Rhaphicetus valenciae
Rhaphicetus valenciae és una espècie de cetáceo extint de la superfamilia Physeteroidea que va viure durant el Mioceno primerenc en lo que ara és Perú. Els seus restants fòssils varen ser descoberts en 2020 pel paleontòlec Mario Urbina en la formació Chilcatay, ubicat en la conca de Pisco, en la costa sur de Perú.[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom del gènero Rhaphicetus prové de l'antic grec "rhaphis", que significa agulla, i del llatí "cetus", que significa ballena, açò en referència al seu llarc hocico.[1]
L'epítet específic valenciae va ser donat en honor al Dr. Niels Valéncia Marcianà Chacón, biòlec de la Universitat Nacional Major de Sant Marcos (UNMSM) qui s'especialisa en ecologia de plantes i és el director del MUSM. Se li va rendir homenage pel seu respal constant a les activitats paleontológicas en dita institució.[1]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Els anàlisis filogenético situen a R. valenciae com un dels fiseteroideos (cachalotes) menys derivats.[1]