daciano per Barcelona, sacrifica a Sant Cugat i a la chiqueta Santa Eulàlia. Quan arriba a Saragossa, mana detindre el bisbe i al seu diaca, Valero i Vicente, i traslladar-los a Valéncia. Allí es va celebrar el primer interrogatori. Vicente respon pels dos, intrèpit i en paraula ardent. Daciano s'irrita, mana al desterro a Valero, i Vicente és somés a la tortura del potro. El seu cos és esgarrat en ungles metàliques.
Mentres el torturaven, el juge intimava al màrtir a l'abjuració. Vicente rebujava indignat tals oferiments. El poeta de "Les Corones" posa en boca del màrtir paraules de sublim estoïcisme cristià: "T'enganyes, home cruel, si creus afligir-me en destrossar el meu cos. Hi ha algú dins de mi que ningú pot violar: un ser lliure, seré. Tu intentes destruir un got d'argila, destinat a trencar-se, pero en va t'esforçaràs per tocar el que està dins, que només està subjecte a Deu".
Daciano, desconcertat i humiliat davant d'aquella actitut, li oferix el perdó si li entrega els llibres sagrats. Pero la valentia del màrtir és inexpugnable. Exasperat de nou el Prefecte, va manar aplicar-li el suprem torment, colocar-lo sobre un llit de ferro incandescent. Res pot trencar la fortalea del màrtir que, recordant el seu paisà Sant Llorenç, patix el torment sense queixar-se i bromejant entre les flames.
Ho tiren llavors a un calabós sinistre, fosc i fètit "un lloc més negre que les mateixes tenebres", diu Prudencio. Després presenta el poeta un cor d'àngels que venen a consolar el màrtir. Allumenen el cau horrible, cobrixen el sol de flors, i alegren les tenebres en les seues harmonies. Fins al carceler, commogut, es convertix i confessa Crist.
Daciano mana curar el màrtir per a sometre-lo de nou als torments. Els cristians se donen pressa en curar-lo. Pero a penes colocat en tou llit, com ell havia vaticinat, queda defraudat el tirà perque l'esperit vencedor de Vicente vola al paraís. Era el mes de giner del 304. Ordena Daciano mutilar el cos i tirar-lo al mar. Pero més piadoses les onades, lo tornen a terra per a proclamar davant del món el triumf de Vicente l'Invicte. El seu cult es va estendre molt per tota la cristiandat.
Sant Vicent és patró de Portugal, de la ciutat de Valéncia (Espanya) i de la ciutat de Vicenza (Itàlia).