Diferència entre les revisions de "R"
m |
m |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
| − | En valencià la lletra er se pronuncia [[alveolar]] vibrant múltiple a començament de paraula o despuix de consonant fricativa, i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o despuix de [[consonant oclusiva]]. Si es vol que sone múltiple entre vocals s'usa el [[dígraf]] | + | En valencià la lletra er se pronuncia [[alveolar]] vibrant múltiple a començament de paraula o despuix de consonant fricativa, i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o despuix de [[consonant oclusiva]]. Si es vol que sone múltiple entre vocals s'usa el [[dígraf]] [[Rr (dígraf)|doble er]]. |
En els dialectes del nort de Castelló hi ha tendència a no pronunciar les ers finals, açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart oral, que pronuncia totes les ers. Les úniques excepcions ad esta regla són els plurals ''diners'' i ''socors'', a on la er no es pronuncia en cap dialecte i tampoc en valencià estàndart pero que es manté en l'escritura per tradició. | En els dialectes del nort de Castelló hi ha tendència a no pronunciar les ers finals, açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart oral, que pronuncia totes les ers. Les úniques excepcions ad esta regla són els plurals ''diners'' i ''socors'', a on la er no es pronuncia en cap dialecte i tampoc en valencià estàndart pero que es manté en l'escritura per tradició. | ||
Revisió de 14:58 18 jul 2018
La R, r en minúscula, és la dècima ocatva lletra de l'alfabet valencià i la dècima quarta de les consonants. El seu nom en valencià és er, pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, erre.
Fonètica
En valencià la lletra er se pronuncia alveolar vibrant múltiple a començament de paraula o despuix de consonant fricativa, i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o despuix de consonant oclusiva. Si es vol que sone múltiple entre vocals s'usa el dígraf doble er.
En els dialectes del nort de Castelló hi ha tendència a no pronunciar les ers finals, açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart oral, que pronuncia totes les ers. Les úniques excepcions ad esta regla són els plurals diners i socors, a on la er no es pronuncia en cap dialecte i tampoc en valencià estàndart pero que es manté en l'escritura per tradició.
Ortografia
S'escriu er
- En sò de [r] (carreter)
- En inicial de paraula: roda, rajola.
- En interior de paraula darrere de M, N, S: somriure, enriquir, israelí.
- En sò de [ɾ] (cara)
- En interior i final de paraula: mira, cura, cor, dolor.
- En els grups BR, CR, GR, TR, PR: brot, cru, gran, traure, propi, arbre, recriar, agranar, batre, comprar.
- En les paraules diners i socors, encara que no es pronuncie.