Rosa Chacel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Rosa Clotilde Chacel Arimón
Busto Rosa Chacel CG.JPG
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritora
Naiximent: 3 de juny de 1898
Lloc de naiximent: Valladolit, Castella i Lleó, Espanya
Defunció: 27 de juliol de 1994
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Rosa Clotilde Chacel Arimón (Valladolit, 3 de juny de 1898 - † Madrit, 27 de juliol de 1994) fon una escritora espanyola de la Generació del 27.

Biografia

Naixcuda en una família lliberal, va créixer en un ambient que li va permetre desenrollar una personalitat de gran independència, àmplia cultura lliterària (no deu perdres de vista que era neboda neta de José Zorrilla) i una autonomia de pensament poc freqüents en una chiqueta educada sense assistir a colege algun durant la seua chiquea a causa de la seua delicada salut. Va rebre educació directament de la seua mare, Rosa-Cruz Arimón, que era mestra, i li va donar formació elemental en la seua pròpia casa.

En l'any 1908 la família es va traslladar a Madrit i es varen anar a viure prop de la llar de la seua yaya materna, en el madrileny barri de les Maravelles. Aproximadament als onze anys fon matriculada en l'Escola d'Arts i Oficis, i d'allí va passar a l'Escola de la Llar i Professional de la Dòna, inaugurada poc despuix. En l'any 1915 va passar a matricular-se en l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Fernando, en la finalitat d'estudiar escultura. En esta modalitat va concórrer en 1917 a l'Exposició Nacional de Belles Arts en dos obres. De 68 participants només varen participar en escultura dos dònes: Chacel i Eva Vázquez, que era natural de Dinamarca. Pese ad açò, va abandonar esta matèria en l'any 1918. En este moment va conéixer al seu marit, el pintor Timoteo Pérez Rubio, i a una de les grans figures intelectuals d'aquella época: Ramón María del Valle-Inclán.

Des del seu ingrés en l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Fernando va escomençar a freqüentar la tertúlies del café Granja El Henar i l'Ateneu de Madrit (en est últim donà la seua primera conferència titulada “La dòna i les seues possibilitats”). En eixa época (1918-1922) va començar a colaborar en la revista vanguardista Ultra, i travar amistat en personages com José Ortega i Gasset, Miguel de Unamuno, Ramón Gómez de la Serna o Juan Ramón Jiménez, entre uns atres.

Es va casar en l'any 1921 en el pintor Timoteo Pérez Rubio («Timo»), en qui va tindre al seu únic fill, Carlos. Entre 1922 i 1927, va viajar per Europa, primer a Itàlia acompanyant al seu marit, que havia obtingut una beca en l'Acadèmia d'Espanya de Roma.

Varen retornar a Espanya en 1927 i es varen instalar en Madrit. Entrà en el círcul d'Ortega i Gasset i va escomençar a colaborar en la Revista de Occidente (en la que va publicar dos relats "Chinina Migone", 1928, i "Joc dels dos cantons", 1929; i un ensaig “Esquema dels problemes culturals i pràctics de l'amor”, publicat en 1931); en la La Gaceta Literaria; i en el segon número de la revista Ultra publica el relat "Les ciutats". També va publicar la seua primera novela: Estació. Anada i regrés (1930), novela en l'estela d'Ortega, que en eixos dies li va encarregar escriure una biografia de l'amant de José de Espronceda, per a una colecció anomenada "Vides extraordinàries del Sigle XIX", i que, titulat Teresa, es va acabar publicant en 1941 en Buenos Aires. En 1933 es va traslladar temporalment a Berlín, tractant d'eixir de la crisis creativa provocada per la mort de la seua mare. Més tart, en 1936, Manuel Altolaguirre li va publicar en la colecció Héroe, el seu llibre de sonets A la vora d'un pou, en pròlec escrit per Juan Ramón Jiménez.

En esclatar la guerra civil espanyola, Rosa Chacel va permanéixer en Madrit. Va colaborar en publicacions d'esquerra i va subscriure manifests i convocatòries que es varen portar a terme durant el primer any de la lluita, a l'hora que realisava treballs com a enfermera.​ Per la seua banda, el seu marit va ser un dels responsables de que s'evacuaren els quadros del Museu del Prado durant la Guerra Civil, que en un primer moment es varen traslladar de Madrit a Valéncia, i despuix a Catalunya, i d'allí a França i posteriorment a Suïssa. Rosa i el seu fill es traslladen durant eixa época a Barcelona, Valéncia i finalment en 1937 a París, permaneixent, durant una breu etapa en Grècia (a on va coincidir en Concha Albornoz i hostajant-se en casa de l'escritor Nikos Kazantzakis. En els seus diaris Alcancía, titulats també Anada i Regrés (1982) i en el llibre Timoteo Pérez Rubio i els seus retrats del jardí, l'autora fa referència a este periodo). No va poder estar tota la família reunida fins al final de la guerra en 1939, quan conseguixen reunir-se en l'exili, en Brasil, en un paréntesis en Buenos Aires, en la finalitat d'evitar que el seu fill Carlos aplegara a desconéixer l'idioma espanyol o castellà.

Durant estes estàncies en Buenos Aires va publicar la novela que experts han considerat la millor de la seua obra lliterària La sinrazón (1960). Per una atra part, en Brasil va continuar la seua activitat lliterària: tertúlies, colaboracions en prensa escrita, traduccions del francés i l'anglés; i encara que no va deixar d'escriure, pot afirmar-se que el seu exili va resultar poc prolífic en lo narratiu i ademés, la situació econòmica de la família va aplegar a ser compromesa.

En l'any 1959 va conseguir una beca de creació, otorgada per la Fundació Guggenheim, que la va dur a residir durant dos anys en Nova York; el proyecte era escriure un llibre d'ensajos eròtic-filosòfics, Saturnal, ensaig que va rescatar en 1970. Lo més destacable del periodo neoyorquí fon que durant el mateix, Chacel va travar una estreta amistat en Victoria Kent, descobrint el Nouveau roman i va defendre en fòrums de renom l'art "modern".

En finalisar la beca, en novembre de 1961 va viajar a Espanya, permaneixent tan sol fins a maig de 1963, retornant novament a Brasil. Pese a que va tornar en 1970, fins a 1973 no va retornar a viure a Espanya, despuix de conseguir una beca de creació de la Fundació Juan March, destinada a acabar Barri de Maravelles. En 1977, data en que va morir el seu marit, es va instalar definitivament en Madrit, alternant la seua residència entre Riu de Janeiro i la capital espanyola.

En l'arribada de la democràcia es varen produir canvis en les esferes lliteràries i culturals en general del país. Açò va produir un redescobriment de Rosa Chacel i es va escomençar a valorar la seua obra. Este procés va coincidir en una etapa de gran producció per part de l'autora, que va publicar i va reeditar moltes de les seues obres.

Va publicar l'ensaig La Confessió (1970). A l'any següent va eixir Saturnal. Va publicar els relats de Sobre el piélago (1951) i Ofrena a una verge loca, i en un sol volum tres llibres: Icada, Nevda i Díada. I en 1976 va publicar Barri de Maravelles, que en cert modo va supondre la seua consagració.

En la década dels anys 80, va començar de nou una dura etapa en la que l'autora va tornar a estar preocupada per la seua economia, lo que li va dur a escriure els guions per a RTVE d'una série basada en la seua novela Teresa. Pero la série, ya aprovada, es va quedar sense filmar. En 1981 va publicar l'ensaig Els títuls i la novela Noveles abans d'hora. En 1984 va publicar Acrópolis, a on descriu el Círcul Sàfic de Madrit, al que ella mateixa pertanyia junt en Victorina Durán, Elena Fortún i Matilde Ras i Ciències Naturals, que va tancar el cicle de Barri de Maravelles. En 1986 es va publicar Rebañaduras i en 1989 Balaam, que és un llibre de contes infantils.

Va fallir en 1994 i està enterrada en el Panteó de Persones Ilustres del Cementeri El Carmen de Valladolit.

Enllaços externs