Roglà i Corberà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Rotglà i Corberà»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Iglésia de Roglà i Corberà.

Roglà i Corberà (en castellà Rotglá y Corbera), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en el suroest de la província de Valéncia, en la comarca de La Costera.

Geografia[editar | editar còdic]

Integrat en el sector norest de la Comarca de La Costera, se situa a 58 quilómetros de Valéncia. El terme municipal està travessat per l'Autovia del Mediterràneu (A-7), per la carretera autonòmica CV-58, que unix Xàtiva en l'A-7, i per carreteres locals que conecten en La Granja de la Costera, Llanera de Ranes i Sellent.

El relleu és prou uniforme encara que destaquen algunes lomes que superen els 200 metros d'altitut. Destaca a l'oest el cerro Carraposa (251 metros), el punt més alt del terme municipal. El territori es troba emmarcat entre els rius Cànyoles i Sellent, en el surest i noroest respectivament, encara que abdós circulen fòra dels llímits del municipi, contant ademés en alguns barrancs. L'absència de corrents naturals d'aigua es complementa en l'abundància de fonts procedents d'aqüífers i filtracions, en molt poc cabal. El subsol del terme conta en una presència generosa d'aigua dolça com a conseqüència de trobar-se en els màrgens de les àrees anticlinals del Massiç del Caroche i Serra Grossa.

El poble també està dotat d'una ret de camins i carreteres, dels quals 4 són molt antics: La Via Augusta, el Nou Camí Real de Madrit a Valéncia, el camí de Xàtiva a la vall de Càrcer i el camí de Xàtiva al Canal de Navarrés.

Cap a l'est, la topografia és més suau, en una morfologia casi plana, en pendents uniformes. El terme de Rotglá i Corbera està en el llímit de la zona d'horta de la comarca de La Costera, terminant cap al nort i l'oest en una topografia més accidentada i en superfície cultivable de secà. Alcança una superfície total d'uns 6'3 km², en una configuració sensiblement triangular. L'altitut oscila entre els 251 metros (cerro Carraposa) i els 100 metros a l'est. El poble s'alça a 116 metros sobre el nivell de la mar.

Clima[editar | editar còdic]

El clima de Rotglá i Corbera és mediterràneu típic, en hiverns suaus i estius generalment molt calorosos, en màximes que sobrepassen els 40 °C. Les precipitacions oscilen entre els 500 mm a 600 mm.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Alfredo Gómez Sanchis Partit Liberal
1983 - 1987 Alfredo Gómez Sanchis PSPV-PSOE
1987 - 1991 Agustín Gómez Climent CDS
1991 - 1995 Agustín Gómez Climent UV
1995 - 1999 Agustín Gómez Climent UV
1999 - 2003 Pilar Domènech i Aliaga (Pacte) BLOC/PSPV-PSOE/UV
2003 - 2007 Rafael Sancristóbal

Mercedes Castelló

Independents (Pacte)

PPCV

2007 - 2011 Mercedes Castelló García PPCV
2011 - 2015 José Gómez Mondría

Amador Climent Roselló

IPRC

PSPV-PSOE

2015 - 2019 Amador Climent Roselló PSPV-PSOE
2019 - 2023 Amador Climent Roselló PSPV-PSOE
2023 Amador Climent Roselló PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 1.163 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2007 2012 2014 2016 2018 2022
1.054 1.007 1.036 1.018 1.016 1.035 988 999 1.120 1.194 1.137 1.123 1.114 1.163

Economia[editar | editar còdic]

Rotglá i Corbera és una localitat eminentment agrícola en un sol destinat a l'exportació a través dels almagasens de fruta locals com Vistol i Agrufrut o Morondo Integral Agrícola. La superfície cultivada està distribuïda en terrenys de secà entre els que destaquen les vinyes, oliveres, prunes i armelers i terrenys de regadiu repartits entre tarongers, frutals, albercocs, hortalices i dacsa.

El sector secundari té una dèbil presència en l'economia local.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler, Abel. «2.5 De la revolución liberal a la promesa de 1891». Rotglá y Corberà: Geografía, Historia, Patrimoni. p. 180-181.
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Costera
L'Alcúdia de Crespins    Barcheta    Canals    Cerdà    Estubeny    La Font de la Figuera    La Granja de la Costera    Génoves    Llanera de Ranes    Lloc Nou d'En Fenollet    Llosa de Ranes    Moixent    Montesa    Novetlè    Roglà i Corberà    Torrella    Vallada    Vallés    Xàtiva