Edició de «Religió»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
La religió, com a element present en totes les societats, ha jugat històricament un paper rellevant en l'estructura i l'organisació política dels diversos països i imperis. El terme [[teocràcia]] designa el govern eixercit directament per una divinitat, o per una persona l'autoritat de la qual se li atribuïx per una condició de divinitat o de relació especial en esta.<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=teocr%E0cia&operEntrada=0 Entrada de "Teocràcia" del DIEC]</ref> La primera referència a la paraula teocràcia sembla que prové de [[Josep]] (personage del [[Génesis]]), que hauria explicat i contrastat la forma de govern històrica judeua en el restant de formes de govern de l'época: la [[monarquia]], l'[[oligarquia]] i la [[república]].<ref>"[http://www.newadvent.org/cathen/14568a.htm Theocracy]". ''Catholic Encyclopedia''. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref> La teocràcia es va presentar en moltes civilisacions de l'[[Antiguetat]]; l'[[antic Egipte]] n'és un eixemple, on s'atribuïa als [[faraó|faraons]] la condició de divinitat o semidivinitat. En atres cultures, com ara la [[civilisació asteca]], la classe sacerdotal tenia un paper important en la presa de decisions i en l'educació, encara que l'[[hueyi tlatoani|emperador asteca]] no n'era membre. | La religió, com a element present en totes les societats, ha jugat històricament un paper rellevant en l'estructura i l'organisació política dels diversos països i imperis. El terme [[teocràcia]] designa el govern eixercit directament per una divinitat, o per una persona l'autoritat de la qual se li atribuïx per una condició de divinitat o de relació especial en esta.<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=teocr%E0cia&operEntrada=0 Entrada de "Teocràcia" del DIEC]</ref> La primera referència a la paraula teocràcia sembla que prové de [[Josep]] (personage del [[Génesis]]), que hauria explicat i contrastat la forma de govern històrica judeua en el restant de formes de govern de l'época: la [[monarquia]], l'[[oligarquia]] i la [[república]].<ref>"[http://www.newadvent.org/cathen/14568a.htm Theocracy]". ''Catholic Encyclopedia''. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref> La teocràcia es va presentar en moltes civilisacions de l'[[Antiguetat]]; l'[[antic Egipte]] n'és un eixemple, on s'atribuïa als [[faraó|faraons]] la condició de divinitat o semidivinitat. En atres cultures, com ara la [[civilisació asteca]], la classe sacerdotal tenia un paper important en la presa de decisions i en l'educació, encara que l'[[hueyi tlatoani|emperador asteca]] no n'era membre. | ||
| − | En [[Europa]], durant l'[[Edat mija]] i fins al [[sigle XIX]], la religió va tindre un paper important en la política, tenint en molts Estats un caràcter d'oficialitat i protecció a on, per eixemple, els còdics morals religiosos –aixina com algunes obligacions per l'Iglésia com ara el pagament del [[delme]]<ref>Montolío Hernánez, Ricardo, [http://hispanianova.rediris.es/general/articulo/001/art001.htm ''El medio diezmo. Un episodio en la reforma eclesiástica del trienio | + | En [[Europa]], durant l'[[Edat mija]] i fins al [[sigle XIX]], la religió va tindre un paper important en la política, tenint en molts Estats un caràcter d'oficialitat i protecció a on, per eixemple, els còdics morals religiosos –aixina com algunes obligacions per l'Iglésia com ara el pagament del [[delme]]<ref>Montolío Hernánez, Ricardo, [http://hispanianova.rediris.es/general/articulo/001/art001.htm ''El medio diezmo. Un episodio en la reforma eclesiástica del trienio liberal (1820-23)''], Hispania Nova, Revista de Historia Contemporánea, número 1, 1998-2000. |
</ref>– feen part de les lleis civils o constitucionals. Els [[Estats Units]] varen ser la primera nació que va formular una separació explícita entre Iglésia i Estat, en la primera esmena a la [[constitució dels Estats Units|constitució]]. Esta denominació és atribuïda a [[Thomas Jefferson]], que en una carta dirigida a un grup de [[baptistes]], i en la que parlava de la primera esmena, va dir: | </ref>– feen part de les lleis civils o constitucionals. Els [[Estats Units]] varen ser la primera nació que va formular una separació explícita entre Iglésia i Estat, en la primera esmena a la [[constitució dels Estats Units|constitució]]. Esta denominació és atribuïda a [[Thomas Jefferson]], que en una carta dirigida a un grup de [[baptistes]], i en la que parlava de la primera esmena, va dir: | ||